Alerta perquè també es vacunin els invisibles del sistema

Fa anys que estan lluny de qualsevol registre. La realitat més crua no és agradable a la vista. Els milers de persones que dormen al carrer o en albergs municipals, el gairebé mig milió d’immigrants sense papers que viuen a Espanya, els temporers que van rondant per l’Espanya rural i que viuen en paupèrrimes condicions, les prostitutes que exerceixen en clubs o en pisos i que no consten en cap registre municipal, o aquells que viuen en pisos ocupats, assentaments i pisos pastera i als quals els ajuntaments no els permeten empadronar-se. Ells també són ciutadans espanyols, probablement estan més exposats a contagiar-se del coronavirus que la resta i hauran de ser vacunats en els pròxims mesos. ¿Però quan i com se’ls punxarà? Aquesta és la pregunta que avui es fan les entitats socials i el Ministeri de Sanitat conjurant-se per resoldre-la. Algunes comunitats autònomes ja han començat a trobar algunes claus. D’altres segueixen ferms amb l’exclusió social i sanitària que pot posar en risc la immunització de tot un país. Una de les entitats que estan tenint converses amb el Ministeri de Sanitat per abordar la vacunació dels col·lectius socialment més desfavorits és Metges del Món, especialitzada a atendre persones excloses del sistema sanitari. «Aquí tenim dues problemàtiques. Una, la d’aquelles persones que no tenen targeta sanitària i que, per tant, no consten en cap registre sanitari per trucar-los i que es vacunin», explica Pedro Campuzano, referent sanitari de programes de Metges del Món a Espanya. En aquest grup s’hi inclouen principalment totes les persones immigrants sense papers que no han pogut demostrar tres mesos de residència legal a Espanya, aquells que no estan empadronats, i aquells que tenen una assegurança mèdica privada. És el cas dels anomenats ‘reagrupats ascendents’. «Quan un immigrant reagrupa els seus pares o els seus avis, la llei d’estrangeria els obliga a tenir una assegurança privada i no els permet tenir targeta sanitària», explica Campuzano. De fet, els pares dels immigrants preocupen especialment l’entitat perquè, per edat, molts encaixen en el col·lectiu sanitari de més risc i, segons diu Campuzano, no estan rebent les dosis de la vacuna que els correspondria. Els vulnerables La segona problemàtica que assenyala Campuzano són les persones que poden arribar a tenir targeta sanitària però estan vivint en una situació d’extrema vulnerabilitat que fa molt difícil que puguin demanar cita per vacunar-se. Per exemple, les persones que viuen al carrer o les dones que viuen forçades a exercir la prostitució tancades en clubs de cites o en pisos. Aquí també es compten els temporers que recorren Espanya o els milers de persones que viuen en lamentables assentaments. Per a molts, disposar d’un telèfon mòbil amb cobertura per atendre la trucada dels sanitaris, entendre l’idioma amb el que els metges es refereixen o accedir al seu centre d’atenció primària de referència és més aviat una cursa d’obstacles. «Aquí caldria pensar en campanyes de sensibilització, per acostar-se a ells, explicar-los què és la vacuna, i potser acostar-se a la seva realitat i vacunar-los al carrer o al lloc on visquin», recomana Campuzano. «El que estem intentant ara és accedir i influir en els plans que tenen totes les comunitats autònomes perquè vacunin tothom», prossegueix Campuzano. El Ministeri de Sanitat, segons explica, vol que les comunitats creïn un registre dels exclosos del sistema sanitari perquè se’ls tingui en compte quan arribi la seva franja d’edat. Assenyala les bones pràctiques d’Astúries i Aragó, on no només ja s’ha creat aquest registre ‘online’, sinó que ja el coneixen els metges, els treballadors dels serveis socials i les oenagés, i s’està publicitant en diversos idiomes perquè els afectats es donin d’alta. A la franja de l’incomprensible col·loca la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó. «Uns ens diuen que demanaran el padró a aquells que vacunin, i els segons estan demanant fins i tot el DNI», es queixa el metge activista. Registre amb llacunes A Catalunya, la Generalitat ha posat en marxa un registre ‘online’ en què les persones que no tinguin targeta sanitària poden apuntar-se per vacunar-se utilitzant el passaport. Una mesura vista amb bons ulls per moltes entitats socials, com Càritas. «És una autoinculpació, una mostra que continuen mantenint l’exclusió sanitària a Catalunya, per molt discurs i lleis que facin», es queixa Carlos Losana, membre de la Plataforma per l’Atenció Sanitària Universal a Catalunya. «¿I què passarà amb aquells que hagin perdut el passaport? Ho dic pensant en els immigrants que vivien a la nau industrial de Badalona, ja que se’ls van cremar les pertinences, i en els immigrants que arriben en pastera i encara no han aconseguit el passaport del seu consolat», replica la presidenta del Fòrum de Síndics de Catalunya, Eva Abellán. Aquí és on les conselleries de Salut i Afers Socials estan treballant conjuntament per aturar els seus plans, també en contacte amb entitats i ajuntaments. A Barcelona, per exemple, s’està estudiant vacunar les persones que viuen en albergs municipals, que utilitzen centres de dia, menjadors socials, o centres de venipunció per a persones drogoaddictes, segons exposen diverses fonts municipals. Ni el Departament de Salut ni Afers Socials han volgut explicar com faran aquesta planificació, que encara estan acabant de desenvolupar. Tot i que, segons va dir dimarts el secretari Josep Maria Argimon, esperen utilitzar les vacunes de Janssen, d’una sola dosi, per arribar a aquests col·lectius.

Alerta perquè també es vacunin els invisibles del sistema

Administracions i oenagés busquen vies per a temporers, prostitutes, sensesostre i allotjats en assentaments i pisos pastera

Algunes comunitats elaboren un cens per identificar i avisar les persones sense targeta sanitària

Catalunya confia en les monodosis de Janssen per als més vulnerables

El més llegit