L’octubre del 2017 Jana Arimany tenia 20 anys i estava de viatge amb uns amics, passejant per la muntanya, quan va relliscar i una mala caiguda li va provocar una lesió medul·lar que la va deixar en una cadira de rodes. Tres anys i mig després ho explica amb tota l’enteresa i el convenciment de la necessitat de treballar per una societat més inclusiva. Una societat que aquests anys mira amb altres ulls i on encara queden moltes barreres físiques, però també invisibles, per fer caure. I en això se centra, tant des de l’associació Capaç i Vàlida, que ella mateixa va fundar i a través de la qual fa xerrades a escoles per sensibilitzar els més petits, com també com a voluntària en el projecte Participa de l’Institut Guttmann, institució en la qual treballa des de fa tres mesos.
LES ALTRES BARRERES
«Hauries d’haver avisat que anaves en cadira de rodes»
Les persones amb discapacitat física aguanten barreres invisibles –males cares, cosificació o infantilització– que condicionen el seu dia a dia
El projecte Participa de l’Institut Guttmann busca mil voluntaris per identificar i estudiar aquestes barreres amb l’objectiu d’incidir en les polítiques públiques per dinamitar-les.
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Daniel Sancho: "Vaig esquarterar el cos perquè estava en xoc"
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit