L’esborrany de la llei trans, en 7 claus

L’esborrany d’avantprojecte de la llei trans recull una reivindicació històrica del col·lectiu, que una persona pugui canviar-se el nom i el sexe al DNI només amb la manifestació del seu desig, sense necessitat d’aval mèdic i dos anys d’hormonació, com exigeix la llei actual. És el que els col·lectius trans denominen despatologització o autodeterminació de gènere, que està recollida ja en 12 lleis autonòmiques i compleix la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Suprem, segons sostenen des del Ministeri d’Igualtat. No obstant, el PSOE i una part del feminisme no estan d’acord que «els sentiments o manifestacions de voluntat d’una persona, sobre si se sent home o dona, tinguin efectes jurídics plens», per la qual cosa la norma podria tenir modificacions. Tot i així, les principals claus de l’esborrany legal que Igualtat vol portar la primera quinzena de febrer al Consell de Ministres són: La lliure autodeterminació de gènere És la part de la norma que genera més polèmica i és que des de la reforma del 2007 no s’exigeix que una persona s’operi els genitals per canviar la seva afiliació al Registre Civil i el DNI però sí que s’hormoni durant dos anys i disposi d’un informe mèdic que li diagnostiqui disfòria de gènere. Però l’esborrany legal estableix que la certificació registral «en cap cas podrà estar condicionada a la prèvia exhibició de cap informe mèdic o psicològic» i que només fa falta la «declaració expressa» de la persona interessa. Tampoc serà necessària «la prèvia modificació de l’aparença per procediments mèdics, quirúrgics o d’una altra índole, sense perjudici del dret de la persona interessada a fer ús de tals mitjans». Els menors, a partir dels 16 anys Segons Igualtat, per donar compliment a la jurisprudència del Constitucional, s’elimina el requisit de majoria d’edat per sol·licitar el canvi registral de sexe, per la qual cosa es podrà sol·licitar, si la llei tira endavant, a partir dels 16 anys. I les persones d’entre 12 i 16 anys podran efectuar la sol·licitud per si mateixes, amb el consentiment dels progenitors, o a través dels seus representants legals. En cas de desacord entre les parts, el text legal preveu que el menor pugui efectuar la sol·licitud a través del fiscal. Igualtat defensa la necessitat del canvi amb l’argument que amb la llei actual «s’obliga el menor a hormonar-se per canviar de sexe, i en el futur no hauran de complir aquest requisit». No modifica les causes jurídiques Davant els recels que provoca en una part del feminisme la possibilitat que homes canviïn de sexe per disminuir les seves penes de violència de gènere, l’esborrany lleial estableix que el canvi de sexe «no alterarà la titularitat dels drets i obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona anteriorment a la inscripció del canvi registral». Persones no binàries, s’ometrà la menció al sexe Les persones que es consideren no binàries, és a dir, ni de sexe masculí ni femení, «per primera vegada en el nostre ordenament jurídic podran sol·licitar que els seus documents oficials d’identificació ometin la menció relativa al sexe», assenyala l’esborrany de l’avantprojecte legal. Tindran dret a les tècniques de reproducció assistida Les persones trans amb capacitat de gestar podran ser receptores o usuàries de les tècniques de reproducció assistida. A més, el sistema nacional de salut oferirà tractament hormonal, teràpia de veu, cirurgia en genitals, i altres tractaments que necessitin, però es prohibeix que se’ls obligui que se sotmetin a tractament. Les competicions esportives, previ pas pel registre Perquè les persones trans puguin participar en les competicions esportives del seu sexe sentit hauran d’haver efectuat abans el canvi al registre, tret dels menors, per «no forçar-los a haver de passar pel registre si volen jugar i donar-los un marge en el qual puguin competir amb els seus companys», segons fonts del Ministeri d’Igualtat. En aquest àmbit, estaran prohibides les proves de «verificació de sexe». Les presons, conforme al sexe registral Finalment, l’esborrany legal preveu que les persones preses tinguin dret que se’ls interni conforme al seu sexe registral, tal com ja preveia una instrucció d’Institucions Penitenciàries del 2006.

El més llegit