Viatges de llarga distància: quan la Covid va al seient del costat

Mascaretes no homologades o mal posades, amb tapaboques com a salconduit per no ser multat, combois plens sense distància de seguretat, gent abaixant-se la mascareta per menjar, beure aigua o per parlar per telèfon, són algunes de les imatges que es repeteixen massa sovint en el transport públic des que es va iniciar la pandèmia. Les crítiques per les mesures de seguretat implantades en aquests desplaçaments han sigut objecte de debat, sobretot en els trajectes de llarga distància, on es poden superar les dues hores en un espai tancat. Malgrat que la majoria de la població compleix les normes, les conductes de risc són més habituals del que sembla. La legislació vigent a Catalunya permet que els autobusos i els trens tinguin tots els seients ocupats i, en aquests últims, que l’ocupació de peu sigui de dues persones per metre quadrat. I tot i que la mitjana d’ocupació en la majoria d’operadors no arriba al 60%, segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, ocasionalment, a causa dels retards o a altres causes, els combois s’omplen i no es respecta la distància de seguretat recomanada. En els viatges de llarg recorregut, a la poca distància social s’hi uneix l’insuficient control dels passatgers, per això l’incompliment de les normatives per algun usuari pot posar en risc la salut dels altres ocupants. La transmissió del virus per aerosols podria ser de més del 75%, segons l’expert científic José Luis Jimenez. La ventilació als espais tancats és clau perquè la Covid no es propagui. Als trens, Renfe assegura que la ventilació es realitza cada set minuts, però als autobusos els sistemes de ventilació són més complicats. En tot cas, Aenor va ser l’encarregat de certificar les mesures de protecció i neteja contra el virus d’Alsa i de Renfe. El control i la vigilància és competència del personal de seguretat dels diferents operadors de transport, que només poden avisar l’infractor i donar compte dels incompliments detectats. Així, a Renfe, les actuacions de la seguretat privada contractada només serveixen de reforç per a les forces d’ordre públic, ja que els únics amb la potestat de sancionar són els Mossos d’Esquadra. En els viatges de mitjana i llarga durada, la seva presència és circumstancial, per això si es produeix una infracció durant el trajecte és difícil d’identificar. Gemma Puig, usuària habitual del tren Corbera d’Ebre-Barcelona, explica que hi ha una mica de descontrol. «No són gaire estrictes sobre si portes bé la mascareta. L’altre dia, per exemple, un revisor se la va abaixar per cobrar-me el bitllet. No em va parlar, però igualment, no hauria d’haver-se-la abaixat», explica la noia. Per la seva banda, Clara Caralps, que viatja amb la línia regular d’Alsa de Barcelona a la Seu d’Urgell, va viure de primera mà un conflicte pel mal ús de les mascaretes. «Un grup d’argentins van pujar direcció Andorra i a l’engegar-se l’autobús es van treure la mascareta. La gent del seu voltant els va demanar educadament que se la posessin, perquè és una mesura obligatòria», explica. Malgrat les indicacions dels altres usuaris, el grup va fer cas omís i es va iniciar una disputa verbal entre les dues parts fins que van cedir i es van posar la mascareta. «Em vaig assabentar uns dies després que una de les ocupants va acudir al Síndic de Greuges a queixar-se, però li van dir que no s’hi podia fer res», sentencia la Clara. «L’altre dia un revisor es va abaixar la mascareta per cobrar-me el bitllet. No em va parlar, però no hauria d’haver-se-la abaixat», comenta una usuària Gemma Puig, usuària de Renfe de Corbera d’Ebre a Barcelona Negoci amb això Negoci amb aixòUn altre problema que hi pot haver si viatja un contagiat de Covid és el control de noms dels passatgers. Si bé és cert que amb Alsa per comprar el bitllet s’exigeixen les dades personals, en els viatges regionals a Catalunya hi ha les targetes abonament, que són més barates i amb què no és necessària la identificació. Als autobusos de llarg recorregut, amb la possibilitat de tenir l’ocupació del 100%, es permet bloquejar el seient contigu. Així, durant el procés de compra del passatge, l’usuari té l’opció de pagar un suplement afegit per viatjar sense company al seient contigu. En els viatges nacionals, aquest pagament és de 2 euros més, mentre que en els internacionals, és un 70% de la tarifa del bitllet. La mesura, que es va implantar al juliol, no va estar exempta de polèmica i les xarxes es van fer ressò de la intenció de monetitzar la distància de seguretat en plena crisi sanitària. Alsa monetizando la distancia de seguridad, estoy flipando. pic.twitter.com/z3iNM8Py5H — 🅆⁷⁴ (@Wolframico) 1 de agosto de 2020 Amb tot, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha rebut la petició dels operadors de llarga distància de canviar la normativa, però afirma que «amb els reglaments actuals hi ha molta capacitat per controlar els aforaments i la distribució del passatge en la mitjana i llarga distància». La solució sembla que és complexa, perquè creure en el compliment de la responsabilitat individual és gairebé una utopia.

Viatges de llarga distància: quan la Covid va al seient del costat

Mascaretes mal posades, gent menjant o bevent aigua són alguns exemples del que es produeix en els viatges de més de dues hores

Es permet l’ocupació del 100% en autobusos i trens. A Alsa, a més, pots pagar un suplement per bloquejar el seient del costat

«L’altre dia, per exemple, un revisor es va abaixar la mascareta per cobrar-ne el bitllet», explica la usuària habitual de Renfe, Gemma Puig

El més llegit