Una jutge investiga si és delicte tenir funcionaris interins de per vida

L’excessiva temporalitat dels funcionaris interins a Espanya ha tornat als tribunals, però aquesta vegada a un jutjat d’instrucció. L’any passat, la justícia europea va censurar a l’Estat l’«abús» d’aquesta contractació i, sobretot, que permeti que milers d’empleats eventuals a l’Administració hagin de passar per un procés de selecció obert a tothom per ocupar unes places que fa temps que ocupen. Ara, aquesta situació serà investigada per la via penal. És a dir, s’intenta aclarir si alts càrrecs públics han comès un presumpte delicte de prevaricació administrativa al dictar resolucions que se suposen arbitràries i contràries a la jurisprudència europea i la legislació espanyola. Aquesta querella pot provocar un efecte en cadena en altres comunitats autònomes, ja que hi ha 925.500 empleats eventuals en institucions públiques. La jutge d’instrucció de Barcelona Silvia López Mejías ha admès a tràmit la querella presentada per l’Associació Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC) i ha citat a declarar com investigades per al pròxim 21 de juny Pilar Sorribas Arenas, directora general de Funció Pública, i Annabel Marcos Vilar, secretària d’aquesta àrea dependent de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la magistrada afirma que els fets poden «tenir caràcters de delicte» i procedeix a incoar un procés judicial. «El procediment penal servirà per depurar les responsabilitats oportunes i per donar veu a aquells que la Generalitat ha ignorat i menyspreat tant temps», explica Andrés Maluenda, l’advocat que ha redactat la querella i que abans de la seva presentació va elaborar un dictamen juridicopenal sobre les conductes que es produeixen a l’Administració catalana. «La sanció de l’abús de temporalitat ha de recaure en l’Administració incomplidora, no en el treballador, i el que millor la protegeix és la fixesa», remarca Elisabeth Ramos, secretària de PIC. Oposicions obertes La querella relata que les dues alts càrrecs querellades han convocat una oposicions (dissabte vinent se’n farà una) «aparentant amb aquestes pretenen solucionar l’evident problema existent sobre l’alt percentatge de treballadors interins» a la Generalitat. No obstant, detalla, aquests concursos són contraris «a l’ordenament nacional i europeu» per tal com, si bé resolen la «irregularitat» del lloc de treball, «no donen solució a l’interí que l’ocupa des de fa anys, fins i tot dècades». Aquestes convocatòries arriben amb comptagotes, estan obertes a tothom qui vulgui presentar-s’hi i, a més, no fixen mecanismes de protecció per als interins que fa anys que hi treballen, segons denuncien els empleats eventuals. L’advocat Maluenda relata que les dues imputades «han cristal·litzat la seva conducta deixant sense contestar» els últims recursos que se’ls van remetre, «quan venien obligades a això», i «conscients» que, si ho feien en el sentit que a elles els interessava, «incorrerien en un delicte de prevaricació administrativa». Per això, precisa, «van optar per donar la callada per resposta». La querella insisteix que les investigades eren conscients que les convocatòries que «havien dissenyat contravenien el dret europeu». La sentència del tribunal europeu En aquest sentit, l’escrit basa part del seu argument en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de març del 2020 que va decidir que la falta de processos selectius no justifica la perpetuació dels interins, alhora que reconeixia la protecció a la qual s’han de sotmetre aquests treballadors que ocupen durant «molts anys» un lloc de manera temporal, i als quals no se’ls assigna la plaça vacant i definitiva per la inexistència d’un procés de selecció. La resolució destacava que l’ordenament jurídic espanyol «ha de comptar amb una altra mesura més efectiva per evitar i, en el seu cas, sancionar la utilització abusiva de successius contractes de treball de durada determinada». No obstant, no obligava a fer fixos aquests empleats eventuals, però sí que deixava la porta oberta per tal que els jutges espanyols determinessin com sancionen els excessos de la figura dels interins. Segons la querella, els dos alts càrrecs de la Generalitat van actuar «vulnerant i obviant els drets dels treballadors interins». Des dels seus llocs, incideix, «van adoptar una posició passiva i inalterable» als pronunciaments que «posaven clarament en qüestió la legalitat» dels processos selectius, «per ser els mateixos contraris a les normes comunitàries i mirar de revertir una situació d’abús i precarietat laboral, precisament, sancionant aquells que l’han viscut i patit per la incorrecta funció de l’ens públic». A l’entendre de la PIC, des del Departament de Funció Pública s’ha continuat amb la tramitació de concurs d’oposició, «al preu que sigui, sense importar a qui vulneri o perjudiqui, i evitant atendre els seus actes» per «por de posar negre sobre blanc semblant injustícia». Aquesta, segons la seva opinió, aquesta situació, «no pot ser admesa» en un Estat social i democràtic de dret com l’espanyol. La querella posa en relleu les «altíssimes» quotes d’interinitat a la Generalitat (que xifra en un 60% en alguns sectors) i concreta que fa més de 20 anys que alguns dels afiliats de l’associació ocupen un lloc de treball que «no ha pogut ser possible consolidar o estabilitzar», ja que durant anys no ha existit «voluntat» de convocar processos selectius que resolguessin «aquesta situació d’abús». Fonts de l’Administració catalana si protegeix els interins que es presenten als processos de selecció, al comptabilitzar els mèrits i experiència de l’empleat eventual en un 40%. No obstant, altres fonts van precisar que són en determinades oposicions, no en totes. Fonts del departament de Polítiques Digitals i Administra cio Pública van explicar a aquest diari que «tenen plena confiança» que les proves que convoquen «s’ajusten a la normativa vigent». Un delicte castigat amb inhabilitació

Una jutge investiga si és delicte tenir funcionaris interins de per vida

La magistrada ha citat a declarar com a imputades dos alts càrrecs de la Generalitat

Una associació sosté en la querella que es fa cas omís a la jurisprudència europea

L’acció dels empleats eventuals pot tenir un efecte cadena a tot Espanya

El més llegit