L’ajust de la mascareta, aquest gran desconegut

El debat sobre quina mascareta és millor per a la població general, que continua passat gairebé un any de pandèmia, eclipsa una qüestió desconeguda per a moltes persones: la importància d’ajustar-se-les bé. Si la mascareta no se’ns cenyeix bé a totes les vores a la cara, és igual que sigui FFP2, higiènica o quirúrgica. Un petit buit del 2% de l’àrea de la mascareta deixa passar el 50% de l’aire sense filtrar, per la qual cosa els aerosols amb virus poden infectar una persona que sigui darrere. A Singapur han calculat que només el 13% de la població porta les mascaretes ben posades. Als 80 va triomfar a Espanya una campanya de prevenció de la sida amb l’eslògan «posa-te’l, posa-l’hi». Es va instruir la població, joves inclosos, sobre com col·locar bé el preservatiu per evitar la transmissió del virus VIH. Passats 40 anys d’això, seria necessària una cosa similar per a un altre tipus de profilaxi, la que ens proporcionen les mascaretes contra el coronavirus. «Fan falta campanyes intensives d’educació sobre ajust, inclosos els centres de treball», diu José Luis Jiménez, professor de Química de la Universitat de Colorado (Boulder, EUA) i un dels experts mundials més grans en aerosols. «Si no s’ajusta bé, és igual que la mascareta sigui FFP2», recorda el científic espanyol, que fa un any que treballa amb especialistes mundials en transmissió de malalties. I aporta una dada demolidora: un buit de només el 2% de l’àrea de la mascareta deixa passar el 50% de l’aire sense filtrar. Un buit del 2% de l’àrea de la mascareta deixa passar el 50% de l’aire sense filtrar Un dels errors més freqüents –es veu molt al carrer, sobretot amb les mascaretes quirúrgiques i higièniques, de color blau clar– és posar-se les gomes en forma de X. D’aquesta forma s’obren buits laterals pels quals s’escapa l’aire. I tot i que semblin buits petits, per allà s’escapa la meitat o més de l’aire expirat. Aerosols, el taló d’Aquiles d’EspanyaI també poden entrar-hi aerosols infecciosos que ens contagiïn. Un experiment de la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos) ha demostrat la perillositat d’aquests buits. Els aerosols –visualitzats al vídeo com a fum– flueixen cap enrere, així que s’ha d’evitar posar-se darrere d’una persona que mostri aquests buits laterals a la seva mascareta.Un estudi a Singapur va enviar mascaretes N95 i instruccions a 2.500 llars. Només el 13% les portava ben posades. I és que una mascareta no és un parapet ni tampoc un «paraigua facial». Si la Covid-19 es transmetés només per gotes projectils, l’ajust no seria important. Però el coronavirus es contagia per l’aire, per aerosols que són com el fum, com per fi va reconèixer la setmana passada l’OMS a través de la seva directiva Maria van Kerkhove.L’error de posar les gomes en X i el flux dels aerosols cap enrere ¿Com saber que portem la mascareta ben ajustada? Jiménez proposa una prova senzilla: una vegada posada la mascareta, amb el ferro nasal atapeït, bufeu amb força. Si heu de parpellejar, és que en surt massa aire i l’ajust és deficient.Les mascaretes FFP2 (estàndard KN95 a la Xina i N95 als EUA) filtren molt bé. També ho fan les quirúrgiques, però se solen ajustar pitjor. Perquè una FFP2 rebi homologació s’ha de sotmetre a proves tècniques que certifiquin que se cenyeixen bé a la cara d’un adult. Avís als pares: si la mascareta infantil és FFP2 no està homologadaNo existeixen aquests experiments per als nens, per la qual cosa una FFP2 infantil, per definició, no està homologada, com va publicar FARO i va confirmar posteriorment el Ministeri de Comerç.«Si no s’ajusta bé, és igual que la mascareta sigui FFP2»L’enginyer i professor de Química José Luis Jiménez recorda que les mascaretes «són imperfectes, redueixen contagis, però no els suprimeixen. És una de moltes capes de protecció necessàries». Per a aquest expert, les FFP2 tenen un problema de disseny: «El material s’escull per filtrar bé. Però se li demana a aquest mateix material que s’ajusti bé. I això és difícil». Per això recomana «ajustar-se el ferro del nas molt bé perquè segelli de veritat», i també afaitar-se, perquè «és impossible que segellin bé si es porten amb barba».2/ Per entendre’n els detalls, s’ha d’entendre primer com es transmet el virus. Tres maneres, en ordre de importancia:a) inhalació d’aerosols, en proximitat propera, i compartint aire en una habitaciób) esprai de gotes (projectils)c) tocar superfícies contaminades pic.twitter.com/dbhEcxhf40— Jose-Luis Jimenez (@jljcolorado) 1 de febrer del 2021 Sobre les mascaretes de tela, assenyala que n’hi ha de tres capes que filtren molt bé i permeten un bon ajust. ¿I posar-se dos mascaretes, com ha recomanat el famós viròleg nord-americà Anthony Fauci, assessor del president Biden? Jiménez creu que pot ser útil, «sobretot si en posem una de tela gran que ajusti ben a sobre d’una de quirúrgica, que filtra bé però s’ajusta malament», però cal assegurar l’ajust i evitar fugues d’aire, una cosa perillosa sobretot en interiors.13/ Vam dir que per filtrar aerosols, necessitem QUALITAT del filtre i AJUST de la mascareta a la cara. Perquè si hi ha buits entre cara i mascareta, a l’aire li és mes fàcil moures-’hi. Un buit del 2% de l’àrea de la mascareta deixa passar el 50% de l’aire sense filtrar!! pic.twitter.com/fcdxe87Fai— Jose-Luis Jimenez (@jljcolorado) 1 de febrer del 2021 En definitiva, si portem la mascareta correctament ajustada se’ns ha de contraure contra la cara quan inspirem. L’oxigen que ens arriba als pulmons serà el mateix, es pot comprovar fàcilment utilitzant un pulsioxímetre. «Podem respirar una mica més sense adonar-nos-en, el cos ho regula –ha apuntat a FARO José Luis Jiménez–. Costa una mica més, però és una incomoditat que s’ha de tolerar, perquè amb Covid-19 es respira molt pitjor».Parlar produeix 10 vegades més emissions d’aerosols respiratoris que simplement respirar, i cantar –a un volum alt– o cridar en pot produir unes 50 vegades més, recorden els experts.Per utilitzar bé una mascareta hi ajuda conèixer com funciona. Els seus filtres són eficaços per uns mecanismes microscòpics que no són els mateixos que els d’un colador o un tamís. «Són com una teranyina molt enganxosa, i algunes mascaretes estan magnetitzades [per electricitat estàtica], atrauen els aerosols», explica José Luis Jiménez. Per això, la mascareta reté molts aerosols que són molt més petits que els forats del filtre. El virus no «viatja» només en l’aire, sinó que va «muntat» en una partícula d’aerosol de 3 micres que té 10.000 vegades el volum d’un virus. I aquesta partícula tampoc descriu una línia recta ni una corba, sinó un moviment aleatori (anomenat ‘moviment brownià’), per això és més probable que s’enganxi a aquesta «teranyina» que és la mascareta.

El més llegit