Amb l’entrada en vigor, el 17 de setembre del 1995, del decret ‘Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione’ el bisbat de Lleida deixava de tenir la tutela religiosa sobre 111 parròquies aragoneses que van passar a estar sota la protecció de Barbastre-Montsó. Amb això es va posar fi a vuit segles d’història comuna de les terres a ponent i llevant del riu Cinca. I es va posar la primera pedra d’un conflicte patrimonial que encara dura, i del qual ara es viu el seu episodi més dolorós, però no l’últim –per davant encara queda recorregut judicial. El dit, les parròquies van marxar però les obres d’art atresorades al Museu Diocesà, avui Museu de Lleida, es van quedar. A l’Aragó diuen que es mantenien en dipòsit; a Catalunya argumenten que el bisbe Josep Meseguer les va comprar, a finals del XIX i principis del XX, seguint les directrius de Lleó XIII i la seva idea de preservar i conservar l’art. El conflicte dura des d’aleshores, amb judici canònic tancat favorable a l’Aragó, i procés civil obert amb una sentència de primera instància del jutjat de Barbastre que va donar la raó i la propietat dels objectes al bisbat de Barbastre-Montsó.