Revolta ciutadana contra el tancament de consultoris rurals i el trasllat de metges

Fa un any, per fer front al repte de la pandèmia, la Conselleria de Salut de la Generalitat va reorganitzar l’atenció primària, va tancar CAP i consultoris i va redistribuir serveis. La mesura sobretot va afectar municipis petits. Els seus habitants es van veure obligats a desplaçar-se a localitats veïnes per ser atesos. Un any després, molts segueixen igual i, farts, els usuaris exigeixen revertir ja la situació i recuperar els serveis sanitaris que tenien als seus municipis. Denuncien que la falta de proximitat i d’accessibilitat els està expulsant de l’atenció primària. Els més perjudicats; la gent gran i els que no tenen mitjans de transport. A hores d’ara, segons dades de Salut, el 99% de centres de primària de Catalunya estan oberts i un 30% de consultoris segueixen tancats. Fonts de la conselleria insisteixen que els tancaments i la reordenació són «provisionals» i «a causa de la pandèmia» i asseguren que «quan la situació millori, es pretén reobrir els centres tancats i els seus serveis». Estan estudiant amb els equips d’atenció primària i amb els municipis quina serà la millor opció en cada cas. Però els afectats en desconfien. Cabrils (7.348 habitants, al Maresme) és un dels municipis en peu de guerra. Aquí la readequació ha suposat que el consultori passi a ser només de pediatria. Els adults han d’anar a Vilassar de Dalt. Alhora, la gent de Vilassar de Dalt ha d’acudir a Cabrils al pediatre. Amb l’agreujant que, com passa en petits municipis, amb prou feines hi ha transport públic que connecti les dues localitats. «N’estem farts. Estem sense metge i l’atenció telefònica és molt dolenta», afirma Maria Gràcia Agulló. Clara del Ruste, portaveu de Cabrils amb CAP, apunta que no «ho volen anomenar retallades, però ho són. Salut vol dir presencialitat, és saber que tens accés a un metge», apunta. «Volem tornar a tenir metge en el municipi», insisteix. L’ajuntament, en mans d’ERC, s’ha ofert a negociar un transport, però els veïns no volen això. «Volem que tornin els metges». El cas de Cabrils es repeteix a moltes altres comarques catalanes, i no només a les més rurals, sinó en l’àrea de Barcelona. A Dosrius (5.652 habitants), de tenir tres consultoris repartits en tres nuclis (Dosrius, Can Massuet i Canyamars, bastant allunyats uns dels altres), han passat a tenir-ne un i només amb metge de família. Per a pediatria s’ha d’anar a Argentona, que assumeix els 940 nens de Dosrius, a adults de Canyamars i Massuet i als 758 d’Òrrius, el consultori del qual també està tancat. «No entenem per què Salut decideix aquestes coses sense tenir en compte la casuística dels municipis petits, amb transport públic deficient», diu Emilia Garcia, portaveu de DosriusDiceBastaYa. «Ens diuen que el servei se centralitza per millorar-lo. L’usuari no ho veu així. No té sentit que ens traslladin els metges a altres municipis. És una incomoditat i una mala assistència. Ha passat un any. S’ha d’anar recuperant la normalitat, però ens volen imposar una normalitat inacceptable. S’estan carregant la sanitat», afirma. L’alcaldessa, Silvia Garrido, recorda que al setembre, la Regió Sanitària del Barcelonès Nord va presentar un «nou paradigma» que suposaria el tancament de consultoris. «Ens van dir que la nova normalitat no seria com l’havíem conegut fins ara. Que hi hauria més visites domiciliàries i que tot seria molt millor. La realitat és que estem sense pediatre i sense cap explicació», afirma Garrido. En el triangle format per Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt, també al Maresme, els metges de capçalera són a Llavaneres, i els pediatres, a Sant Vicenç. Els veïns (3.021) més mal parats són els de Caldes, el consultori del qual està tancat i han d’anar o a Llavaneres (a set quilòmetres) o a Sant Vicenç (a tres). El model es repeteix a Arenys de Munt, que ha perdut el servei de pediatria i els seus veïns han d’anar a Arenys de Mar. La Coordinadora en defensa de la Sanitat Pública d’Arenys de Mar intenta coordinar tots