Tony Fauci, el ‘metge d’Amèrica’ que va poder amb Trump

Durant molt temps van compartir sala de premsa: un negava la gravetat de la pandèmia i un altre li donava tot el pes que mereixia; un ignorava les víctimes i un altre es desvivia per demostrar empatia; un desinformava amb bastes simplificacions i un altre desgranava amb franquesa i esperit pedagògic la crua realitat del coronavirus. Com era d’esperar, la cosa no va acabar bé. Amb el pas dels mesos, Donald Trump va anar marginant el doctor Anthony Fauci, restringint les seves aparicions davant els mitjans i filtrant als periodistes els suposats «errors» comesos pel tsar del coronavirus en la gestió de la pandèmia. Una estratègia que va culminar a la darreria de la seva presidència, quan va amenaçar d’acomiadar Fauci i el va convertir en una de les dianes dels seus seguidors. El cert és que Trump mai va poder digerir que el director dels Instituts Nacionals d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses, l’home que ell mateix va escollir per liderar la resposta davant la Covid-19, fos molt més popular que ell a les enquestes. L’índex d’aprovació de Fauci s’ha mantingut invariablement per sobre del 60% malgrat el desgast de tants mesos de duel, tota una mostra del respecte i l’admiració que ha generat amb la seva pedagogia, integritat, elegància i l’exquisida diplomàcia que va haver de desplegar per mantenir informats els nord-americans sense que Trump l’acomiadés. Fauci ha mantingut el càrrec amb Joe Biden i, entremig, s’ha convertit en una icona de la cultura pop, omnipresent en samarretes, cartells, revistes i mems. Per a mig país ha passat a encarnar la primacia de la ciència davant la propaganda i la politització de la pandèmia. Un estatus que no sembla que incomodi aquest epidemiòleg nascut a Brooklyn fa 80 anys i acostumat a estar sempre en la primera línia del foc. En les últimes quatre dècades, aquest fill de farmacèutic que surt a córrer diàriament diversos quilòmetres per mantenir-se en forma ha assessorat set presidents, tant demòcrates com republicans. Un càrrec que ha compaginat amb la direcció dels Instituts de Salut des de fa 36 anys, en els quals ha liderat també la resposta governamental contra la sida, el SARS, el Zika i l’Ebola. No sempre amb l’aplaudiment generalitzat dels seus conciutadans. Potser la seva època més difícil la va viure durant els compassos inicials de la resposta a la sida. Si bé Fauci es va afanyar a alertar la població dels riscos de la síndrome i a investigar la resposta del sistema immunològic davant el VIH, per a molts activistes es va convertir també en el símbol de la indiferència governamental respecte al sofriment dels homosexuals.n Aquella etiqueta queda molt lluny. Fauci torna a ser «el metge d’Amèrica», l’«heroi de la pandèmia», la veu més respectada en la gestió del coronavirus.

El més llegit