La penúltima tragèdia registrada a les Canàries després de la mort d’una nena de dos anys que viatjava en una pastera diferent de la que portava la seva mare rescata la història de tants menors engolits a la recerca d’una terra millor. Com la reconstruïda al llibre ‘Des del país dels blancs’ (Rosa dels Vents) de l’africà Ousman Umar. «Estava molt fosc, només se sentia el so del mar embravit. Les estrelles ballaven al ritme brutal de les onades. Pot sonar poètic, però era terrorífic. Sota els nostres cossos arrupits, l’oceà Atlàntic semblava esperar per menjar-nos». Així comença Umar el relat del seu periple com a nen migrant. El grup amb què es va jugar la vida viatjant des de Mauritània a Espanya –homes, dones i nens– es va construir la seva pròpia pastera sota el comandament d’una màfia, que els donava per menjar una barra de pa cada tres dies. «Una vegada construïda ens van col·locar ben ordenats i ajustats per aprofitar l’espai». La pastera es va fer al mar i Ousman va pensar que podia morir en qualsevol moment.