«No sé si he fet el correcte o he comès una autèntica bogeria, però ja no podíem més», sentencia J.F, un veí de Rubí, que prefereix no revelar la seva identitat per temor de «represàlies». Aquest pare de família ha portat fins a les últimes conseqüències el refrany ‘als grans mals, grans remeis’, per poder posar punt final a una ocupació que s’ha convertit, assegura, en un «malson que ha durat massa».