els afectats. «És important que la ciutadania s’assabenti del que està passant», diu la portaveu Silvia Soler. En una carta a la consellera Alba Vergés, l’alcaldessa del Bruc (Anoia), Bárbara Ortuño, d’ERC, escrivia: «No podem normalitzar que la població del Bruc hagi de fer 18 quilòmetres per anar des de Montserrat Parc al CAP d’Esparraguera, com no podem normalitzar que el telèfon o una web mirin de substituir l’atenció personal. Aquests usos no poden anar en detriment d’una atenció sanitària de proximitat adaptada a les necessitats de la població». Els 2.120 veïns del Bruc van aconseguir una reobertura parcial del consultori a l’octubre. «És insuficient. Hi ha masies aïllades i gent gran que viu sola. El metge no pot fer visites domiciliàries», diu Roser Castellet, una de les portaveus veïnals. El CAP de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) va aconseguir reobrir el 100% a l’octubre. L’altre consultori del municipi, el de la Colònia Güell, situat a 3 quilòmetres, continua tancat. «Salut diu que no compleix les condicions. Doncs que l’adeqüin», afirma Pepi Calbet. «No pot ser que allunyin l’atenció primària de la ciutadania. És una primera necessitat, un dret fonamental. No ens el poden treure». Cesca Zapater, metge de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, remarca que «el tancament de consultoris havia de ser provisional. Mantenir-ho així al cap d’un any no té sentit. Ja hauria d’estar tot obert i els serveis recuperats al 100%», diu. Posa èmfasi que aquest ajust incideix negativament en l’essència de l’atenció primària: «La característica de l’atenció primària és l’accessibilitat» i al·ludeix a estudis que relacionen una bona atenció continuada, de proximitat i accessible, amb més salut i menys mortalitat. «Quan perds la relació continuada amb el teu metge de referència, quan truques per telèfon i t’atén qualsevol, es trenca la funció de l’atenció primària». «Quan truques per telèfon i t’atén qualsevol, es trenca la funció de l’atenció primària, basada en la proximitat i la confiança» L’organització Marea Blanca avisa que traslladar serveis a altres municipis, obligant la població a desplaçar-se, «incideix en la salut. La gent ha de tenir un accés ràpid a la salut». I els grans damnificats són les persones més vulnerables; gent gran, amb problemes de mobilitat i sense mitjans per desplaçar-se, persones sense accés a les noves tecnologies i malalts crònics. «Els estàs discriminant quan els obligues a desplaçar-se 10 quilòmetres per tenir accés a un CAP», diu Zapater. Menció a part mereix l’atenció telefònica. Hi ha consens en acceptar-la com a opció, però «no com l’única opció». «No és acceptable una atenció primària basada en la trucada o la videoconferència», denuncien des de Marea Blanca. «Hi ha coses que són impossibles d’entendre si no les veus o les toques. El diagnòstic no és el mateix per telèfon i hi pot haver més errors», afirma Zapater. I conclou: «atenció telefònica i metges diferents cada vegada, això mata». Un dels arguments de Salut per mantenir tancats els consultoris és que no compleixen les mesures de seguretat Covid. A Premià de Dalt, l’alcalde, Josep Triadó, ha negociat amb Salut assumir el cost (40.000 euros) de renovar el consultori per poder-lo reobrir. Una cosa poc habitual, ja que les competències de sanitat no són municipals. «La gent del nucli antic, la majoria gent gran, quedaven desatesos perquè les opcions d’assistència els quedaven lluny i vam pensar que era una qüestió de primera necessitat», expliquen des del consistori. Les obres ja han acabat i el consultori reobrirà a final de mes.

Revolta ciutadana contra el tancament de consultoris rurals i el trasllat de metges

Veïns de pobles com Cabrils o Dosrius es mobilitzen per recuperar els serveis sanitaris que tenien abans del coronavirus

«Quan obligues algú a fer 10 km per tenir accés un CAP l’estàs discriminant i impedint un accés fàcil a la sanitat»

Salut insisteix en què la situació és provisional, motivada per la pandèmia, i que la intenció és reobrir els centres

El més llegit