Quan el coronavirus començava a donar les seves primeres fuetades, Núria Busquet, traductora i escriptora resident a Cardedeu, va observar comportaments estranys en la més gran de les seves filles, de 12 anys. Ella i el pare de la nena van torejar la situació com van poder. L’angoixa pandèmica i el tancament domiciliari infantil amb pany i clau no van contribuir precisament a millorar el seu estat. Van passar els mesos i tot va anar a pitjor. A l’agost, la família va tocar sostre al constatar que la nena estava desenvolupant un greu trastorn alimentari. Tot just menjava. La seva salut física i psicològica estaven en joc. Havia arribat l’hora de demanar ajuda a la sanitat pública.
Atrapada en un carrusel burocràtic
La lluita d’una mare perquè l’anorèxia infantil entri a la sanitat pública
Núria Busquet veu com la seva filla de 13 anys es deteriora físicament i psicològicament sense que el sistema hospitalari aconsegueixi donar-li una atenció integral i personalitzada

Núria Busquets, a casa seva, a Cardedeu. /
Temes:
El més llegit
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- Entre el dolor i la nostàlgia
- El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor