La regulació de la prostitució, necessària i urgent

El debat sobre la regulació de la prostitució a Espanya ha recobrat actualitat les últimes setmanes, després que algunes fonts filtressin que el Govern prepara una normativa específica sobre el tema. L’afer no és senzill. Des de fa anys els col·lectius feministes estan dividits entre els que defensen directament la prohibició de l’exercici de la prostitució i els que en reclamen la regulació. Rosa Cobo és una de les veus feministes més reconegudes en la lluita per l’abolició de la prostitució. Pocs dies després que la vicepresidenta Carmen Calvo advoqués per una legislació que «impedeixi l’horror» de la prostitució a Espanya, la directora del Centre d’Estudis de Gènere de la Universitat de la Corunya i autora de ‘La prostitución el el corazón del capitalismo’ considera que l’esquerra està assumint que és una «forma d’esclavitud que ha de ser erradicada». ¿Per què cal prohibir la prostitució? La prostitució no ha de ser prohibida, ha de ser abolida. I les dones que habiten en aquesta indústria, la baula més feble, no han de ser perseguides ni penalitzades. Han de ser protegides i recolzades. Occident no té cap dret a explotar dones migrants i sense recursos. L’abolició ¿no perjudicarà les persones que volen exercir la prostitució voluntàriament? Les dones que estan en prostitució no es prostitueixen voluntàriament. Viuen situacions de vulnerabilitat i pobresa, moltes vegades, extremes, que els condueixen a la prostitució. Moltes estan en aquest negoci criminal perquè han sigut enganyades o s’ha exercit violència sobre elles perquè continuïn formant part de la indústria de l’explotació sexual. Cap dona vol que el seu cos sigui objecte de violència. Els defensors de la regularització defensen que aquest model ajudaria a combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. ¿Vostè creu que és així? No, no ho crec. Als països en què la prostitució ha sigut regulada, ha crescut el tràfic i la criminalitat que envolta la prostitució. L’Ajuntament d’Amsterdam va encarregar una investigació i els resultats als quals va arribar van ser l’augment de la criminalitat, de la inseguretat i del tràfic. D’altra banda, la situació de les dones en prostitució ha empitjorat i ha augmentat la seva vulnerabilitat. No es pot regular l’explotació sexual. «Amb la regularització, creix el tràfic, la criminalitat i augmenta la vulnerabilitat de les dones en prostitució» ¿Quins elements hauria de tenir una llei que acabi amb la prostitució? La prohibició de la prostitució dirigeix la persecució i les sancions cap a les dones prostituïdes, mentre que l’abolició posa el focus en els proxenetes i els puters. L’abolicionisme es recolza sobre quatre eixos: en primer lloc, la persecució del proxenetisme, els bordells, pisos i espais en què es desenvolupa la prostitució. En segon lloc, es multa els puters per dissuadir la demanda. En tercer lloc, cal fer polítiques per a les dones que estan en la prostitució. I, finalment, un ampli programa d’educació afectiu sexual als centres d’ensenyament. ¿Per què creu que fins ara cap Govern a Espanya ha abolit la prostitució? Perquè les resistències són moltes. Des del ‘lobby’ proxeneta fins a tots els negocis que extreuen beneficis de la prostitució: negocis immobiliaris, agències de turisme, taxistes, etc. No obstant, ha arribat el moment de fer polítiques abolicionistes. L’esquerra està assumint que la prostitució és una forma d’esclavitud que ha de ser erradicada. «Cap govern ha abolit la prostitució perquè hi ha moltes resistències» El debat en el moviment feminista sobre abolició versus regularització, ¿diria que ha anat a més? L’abolició de la prostitució és una vindicació feminista que ha anat creixent els últims anys en el context de denúncia de violència sexual que ha tingut lloc en el marc de la quarta onada feminista. La prostitució és un dels molts rostres que adopta la violència sexual. A ‘La prostitución en el corazón del capitalismo’ analitza el negoci entorn d’aquesta activitat. ¿Hi ha xifres de quants prostíbuls hi ha?, ¿de quantes persones exerceixen la prostitució? o ¿de quants diners mou aquest negoci? La prostitució és el cor de la indústria internacional de l’explotació sexual, formada per un conjunt de negocis, gairebé tots relacionats amb l’economia il·legal. És la tercera indústria, en termes de beneficis, a escala global en el marc de les economies il·lícites. A Espanya, quatre de cada deu homes acudeixen a la prostitució. És el país europeu que té més nombre de puters de tot Europa i el tercer, a escala global. Per a certes zones del món, la indústria de l’explotació sexual és una estratègia de desenvolupament, encoratjada per les institucions del capitalisme internacional. Homes de totes les classes accedeixen sexualment a cossos de dones amb escassos recursos i sempre vulnerables. La majoria són migrants i pertanyents a comunitats culturals inferioritzades, tant per occident com per les elits dels seus propis països. És l’hora de parar aquesta indignitat. Kenya García es defineix com a «treballadora sexual» i és integrant del Col·lectiu Prostitutes de Sevilla, que engloba dones que exerceixen aquesta activitat en diverses parts d’Espanya. Ella, per exemple, viu a la Corunya i davant el moviment feminista a favor d’abolir la prostitució, alça la veu per demanar que, al contrari, aquesta activitat es despenalitzi i s’acabi amb l’actual «Estat proxeneta». ¿Per què caldria regular la prostitució? En primer lloc, i això és molt important aclarir-ho, el moviment de treballadores sexuals reivindica la despenalització, no la regulació, perquè és un model que beneficia tercers i els governs a l’hora de recaptar impostos i vulnera drets, com hem vist a Alemanya i Holanda. El model de despenalització deroga les lleis que criminalitzen les treballadores sexuals, posa al centre els seus drets i garanteix la seva protecció. ¿Com són les condicions laborals de les persones que exerceixen aquesta activitat? En el cas de les persones que, per voluntat, hem decidit exercir la prostitució, al no estar reconeguda com a feina, ens trobem totalment desprotegides. Per exemple, les companyes que treballen als clubs pateixen explotació, però no sexual, sinó laboral, perquè en molts casos han de complir jornades maratonianes i pagar fins i tot pels preservatius. I com que no tenim nòmines, no podem accedir a un contracte de lloguer, baixes i prestacions. Acomiadar-nos surt gratis. Amb una facilitat sorprenent ens diuen que ens donem d’alta com a autònomes, però les quotes són inassumibles. I és injust que paguem a un Estat que no ens protegeix ni ens reconeix. «No podem accedir a un contracte de lloguer, a baixes o a prestacions» ¿Com ha empitjorat la vida d’aquestes persones per la pandèmia? Se’ns ha exclòs de l’escut social i la ministra d’Igualtat ha demanat que tanquin els clubs sense oferir solucions reals i efectives tant habitacionals com econòmiques. Això provoca que hi hagi treballadores passant gana i patint desallotjaments. I en el cas de les companyes en situació administrativa irregular, és tot encara més tràgic. ¿Per què creu que cap govern ha regulat la prostitució? La prostitució està parcialment regulada per ordenances municipals i la ‘llei mordassa’. Però cap govern ha tingut la voluntat d’afrontar aquesta realitat i reconèixer el treball per a milers de persones. Darrere de la prostitució hi ha molts interessos econòmics i de control migratori. I darrere dels clubs de cites hi ha molta corrupció, que involucra no només les forces i cossos de seguretat, sinó també alts càrrecs. Les presumptes batudes per lluitar contra el tràfic, en realitat són caceres contra la immigració, perquè moltes dones acaben amb expedients d’expulsió i fins i tot són tancades en CIES. «Darrere de la prostitució hi ha molts interessos i control migratori, les batudes contra el tràfic són, en realitat, caceres» ¿Com afecta les treballadores les ordenances o la llei de seguretat ciutadana? Totes dues posen en perill la seva seguretat, perquè han de retirar-se a llocs més apartats per poder captar els clients fora de l’abast de la policia, que, en comptes de protegir-les, les persegueix, ja sigui per multar-les a elles o al client. I empobreixen les dones, perquè per pagar les multes han de fer més serveis, per això parlem d’un Estat proxeneta. El Grup Antígona ha mapat les ordenances i ha realitzat un informe en què s’evidencia que se sanciona més les dones que els clients i que, en molts casos, són perfils de tràfic. ¿Considera que la despenalització acabarà amb el tràfic? La despenalització protegeix, garanteix, millora vides i elimina aquesta fossa de clandestinitat, que és el millor amagatall per a les màfies. No sé si algun dia eliminarem el tràfic, però es podria parlar d’una reducció dràstica si es derogués la llei d’estrangeria. Aquesta llei obliga les dones a passar anys en situació irregular, a mercè de tota mena d’abusos, fomenta el tràfic i les xarxes de tràfic per travessar les fronteres. Dona, per tant, poder als delinqüents i és per aquí per on hem de començar. La despenalització protegeix, garanteix, millora vides i elimina aquesta fossa de clandestinitat, el millor amagatall per a les màfies ¿Entén el debat abolició versus regularització en el moviment feminista? És un debat fals. Els drets de les persones no es debaten. El sector abolicionista, que també s’oposa als drets de les persones trans, nega, no només drets, sinó capacitat d’autonomia. L’estigma que patim les treballadores sexuals és tan fort que ens paralitza i ens costa molt donar la cara, encara més quan els nostres discursos no encaixen amb la víctima perfecta. A mesura que les dones superen l’estigma i exigeixen ser respectades, ens difamen i la violència per mantenir-nos silenciades augmenta. Els nostres testimonis són incòmodes perquè evidenciem un sistema estructural d’explotació, de violència institucional, de desigualtats, pobresa, persecució migratòria, corrupció i falta de voluntat política. «Els nostres testimonis són incòmodes perquè evidenciem un sistema estructural d’explotació» ¿Creu que les persones que exerceixen aquesta activitat voluntàriament deixarien de fer-ho si els oferissin feines ben remunerades? N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Fins ara les opcions ofertes per abandonar la prostitució són llocs de treball mal pagats, amb contractes porqueria, és un llucet que es menja la cua, perquè és justament d’aquests sectors tan precaritzats des d’on moltes acaben en la prostitució. D’altra banda, també existim moltes que preferim el treball sexual per altres motius. Moltes ho prefereixen perquè poden administrar els seus propis horaris i això els permet la conciliació familiar. D’altres perquè és una manera d’independitzar-se del patró. Siguin els motius que siguin, s’han de respectar les nostres decisions.

La regulació de la prostitució, necessària i urgent

Rosa Cobo, partidària de l’abolició: «Espanya és el país europeu amb més nombre de puters»

Kenya García, defensora de la despenalització: «A les treballadores sexuals se’ns ha exclòs de l’escut social»

El més llegit