Els préstecs al 40% que ofeguen els immigrants sense papers

Quaranta per cent d’interès al mes, i pagaments diaris o setmanals. En l’estrat més profund de la crisi Covid, als més colpejats només els queda el recurs a préstecs letals. Una majoria d’estrangers que la Guàrdia Civil ha alliberat en operacions contra màfies de tràfic o explotació tenen deutes amb els seus capturadors. I gairebé totes les persones alliberades des del març del 2020 havien incrementat els seus dèbits en el marc de la pandèmia, confirmen fonts de l’institut armat. Un fenomen de deute ocult relacionat amb aquesta crisi s’amaga en el molt baix esglaó d’economia submergida que ocupen els immigrants sense papers, donant lloc a préstecs irregulars i banques clandestines. Les fonts de la Guàrdia Civil consultades ratifiquen la dada sense estadística: el principal problema per comptabilitzar casos és que «el que deu no denuncia, perquè deutor i creditor estan fora de la llei». El març del 2020, amb el confinament, mentre centenars de milers de treballadors legals entraven en ertos, es cancel·lava la possibilitat de guanyar-se la vida per a milers en l’economia submergida: assistentes de llar, jardiners, peons de paleta, jornalers, prostitutes, xofers, netejadors... Per poder continuar pagant sostre i menjar, els que han pogut entre els ja establerts i amb compte corrent s’han agafat a targetes revolving i microcrèdits ràpids, els reclams dels quals els arriben, per Facebook i SMS. Però els que encara estaven nouvinguts han caigut en mans de prestamistes. «En tots els col·lectius d’immigrants hi ha algú que presta», explica una de les fonts policials consultades. Entre els equatorians i bolivians els diuen ‘chulqueros’, que practiquen el ‘chulco’ o préstec irregular. Els costaners de Colòmbia i Veneçuela parlen de «préstecs gota a gota». Pocs d’aquests financers ocasionals actuen al marge de les màfies de tràfic. Aquestes organitzacions, «com si fossin plataformes multiservei –explica una font de la Guàrdia Civil–, ofereixen a l’immigrant, sobretot en el món rural, ajuda per gestionar els seus diners. Tot just arribar els diuen: ‘Per enviar la família compta amb nosaltres; tenim mules de diners i t’estalvies la comissió de les agències’. Saben el que guanyen, i el que necessiten». La llei del ‘chulquero’ Hi ha una regla fixa del negoci del ‘chulquero’ i del ‘gotagotero’: les garanties del préstec són el passaport i la família. El prestamista reté els únics papers d’identitat del deutor, sovint deutora. I la seva amenaça per impagament, més que de danys aquí –que serien perseguibles per les forces de seguretat i acabarien amb el secret, clau del negoci– es dirigeix a la família al país d’origen. Aquesta norma «és més freqüent entre els llatins que entre els europeus de l’est –informa una de les fonts policials consultades–-, tot i que també es dona en clans romanesos i búlgars. Per contra, és molt infreqüent entre marroquins i subsaharians, que veuen molt malament la usura». El tipus d’interès típic d’aquests préstecs és el 40% mensual. En el gota a gota, l’usurer presta per un 10%... diari. El deutor pertany al col·lectiu més indefens i menys bancaritzat del país. Quan es va quedar sense ingressos en el confinament del mes de març del 2020, potser ja arrossegava un deute per comprar-se un televisor, un telèfon... Amb el passaport segrestat a tall de garantia, tampoc es pot moure. I amb la família lligada al deute, tampoc demanarà ajuda a les forces de seguretat si la màfia que li va prestar és desbaratada per la Policia. «No sempre són tan durs», opina Mariana V., equatoriana amb residència a Cornellà que ha tingut una dura experiència amb els deutes abans i durant la pandèmia. «El que presta és algú de bona posició, que renta diners, i els que cobren són els seus guardaespatlles. Si no pagues, et desvalisen el que tinguis, però jo tant de bo hagués tingut un ‘chulco’, perquè els bancs són pitjors», creu. Despeses per pallissa El ‘chulco’ s’ha convertit en un problema greu a l’Equador durant la pandèmia i compromet la seguretat de nombrosos petits comerciants, segons ha informat en diverses ocasions el diari equatorià El Comercio. A Colòmbia, el gota a gota arriba a l’extrem a les barriades. El pagament d’un 10% diari no redueix el capital, només és pagament d’interès. El deute es liquida quan es paga tot el capital d’un cop. En aquests préstecs, l’usurer no fa preguntes, només quant i quan. El primer que esbrina és l’adreça, expliquen fonts de la xarxa d’ajuda a pobres a la colònia colombiana a Madrid. Envia la seva gent a fer fotos de la casa i de la família que l’habita. Quan es fa el pacte, el creditor mostra les fotos al seu mòbil al deutor: «No em fallis». A qui impaga diverses vegades li espera una pallissa a un familiar. I el deute llavors creix: «El prestamista ha de pagar als que donen l’escarment, i això s’afegeix al deute –expliquen les mateixes fonts–. És el cost del sicari».

Els préstecs al 40% que ofeguen els immigrants sense papers

Prestamistes ‘chulqueros’ i ‘gotagoteros’, el clau cremant dels indocumentats en l’etapa més dura de la pandèmia

El més llegit