La guerra contra la Covid es trasllada a l’aire

Lluitar contra un virus com el SARS-CoV-2, que fa tot just 15 mesos era un perfecte desconegut, ha obligat a anar corregint les estratègies de prevenció al llarg de la pandèmia. Lluny –o potser no tant, ja que només ha passat un any– queden els dies en què ningú sortia al carrer sense portar guants de goma ni deixava entrar a casa un pot de llet sense passar-li abans un drap amb lleixiu. La inquietud per esbrinar per on podia arribar el contagi ha marcat la nostra relació amb el coronavirus. Amb el pas dels mesos, les evidències científiques han anat concedint cada vegada més importància a una via de propagació del virus que fa un any era considerada un autèntic tabú per l’Organització Mundial de la Salut: la transmissió aèria. Vam haver d’esperar al juliol perquè la mateixa OMS donés per bona la veu d’alarma que van llançar 239 investigadors de prestigi mundial en un article científic, en què alertaven de la importància del contagi per aerosols, i fins a la tardor no es van començar a implantar les primeres mesures pràctiques per posar-hi fre. Des d’aleshores, la conveniència de vigilar l’aire que respirem ha anat calant entre l’opinió pública com a eina eficaç per lluitar contra la Covid. No obstant, en aquest punt de la pandèmia, la comunitat científica viu amb preocupació –i sense dissimular una certa frustració– que prevenir la propagació del virus per aerosols continuï sense tenir la rellevància que mereix entre les precaucions que imposen les autoritats i els usos quotidians que han adoptat els ciutadans. Normes de ventilació «Quan anem a qualsevol lloc, ens adverteixen que respecten les mesures anti-Covid perquè tenen dispensadors de gel, control de l’aforament i mascaretes. Però ningú et diu si el lloc està ben airejat, ni si té mesuradors de CO2, ni si el seu sistema de ventilació compta amb els filtres correctes», es queixa Margarita del Val, immunòloga del Centre de Biologia Molecular (CBM) Severo Ochoa, dependent del CSIC. La investigadora no descarrega la responsabilitat als establiments, que al cap i a la fi compleixen el reglament que els han imposat, sinó en qui dicta aquestes normes: «Avui seguim sense un protocol clar que indiqui els requisits que ha de complir un espai tancat per permetre reunions», es lamenta. Del Val forma part del grup de científics de primer nivell –format per més d’un centenar de viròlegs, epidemiòlegs, immunòlegs i experts en Covid d’altres disciplines– que a finals de març va enviar una carta al Govern central i els autonòmics per advertir de la necessitat de «replantejar» les recomanacions de prevenció que actualment s’apliquen. En concret, els investigadors creuen que caldria «reduir l’èmfasi i estalviar recursos en algunes mesures, com la neteja de superfícies». A va canviar, proposen «concedir prioritat màxima a la reducció del risc de contagi per inhalació del virus». Recomanacions En el seu escrit, els científics fan vuit recomanacions, la majoria de les quals tenen a veure amb l’aire. Entre aquestes figura la promoció d’activitats a l’exterior –amb petició expressa que es mantinguin oberts els parcs i jardins, ara que ha arribat el bon temps, i es vigilin les terrasses amb tancaments que impedeixin la ventilació– o la implantació «urgent i generalitzada» de mesuradors de CO2 per verificar la qualitat de l’ambient en llocs tancats. En l’actual fase de la pandèmia, amb la quarta onada avançant més ràpid que els programes de vacunació i les temperatures primaverals ja instal·lades a les nostres latituds, els científics proposen traslladar a l’aire la batalla contra la Covid. En el seu afany didàctic, els experts s’animen a donar instruccions pràctiques sobre com portar a terme una correcta ventilació d’espais interiors –que permeti la circulació «creuada i distribuïda» d’aire, amb un punt d’entrada i un altre de sortida del corrent– i assenyalen les taxes mínimes d’aire en moviment que es consideren adequades: per sobre de 12,5 litres per segon i persona. «Tenir en compte aquestes mesures no és tan difícil. Moltes escoles han incorporat el mesurador de CO2 al material escolar amb normalitat i els alumnes saben quan l’ambient està massa carregat i convé ventilar. Es tractaria de popularitzar l’ús d’aquestes eines i adoptar aquestes rutines perquè, realment, serveixen per evitar el tancament de negocis, les malalties i les morts»,adverteix Del Val. Campanyes de conscienciació Posar en marxa campanyes de conscienciació ciutadana per insistir en la importància de la qualitat de l’aire n la lluita contra la pandèmia és una altra de les peticions que fan els investigadors en la seva carta, que ha sigut promoguda per la plataforma de científics i experts en Covid Aireamos.org. Des del principi de la pandèmia, l’afany per mantenir el coronavirus a ratlla s’ha resumit en un gràfic compost per tres dibuixos que evoquen les cèlebres recomanacions: rentat de mans, mascareta i distància social. Des d’aleshores, José Luis Jiménez, catedràtic de Química i Ciències Mediambientals de la Universitat de Colorado i un dels abanderats mundials de la lluita contra la transmissió de la Covid per aerosols, sospira per un quart dibuix en el quadro que fa de ‘taules de la llei’ de la pandèmia: el d’una finestra oberta. «Hem gastat una quantitat ingent de diners en gels hidroalcohòlics i desinfectants, quan la propagació del virus per superfície, si existeix, és molt reduïda. En canvi, hem deixat desatesa la principal via de contagi, que és l’aèria en espais tancats o mal ventilats», es lamenta Jiménez, que apel·la a un símil futbolístic per resumir la lluita mantinguda fins ara contra la Covid: «Ens hem dedicat a defensar el porter de l’equip contrari, que mai ataca, mentre els altres jugadors van sols pel camp fent-nos gols un rere l’altre». Quan passi la pandèmia, tocarà revisar les estratègies de prevenció que s’han aplicat per evitar errors en el futur. Pot ser que llavors se sàpiga per què la tesi que el coronavirus es propaga per l’aire ha hagut de remar a contracorrent. «Quan va arribar la pandèmia, el pensament dominant a l’OMS, per pura tradició, era que les malalties víriques només es transmeten per gotes i contacte, tret de virus molt rars, i aquesta idea es va adoptar com un dogma sense comprovar les evidències científiques», explica José Luis Jiménez. Aquella desconfiança inicial cap als aerosols s’ha mantingut fins avui. «La gent està ara més pendent de la qualitat de l’aire, però no en proporció amb la seva influència en la propagació del virus», adverteix el científic. Segons l’opinió d’Antonio Alcamí, viròleg del CBM Severo Ochoa, rere el menyspreu cap als contagis aeris de Covid també hi ha interessos econòmics. «Probablement, ser més estrictes amb la ventilació hauria significat que molts locals de restauració, que és on ens traiem la mascareta, no haurien pogut obrir. S’ha preferit mirar cap a una altra banda i no vigilar l’aire d’aquests llocs. El preu són les onades de contagi que hem viscut i continuem vivint», analitza l’investigador, també signant, amb Jiménez i Del Val, de l’escrit d’Aireamos.org. Dues setmanes després de l’enviament d’aquesta carta, els científics continuen esperant una resposta de les autoritats.

La guerra contra la Covid es trasllada a l’aire

En plena quarta onada, la comunitat científica sol·licita al Govern central i els autonòmics que replantegin les mesures de prevenció i posin més èmfasi en la transmissió del coronavirus per via aèria

Els experts demanen més activitats a l’aire lliure, directrius més clares sobre com airejar els espais interiors i campanyes per conscienciar la ciutadania de la importància dels contagis per aerosols

El més llegit