El lloguer per força, l’últim truc de les màfies de l’okupació

Ha sigut a Premià de Mar on ha pres nota per primera vegada en paper oficial d’una denúncia pel truc més nou de les màfies d’okupes: pagar un lloguer al propietari encara que no vulgui. No han sigut necessaris gaires mesos de simulació del pagament, els justos des de l’okupació fins que el propietari, en aquest cas propietària, s’ha adonat que li han tret la casa. Per al dia del judici, l’okupa tindrà una agulla més amb què cosir el seu cas davant el jutge i retardar la seva expulsió. El Jutjat d’Instrucció 3 de Mataró investiga el que en principi es va incoar com un delicte lleu d’usurpació de vivenda i ara, després de secundar la tesi també la fiscalia, s’instrueix per la via penal com un delicte de violació de domicili. L’última mesura presa en la instrucció, després de dotze setmanes d’aturada en el cas, ha sigut enviar els Mossos a corroborar que la finca continua okupada. 350 euros al mes El pis suposadament okupat és al centre de Premià. La propietària, F. G. Z., passa temporades de dos mesos fora d’Espanya per feina. «I no és cap milionària precisament», afirma la seva advocada, Judith Silveira. El 10 de març passat, al tornar a casa d’un dels seus viatges professionals, F. G. Z. va obrir el portal de casa seva, però, ja a dalt, no va poder introduir la clau a la porta del seu pis; li havien canviat el pany. La víctima, atònita, va trucar al timbre. Sense permetre-li l’accés, la va rebre a la porta un home que no coneix de res. «Som aquí de lloguer. Si té algun problema truqui a la propietària o a la policia. Nosaltres no tenim res més a dir», li va dir. No li va servir de res repetir una vegada i una altra que la propietària era ella. A partir d’aquell moment de nervis, la víctima va començar a comprendre per què des de gener estava rebent en el seu compte corrent una misteriosa transferència mensual de 350 euros, sempre sense concepte, només el seu nom i cognoms. «La dona té en aquesta vivenda el seu objectes personals, la seva roba, la seva tele, la seva documentació –explica la lletrada–. Quan van entrar a la casa, li van regirar els papers i li van haver de trobar el número de compte, tot i que creiem que l’havien obtingut fins i tot abans, ficant la mà a la bústia. A partir d’aquell moment, li pagaven el fals lloguer». El pagament s’ha prolongat fins que, al juny, F. G. Z. va canviar de número de compte. Sense ajuda policial La violació domiciliària que s’investiga a Mataró pot ser única en matèria d’ocupació, per combinar la seva novetat amb bona part dels elements que es repeteixen en aquests casos. Entre ells, l’abstenció policial. El dia de l’escena de la porta els Mossos no hi van voler acudir. «Estan desbordats –relata Silveira–. Li van dir que presentés denúncia al jutjat, sense més ni més, perquè no hi podien fer res. Els veïns, a més, no s’han queixat ni sabem la data exacta en què van usurpar la vivenda». La tasca per recuperar la casa es presenta àrdua. Han hagut de passar sis mesos de recursos perquè la instrucció canviï de delicte lleu a greu infracció penal. Ara, quan la jutge d’instrucció Yolanda Díaz, titular d’un dels jutjats més embussats del Maresme, cridi a declarar els «ignorats ocupants» del pis de Premià, ells aportaran els comprovants de les transferències mensuals de diners, cosa que enredarà encara més la instrucció i els garantirà uns mesos més d’estada. «Tot això es tradueix en una gran trencament de la tutela judicial efectiva de la meva clienta», diu Judith Silveira. Per a la veïna de Premià serà una pausa forçada més en la seva vida, una altra de les que fa des del març del 2020. De fet, ja va haver de passar el confinament de la primera onada a casa d’una veïna, ja que no tenia on anar. Dubte raonable La lletrada Silveira ja ha intervingut en un centenar de casos d’okupació, «però encara no havia vist aquest truc», diu. Ni tan sols malgrat operar en un partit judicial en què l’ocupació de vivendes ha crescut fins al punt que el Col·legi d’Advocats de Mataró fa des del setembre que demana canvis a l’arsenal legislatiu contra el fenomen. Entre aquests, més proactivitat policial i que a les comunitats de veïns se’ls reconegui la legitimació passiva per denunciar usurpacions. A la costa catalana, el creixement de l’ocupació il·legal pot estar relacionat amb el final de contractes barats de lloguer a Barcelona «que no es renoven, i deixen l’inquilí buscant sense cap possibilitat una casa similar», afirma Silveira. No sempre és així. A la costa de Màlaga, concretament a l’àrea de Rincón de la Victoria, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han aflorat una altra raó per a l’augment d’okupacions: la marihuana. Des del juny investigava una parella de germans promotors de totes les puntades de peu a la porta del 2020 a la zona, que cedien els pisos usurpats a canvi que l’ocupant –aparentment persones necessitades parents o amics dels