Expulsar el dinosaure d’hospitals i cases

Com al microrelat del despertar al costat d’un dinosaure, metàfora del malson de la nostra pròpia existència, el polític que aconsegueixi sumar vots i voluntats per dirigir el Govern tindrà dilluns una albada tan inquietant com la condensada per Monterroso en set paraules, 50 caràcters. El dinosaure, el malson, de Catalunya, continua on ha estat cada nit de l’últim any, també la del 14-F, i totes les que van venir amb les retallades del 2012 en la sanitat i l’ensenyament de Mariano Rajoy i Artur Mas sense cap vergonya. No és descartable que aquesta nit ens fiquem al llit sense saber qui serà el pròxim president o presidenta de la Generalitat i ni tan sols és descartable que acabem d’aquí uns mesos en una repetició electoral. Murphy forma part dels pronòstics. En qualsevol cas, les urgències seran les mateixes i les respostes no haurien de ser les de sempre. Els reptes que segueixen a sobre de la taula són els de respondre a les necessitats de la gent en qualsevol temps, en el normal i en el pandèmic, el d’ara mateix. Salvar el maltractat Estat de benestar, que garanteix l’excel·lència de la sanitat, l’educació i la solidaritat, és una missió (gairebé) impossible i que se sustenta ara mateix en l’horitzó de la vacunació massiva. Immunitzats serà més factible tirar endavant, abandonar el túnel a la recerca de la llum. S’injectaran milions de dosis anti-Covid –així ho prometen tots els governs del món ric–, com aquells milions d’euros que haurien de blindar els pilars fonamentals d’un país que també ha d’aspirar a ser més net en l’àmbit ecològic. Tasca hercúlia per a qui assumeixi el relleu de Quim Torra a la Gene. Una vergonya Ja n’hi ha prou de baralles entre administracions, d’excuses o falta de coratge per no enfrontar-se a unes xifres que haurien d’avergonyir a tothom, votants o gestors. La pobresa infantil s’ha disparat fins al 30%. Darrere hi ha salaris escanyolits, precarietat i escasses ajudes a aquestes famílies, moltes de les quals, monoparentals. Situacions que la pandèmia ha agreujat i que ens ha posat davant el mirall com a societat. Les administracions no estan per fer caritat, estan per treballar contra les desigualtats. Els que preguntaven com ens en sortiríem en tenen ja unes quantes pistes en forma de dades. Tots tenen clar que una de les lliçons d’aquests mesos és que la sanitat no pot seguir com està. Ara només falta que no es quedin en els discursos i els agraïments a un personal esgotat i sovint desesperat, i amb tota la raó. Catalunya és una de les comunitats que més ha retallat en sanitat els últims anys. Dedica tan sols el 3,9% del PIB a la sanitat pública. La mitjana europea és del 7,5%. Hem vist com les infermeres dupliquen torns i busquen hores on no en tenen per poder agilitar el procés de vacunació. Falten unes 17.000 infermeres, segons el Consell General d’Infermeria i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària. Falten també metges, psicòlegs , nutricionistes i treballadors socials. El propòsit del Govern per al 2022 és incorporar 3.800 professionals més, una xifra que els sindicats veuen «irrisòria». Es buscaran nous perfils professionals per donar una atenció més completa a una societat cada vegada més envellida i amb malalties cròniques. «El sistema sanitari sempre ha tingut insuficiència de recursos i, a Catalunya, més», assegura el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Padrós demana als governs d’Espanya i Catalunya una «injecció» de diners per fer front a la pandèmia. Aquest metge cita el llibre ‘La malaltia de la sanitat’ catalana, de Guillem López-Casasnovas, que afirma que la sanitat catalana necessita 5.000 milions més. «Aquesta pandèmia posa en evidència que el sistema sanitari està al límit», diu. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), Catalunya ha perdut, els últims anys, uns 900 metges d’atenció primària (tot i que arran de la vaga del 2018 se’n van recuperar entorn de 250) i mil llits d’aguts. Les llistes d’espera s’han disparat en un 50%, el coronavirus deixa enrere altres urgències, com les proves diagnòstiques, els tractaments i les intervencions quirúrgiques. Al futur president o presidenta cal recomanar-li que es passegi de tant en tant per algun barri. Potser es troba amb desenes de persones armades de carretons als accessos d’un magatzem o parròquia. Les cues de la fam s’han disparat fins a l’alarma del Banc d’Aliments amb ni més ni menys que 262.294 necessitats i l’avís d’una llista d’espera sorprenent. El nou president/a també podria trucar a la porta de la casa d’algun dels 73.616 dependents que esperen prestació i també, per exemple, no estaria malament que escoltés els veïns de Sant Roc, a Badalona; els de Culubret, a Figueres, i de Font de la Pólvora, Girona, per conèixer en quines circumstàncies sobreviuen en aquesta Catalunya a les fosques, enganxats a la línia elèctrica i a la precarietat cronificada. La Catalunya dels vulnerables també anirà avui a votar, o no, amb esperança, o no, que des dels governs de Catalunya, Espanya i la Unió Europea arribin a vies per superar el malson. El dinosaure encara és aquí.

El més llegit