La pandèmia és una hecatombe, un desastre sanitari, social i econòmic. Un cataclisme molt més llarg del que imaginàvem i del qual ningú s’ha pogut escapar. Ni tan sols els nens i els adolescents. No obstant, hi ha llum al final del túnel. Agnès Brossa, psicòloga especialitzada en infància, adolescència i família, i Amalia Gordóvil, doctora en Psicologia Clínica, acaben de publicar ‘Compartir la vida educa’ (editat en català per Eumo), un assaig en el qual, arran de casos reals, les dues especialistes mostren com la pandèmia i el confinament poden servir a les famílies per fer un gran pas en l’educació i criança dels seus fills. Parlem sempre de nens sans que pertanyen a famílies de classe mitjana, amb cases confortables, connexió a internet i sense carències econòmiques ni afectives. «Tenim por de perdre aquest estatus. I estem en el nostre dret de tenir aquesta por. Però continuem menjant. I que no ens falti», apunta Brossa abans de començar l’entrevista amb EL PERIÓDICO.