Carlos Elías «La selectivitat només valora un contingut memorístic que avui està a internet»

Llicenciat en Química i Periodisme, Carlos Elías és periodista i catedràtic de Periodisme de la Universitat Carlos III de Madrid. També va ser docent de Física i Química a secundària. Professor visitant a Harvard i a la London School of Economics, és autor d’assajos com ‘La razón estrangulada’ i ‘El selfi de Galileo’. El seu últim llibre, ‘Science on the ropes’ (Springer, 2019), analitza l’impacte del ‘gaokao’ –la duríssima selectivitat xinesa– en els resultats econòmics i tecnològics a la Xina actual. ¿Quina opinió li mereix el moviment Canviem el batxillerat? A priori, em produeix simpatia i curiositat. És interessant valorar-lo. El batxillerat està enfocat a passar els exàmens de selectivitat, el format dels quals és bastant antic i no es correspon amb el tipus de proves que es fan a països avançats. A Harvard s’hi aconsegueix entrar després de realitzar un assaig original, una creació que no té res a veure amb fer l’anàlisi d’un text, que implica valorar el que ha dit un autor. A Harvard volen que tu, aspirant a estudiar allà, siguis l’autor. La diferència és abismal. No és comparable crear art o estudiar l’art que creen els altres. La selectivitat espanyola no està feta per valorar la creativitat, sinó per valorar un contingut memorístic que avui dia es troba a internet. ¿Per què està tan menyspreada la memòria en relació a la creativitat? No estic dient això. La memòria s’ha d’exercitar perquè és molt rellevant i ajuda altres elements del cervell. Ara bé, no té cap sentit realitzar una anàlisi sintàctica o morfològica perquè ho fa molt millor la intel·ligència artificial o qualsevol ordinador. El que sí que té sentit és crear un text. Per crear s’han de tenir coneixements. Personalment, no tinc clar que Cervantes sabés la diferència entre una subordinada amb funció de complement directe o de complement de règim verbal. Parlo de crear. També en ciència. Els alumnes haurien de dissenyar experiments. No obstant, a Física i Química només hi ha problemes tipus estàndard en els quals no pots canviar res. Així aprens resolucions de memòria, però no penses. ¿De qui n’és la culpa? No vull criticar els professors d’institut perquè ells són les víctimes del sistema. Són els primers a advertir els alumnes que l’important no és tant aprendre sinó passar la selectivitat. Clar. És que si una estudiant vol fer Medicina i no té bons professors que l’ensenyin a treure una bona nota a la selectivitat, no podrà estudiar aquesta carrera. Conclusió: és important que els docents diguin que el sistema que tenim és aquest, un sistema en el qual si un alumne té una dècima de menys no entra a la facultat que vol. ¿Com es podria millorar el sistema? Les universitats haurien de tenir mètodes per poder seleccionar els estudiants. És molt complex. França i Alemanya tenen un examen nacional. I a la Xina també, el ‘gaokao’, un examen duríssim que aprova molt poca gent, no com a Espanya on passa gairebé tothom. Al batxillerat xinès s’estudien equacions diferencials que aquí s’estudien al segon curs d’Enginyeria. ¿Li sembla bé el ‘gaokao’? És convenient perquè la Xina, un país molt potent tecnològicament, tingui molt bons professionals. El mateix passa a Corea del Sud. Ara bé, és molt dur per als joves i les seves famílies. Molts es queden al camí. El sistema espanyol no és ni el xinès ni l’anglosaxó. És un sistema intermedi que no selecciona perquè el 95% dels aspirants aproven. Només serveix per ordenar la gent a determinades titulacions. Seria interessant que fos molt més creatiu i més exigent i no una plantilla en què no hi ha gens complex. Si posen una cosa que no s’ha donat a les classes de l’institut, l’estudiant es bloqueja. ¿Com veu els alumnes que aterren a la universitat? ¿Estan ben preparats? A les carreres de lletres, si són alumnes que llegeixen i tenen una família culta no hi sol haver grans problemes. A les de ciències, on les famílies no fan equacions a casa ni parlen de física, el nivell és baix en matemàtiques, física i química. Han de fer classes particulars i hi ha un alt percentatge de fracàs. Però no poden abaixar el nivell. Si ho fan, ens trobem amb milions d’enginyers xinesos molt capacitats. Ni advocats ni periodistes vindran de la Xina, però un enginyer sí. Si no tenim científics d’alt nivell, el país no anirà bé econòmicament. ¿On està l’origen del problema? Hi ha molts professors, tant a primària com a secundària i a la universitat, que no són creadors, sinó que estudien el que altres creen. Als EUA vaig veure un anunci demanant mestres i una de les proves era crear un conte. Si tu mai crees, no exigiràs als teus alumnes creació i, a més, no sabràs avaluar-la. El catedràtic d’espanyol a Yale és Vargas Llosa no és algú que estudia Vargas Llosa. ¿Per què no succeeix una cosa així a Espanya? És una herència de la Inquisició i la dictadura. Es volia dirigir el pensament. ¿Com? Llegint allò que jo et proposo, però mai creant una cosa pròpia, no fos cas que siguis un Galileu. I això és un comentari de text: jo escullo el text i tu l’analitzes.

Carlos Elías «La selectivitat només valora un contingut memorístic que avui està a internet»

El catedràtic de la Carlos III de Madrid aposta perquè la universitat realitzi una selecció més moderna tenint en compte la capacitat creativa dels aspirants

El més llegit