Espanya podria vacunar 10 vegades més que ara si arribessin les dosis

L’escassetat de vacunes impedeix posar en marxa els plans d’immunització massius. Mentrestant, el repartiment de les dosis s’ha d’anar adaptant sobre la marxa a retards, imprevistos i peculiaritats de cada vacuna. En les primeres vuit setmanes de campanya a Espanya s’ha repartit una vacuna a almenys al 4% de la població i s’han administrat les dues dosis corresponents a prop del 3% dels ciutadans. «El sistema sanitari ha demostrat que disposa de prou múscul per gestionar una cosa tan ingent com una campanya de vacunació massiva. El neguit ve perquè el ritme d’arribada de vacunes no és l’esperat i tampoc sabem quan millorarà la situació», argumenta Amos José García Rojas, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV). «El sistema sanitari està preparat per posar 10 vegades més vacunes que fins ara. El problema torna a ser la falta de vacunes i la incertesa que comporta no saber com i quan arribaran», reafirma Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Malgrat tot, les vacunes també comencen a dibuixar la seva pròpia corba. El nombre de persones vacunades ha superat ja el nombre d’infectats pel virus. És una xifra que convida a l’esperança, ja que l’efecte d’aquests medicaments ja s’està traduint en un descens dels contagis i la mortalitat a les residències d’avis. Les immunitzacions ja estan evitant entre 500 i 600 morts al mes en els geriàtrics catalans, segons estima la Conselleria de Salut. ¿I a mi quan em toca? «Vivim moments d’incertesa, sí. Però cal deixar clar un missatge: els sanitaris estem treballant perquè cap vacuna es perdi i perquè tothom tingui la seva vacuna», recalca Sellarès. Als centres d’atenció primària, explica el doctor, cada dia es reben centenars de trucades per preguntar ‘i a mi quan em toca’». Sobre aquesta qüestió, el Ministeri de Sanitat recorda que «el servei de salut de cada comunitat autònoma contactarà amb les persones que vacunarà, seguint l’ordre de priorització establert», per la qual cosa no és necessari trucar als centres de salut. «Cal ser molt cautelós amb les promeses que es fan, perquè poden crear falses expectatives. El dia que es va anunciar que començaven les vacunacions a més grans de 80, per exemple, vam rebre moltíssimes trucades sobre el tema i vam haver de ser nosaltres, els sanitaris, els que vam donar la ‘mala notícia’ que les vacunes encara no havien arribat», recalca el vicepresident del COMB. Els sanitaris també atenen moltes consultes de persones grans o amb malalties prèvies que pregunten si la vacuna està indicada per a ells. «Les vacunes són segures i efectives. En la immensa majoria dels casos, se n’aconsella l’ús», destaca l’especialista. En les pròximes setmanes i mesos, el pla de vacunació hauria d’arribar als següents sectors de la població; més grans de 80, personal sanitari i sociosanitari menor de 56, treballadors essencials menors de 56, persones d’entre 70 i 79, persones d’entre 60 i 69, menors de 60 amb condicions de risc i població general entre 45 i 55 anys. A partir del juny, quan es preveu que hi hagi més disponibilitat de dosis, podria començar la vacunació massiva. Llavors, l’objectiu de la immunitat de grup estarà cada vegada més a prop. Les vacunes sobre la taula (i les vacunes que arribaran) En aquests moments, Espanya disposa de tres vacunes contra la Covid-19. La fórmula de Pfizer i BioNTech, aprovada el 21 de desembre del 2020. La fórmula de Moderna, aprovada el 6 de gener del 2021. I la fórmula d’AstraZeneca i Oxford, aprovada el 29 de gener del 2021. Totes aquestes vacunes compleixen els estàndards de seguretat i eficàcia, segons corrobora l’Agència Europea de Medicaments (EMA), però cadascuna té unes característiques diferents. Les punxades d’AstraZeneca, per exemple, destaquen com les més assequibles i fàcils de produir; però s’han