Galícia vacuna alhora uns trigèmins de 82 anys

Van néixer en plena Guerra Civil i el 16 d’agost, dia de Sant Roc (patró de Vilagarcia), faran 83 anys. La Isabel, la Teresa i el Manolo Canto Coello no van tenir una infància gens fàcil. «Hi havia molta fam; ens vam quedar sense pare i la meva mare va haver de treballar molt per criar-nos», recorda el Manolo, molt emocionat. El seu pare estava malalt del cor i va morir quan la seva mare estava embarassada d’ell i de les seves dues germanes, per la qual cosa aquests trigèmins de Vilaxoán no van arribar a conèixer el seu progenitor. «La meva àvia era cega i la nostra germana gran també va morir amb poc més d’un any de vida. La meva mare ens va criar portant 50 quilos de peix al cap caminant de Vilaxoán a Vilanova», recorda el Manolo. Però eren temps molt durs i el que es guanyava de pesca no arribava per mantenir tres fills. El Manolo es va quedar amb la seva mare a casa, i aviat, amb només nou anys, començaria a treballar. Les seves germanes se’n van anar a viure cadascuna amb una tieta. Així, els trigèmins van ser separats de petits, i qui els anava a dir que després de tantes dificultats, als seus 82 anys superarien una pandèmia i lluitarien contra el coronavirus junts. Ahir a la tarda, tots tres van acudir al centre de salut de Vilagarcia per administrar-se la primera dosi de la Pfizer. «Ja trigava, perquè tenia moltes ganes de posar-me-la», comenta el Manolo, en un reportatge publicat per ‘Faro de Vigo’, diari pertanyent al grup Prensa Ibérica, com EL PERIÓDICO. Una de les seves germanes admet que «hi pot haver una mica de recel, però gairebé gens». Ni jo ni ningú pensava que s’arribaria a aquest punt», afegeix en al·lusió a la pandèmia. Ingressat per depressió Ingressat per depressióEl Manolo reconeix que ho va passar molt malament aquest any. «Vaig agafar una depressió i vaig estar dues o tres vegades ingressat». L’aïllament social i el confinament de la primavera passada van afectar considerablement el seu estat d’ànim. «A veure si ens traiem aquesta epidèmia de sobre perquè hi ha gent que ho està passant molt malament», lamenta. Ell viu amb la seva dona a Faxilde, la seva germana Teresa, viuda, viu sola a Sobradelo (els seus fills són fora) i la Isabel viu amb el seu fill Ricardo a «el carrer del capellà», a Vilaxoán. Precisament va ser Ricardo el que es va encarregar de portar la seva mare i els seus oncles ahir al centre de salut de Vilagarcia. Quan li van trucar per donar-li la cita a la seva mare, va plantejar la possibilitat que els trigèmins anessin seguits perquè també havia de portar la seva tieta fins a San Roque. I no hi va haver problema. Un dels octogenaris tenia hora a dos quarts de set de la tarda, un altre per a les 18.35 i un altre per a les 18.40 aproximadament. A treballar al mar amb nou anys A treballar al mar amb nou anysManolo Canto s’emociona recordant la difícil època que els va tocar viure a tota la seva generació. «Sí que vaig anar a l’escola, però amb nou anys me’n van treure per començar a anar al mar aquí a Vilaxoán. Però no es guanyaven diners, no em donaven un patacó, només un grapat de peix», rememora. Vaig marxar a navegar a Noruega i la primera vegada que vaig embarcar vaig estar dos anys i mig sense venir a Vilaxoán. Quan vaig tornar vaig fer una casa que em va costar 300.000 pessetes Manolo Canto Coello, un dels trigèmins de Vilaxoán Ell també va ser dels que va haver d’emigrar per treure’s les castanyes del foc. Ho va fer el 1961, sent solter. «Vaig marxar a navegar a Noruega i la primera vegada que vaig embarcar vaig estar dos anys i mig sense venir a casa. Quan vaig tornar vaig fer una casa que em va costar 300.000 pessetes Vaig estar treballant a Noruega fins a l’any 72 o 73 i després vaig embarcar a l’‘Ibarra’, i després a Transmediterránea. Vaig navegar fins al 1993». I ho va fer sempre de mariner. «Em tocaven els millors llocs, com al pont, on no es treballava gaire», recorda esbossant un somriure. Les penúries han passat i ara toca viure la vellesa el més feliç possible. Més del 60% dels més grans de 80 anys van rebre la primera dosi El conseller de Sanitat gallec, Julio García Comesaña, va assegurar ahir que més del 60% dels més grans de 80 anys a Galícia (independentment dels que viuen en residències) han rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid. Els que ja es van inocular la segona ronden el 25%. El titular autonòmic va anunciar que es començarà amb el col·lectiu de 70 a 79 anys una vegada hagin rebut la primera dosi tots els més grans de 80. Aquesta setmana Galícia ha rebut 57.000 dosis de Pfizer, una quantitat «més elevada de l’habitual», va admetre García Comesaña, i la previsió és que aquesta xifra augmenti la setmana vinent, per la qual cosa s’espera un ritme de vacunació alt en els pròxims dies. De fet es continuarà vacunant durant la Setmana Santa, dies festius inclosos. A més de les Pfizer, aquesta setmana també han arribat a la comunitat gallega 32.200 dosis de Moderna, però cap d’AstraZeneca. Fins ahir s’havien administrat a Galícia un total de 462.095 vacunes.

Galícia vacuna alhora uns trigèmins de 82 anys

La Isabel, la Teresa i el Manuel Canto Coello han rebut ja la primera dosi de Pfizer en plena campanya de vacunació

Els tres germans viuen a la zona de Vilagarcia de Arousa. «Ja trigava, perquè tenia moltes ganes de posar-me-la», comenta l’home

El més llegit