germans– cultivés i cuidés plantacions. L’Operació Gentlemen –per a la Policia Nacional– o Banyador –per a la Guàrdia Civil– es va saldar al novembre amb 23 detencions. A Mataró, com en altres punts d’Espanya, es fan cada vegada més freqüents el casos en què l’okupa subscriu una assegurança a favor de la vivenda. «Busquen crear-li un dubte al jutge, que hagi de qüestionar-se com ha ser el denunciat un okupa si fins i tot resulta que ha assegurat la casa –ratifica la degana del Col·legi mataroní, María Pastor. L’objectiu és allargar el procés per la via de la discussió de si és legítima l’okupació de la vivenda. Sobretot si algú pot estar-se en una casa per títol escrit, verbal o precari». Segur ‘low cost’ Segur ‘low cost’Així, la màfia alliçona l’ocupant a explicar-li al jutge versions com que un senyor li va dir que era el propietari, que li va donar les claus, que li va cobrar 2.000 euros de fiança, que li va assegurar que li portaria un contracte per firmar i que no ha tornat a aparèixer... però que mentrestant ha assegurat la vivenda. I tot serà veritat, però també mentida. La pràctica de l’assegurança ‘low cost’, segons fonts de l’Audiència Provincial de Madrid, es té per documentada per primera vegada a Gijón (Astúries), on l’okupant il·legítim d’una casa de la perifèria havia assegurat la vivenda per 30 euros el juny del 2019. Ara li podria sortir fins i tot més barat: en el rànquing d’assegurances de llar més econòmiques del portal Kelisto (el que van utilitzar en el cas de Gijón), Axa, Ase Grup i Catalana Occidente competeixen amb paquets bàsics d’entre 116 i 176 euros a l’any. «S’aprofiten que no els demanaran la presentació de l’escriptura de la casa per contractar», comenta Pastor. «No és necessària l’escriptura, n’hi ha prou amb una descripció i mesurament de la casa per la seva part, les seves dades i el número del compte corrent», diu una operadora telefònica de Catalana. «No es necessita escriptura, pot contractar l’assegurança un inquilí, per exemple», expliquen des d’Argente, mediadora valenciana d’Axa. I el mateix des de la Corunya el comercial d’Ase Grup, que també ha atès en una ronda de trucades d’aquest diari. Munt de tiquets Passa el mateix amb les alarmes, que els okupes «assessorats per màfies», diu la degana de Mataró, han après a contractar per intentar demostrar amb rebuts de la companyia que un fals dret sobre la vivenda; cap companyia demana un títol de propietat, «ni pot demanar-los», afirma Jorge C., excomercial d’una empresa degana de la seguretat privada i ara dedicat al negoci de «la desocupació» a Madrid. Els rebuts de pagament domiciliats a la casa okupada apareixen cada vegada més en els plets per usurpació no només a Catalunya. De fet, fa dos anys que va deixar de ser netament madrileny el truc de l’acumulació de tiquets d’enviaments de Carrefour per compres ‘online’ donant com a domicili la vivenda usurpada. O que es pensa usurpar. A Mataró «fins i tot comencen a demanar compres amb anterioritat a l’okupació. Ho fan per Amazon, per exemple. O demanen menjar a un ‘rider’, esperen al portal del pis que és el seu objectiu i que encara no han ocupat i la recullen», explica Silveira. Així, si algun veí assenyala una data a partir de la qual va veure okupada la vivenda, l’okupa podrà mostrar papers per afirmar que ell hi era molt abans. Això ja implica premeditació. A aquest pas, les màfies que faciliten a l’okupa la puntada de peu a la porta –«pisos de puntada de peu», els diuen als anuncis per paraules– i claus noves per entre 1.500 i 3.000 euros, «també acabaran cobrant per un paquet de tiquets per poder intentar demostrar que fa temps que vius a la casa», explica Jorge C. A la costa catalana també es comença a veure aquesta tasca d’intel·ligència prèvia. Als jutjats de Mataró s’investiguen tres casos, aparentment inconnexos, d’okupes el fals propietari dels quals havia sol·licitat informació al Registre de la Propietat. «Per entre dos i set euros aconsegueixen una nota simple de la casa que estan rondant. Al Registre els diuen que tenen interès comercial; en realitat busquen saber si la vivenda és d’una entitat financera», explica Silveira. Si ho és, la denúncia per usurpació trigarà molt més a produir-se. Per això són més abundants les okupacions d’immobles embargats que dels que tenen propietari particular. Una vegada comprovada la titularitat, la màfia d’okupacions deixarà un senyal al costat de la porta, o al timbre del porter automàtic, que indicarà via lliure per al següent pas, rebentar la porta i canviar el pany, que donarà a un altre membre del grup.

El lloguer per força, l’últim truc de les màfies de l’okupació

La Justícia investiga a Mataró una denúncia per violació de domicili previ dipòsit de quantitats simbòliques en el compte corrent de la víctima

Assegurances ‘low cost’, tiquets de compres ‘online’ i pagaments mensuals d’alarmes, els ardits per ajornar els desnonaments d’okupes

El més llegit