testat, majoritàriament, en població jove. En vista d’aquesta informació, doncs, Espanya va decidir subministrar aquesta vacuna només a població d’entre 18 i 55 anys i evitar, per ara, repartir-la entre població gran. «Ningú posa en dubte ni la seguretat ni l’eficàcia de la vacuna d’Oxford. Però fins que no hi hagi una evidència científica sòlida sobre el seu ús en més grans de 55 és lògic i raonable esperar fins que hi hagi dades més contundents i amb valor estadístic significatiu», recalca García Rojas. Aquesta informació podria arribar l’abril, quan AstraZeneca publiqui els resultats d’un assaig específic de la seva vacuna amb gent gran. Llavors, si els resultats són positius, és possible que aquesta vacuna es pugui entregar a una franja més àmplia de la població. Entre mitjans de març i principis d’abril, a més, tot apunta que Europa aprovarà la vacuna Janssen (Johson & Johnson);la quarta a incorporar-se a la campanya d’immunització davant la Covid-19. «Aquesta vacuna suposa un avantatge estratègic, perquè només requereix una punxada. Això podria donar una empenta decisiva a la vacunació», afegeix l’especialista en vacunes i portaveu d’AEV. Espanya espera rebre entre 20 i 40 milions de dosis d’aquest medicament a partir del mes d’abril, quan entri en vigor el contracte amb la farmacèutica. ¿Què passa després de la vacuna? «Estem començant a veure amb els nostres propis ulls l’efecte de les vacunes, però encara cal tenir una mica més de paciència», argumenta Eva Martínez Cáceres, cap del Servei d’Immunologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Immunologia. Encara no es coneix quant dura la resposta a les vacunes. Primer, perquè falten estudis a més llarg termini. Ha de passar temps per conèixer la durada de la resposta immunitària davant aquest virus. I segon, perquè l’aparició de noves variants podria afectar l’efectivitat d’algunes vacunes i la possibilitat que hi hagi reinfeccions. Martínez Cáceres explica que, segons les evidències actuals, els anticossos generats després d’una infecció duren almenys vuit mesos. Però aquests només suposen «la punta de l’iceberg» de les defenses. Els limfòcits B i T podrien guardar les ‘instruccions’ per fer front al virus durant molt més temps. «No és descartable que les vacunes contra la Covid-19 necessitin una dosi de record al cap d’un any. Aquestes en servirien tant per tornar a estimular la resposta immune com per actualitzar la vacuna davant les noves variants», resumeix la immunòloga. Davant els dubtes i la incertesa, la doctora aconsella apostar per la prudència. «Les actuals vacunes no impliquen que les persones vacunades puguin contraure la malaltia, en una forma molt més lleu. Tampoc sabem si els immunitzats poden transmetre el virus», recalca Martínez Cáceres. La recomanació, doncs, continua sent mantenir les mesures de prevenció com ara utilitzar mascareta, maximitzar la ventilació i minimitzar les trobades socials fins que disminueixi la transmissió del virus La dada més esperançadora que deixa l’arrencada de la campanya de vacunació a Espanya, esgrimeix García Rojas, és la millora en els índexs d’acceptació pública de la vacuna: «Fa uns mesos, el 45% de la població espanyola es mostrava reticent a posar-se la vacuna. Ara, en canvi, tots estan desitjant que arribi el seu torn. L’augment en la confiança de les vacunes sempre és una bona notícia».

Espanya podria vacunar 10 vegades més que ara si arribessin les dosis

El nombre de dosis distribuïdes entre la població supera el nombre d’infectats per Covid-19

Dos mesos després de la primera punxada, l’escassetat de vacunes impedeix posar en marxa els plans d’immunització massiva

L’Agència Europea de Medicaments emetrà el seu veredicte sobre la vacuna de Janssen a mitjans de març

A l’abril, AstraZeneca publicarà nous estudis sobre l’eficàcia de la seva immunització en més grans de 55

El més llegit