L’octubre del 2017 Jana Arimany tenia 20 anys i estava de viatge amb uns amics, passejant per la muntanya, quan va relliscar i una mala caiguda li va provocar una lesió medul·lar que la va deixar en una cadira de rodes. Tres anys i mig després ho explica amb tota l’enteresa i el convenciment de la necessitat de treballar per una societat més inclusiva. Una societat que aquests anys mira amb altres ulls i on encara queden moltes barreres físiques, però també invisibles, per fer caure. I en això se centra, tant des de l’associació Capaç i Vàlida, que ella mateixa va fundar i a través de la qual fa xerrades a escoles per sensibilitzar els més petits, com també com a voluntària en el projecte Participa de l’Institut Guttmann, institució en la qual treballa des de fa tres mesos.
LES ALTRES BARRERES
«Hauries d’haver avisat que anaves en cadira de rodes»
Les persones amb discapacitat física aguanten barreres invisibles –males cares, cosificació o infantilització– que condicionen el seu dia a dia
El projecte Participa de l’Institut Guttmann busca mil voluntaris per identificar i estudiar aquestes barreres amb l’objectiu d’incidir en les polítiques públiques per dinamitar-les.

Temes:
El més llegit
- La DGT canvia el permís per conduir motos: aquests són tots els canvis
- Unes obres a Montjuïc descobreixen restes de fa uns 300 anys
- El comitè d’experts sobre el Prat evita triar la fórmula de l’ampliació
- Kate Winslet i l’horror de la guerra
- Municipis de BCN també planegen implantar contenidors intel·ligents