«No ens queda més remei que anar al carrer»

En la primera dècada dels 2000 es van comprar un pis. El banc els va deixar els diners, i junt amb el sou de les seves parelles, vivien folgats. Va arribar la crisi del maó, que ho va arrasar tot. Van acabar separant-se, cuidant soles els seus fills, sense feina i a prop del desnonament. Van aconseguir quedar-se a casa firmant un lloguer social amb les entitats financeres que els havien deixat els diners, i han aguantat aquesta segona dècada amb llocs de feina precaris i inestables. Aquestes són les vides de Laura Huaman i Berta Villanueva, dues dones que demanen un miracle per no quedar a la intempèrie. Els bancs ja no estan obligats a renovar el seu lloguer social, després de la clatellada del Tribunal Constitucional a l’enèsim projecte de vivenda a Catalunya. Com elles, es calcula que hi ha més de 3.000 llars penjant d’un fil a Catalunya. Al matí, Laura Huaman treballa cuidant avis i persones dependents al Servei d’Atenció a Domicili de l’Ajuntament de Barcelona com a treballadora familiar, feina per la qual percep un sou de 950 euros al mes. A la tarda, és un dels rostres de les cues de la gana de la ciutat. El seu via crucis va començar el 2004, quan es va comprar un pis al barri de Montjuïc. Ella i el seu marit es van endeutar amb Caixa Catalunya, que els va concedir una hipoteca de més de 100.000 euros. La crisi econòmica que va venir després va arruïnar la família. Ell va emmalaltir, va perdre la feina i es van acabar divorciant. Ella, que llavors treballava de netejadora, va veure com el seu sou anava decreixent, a diferència de les quotes de la hipoteca, que no feien més que augmentar. Va arribar a pagar fins a 1.200 euros al mes pel pis. Deutes per arribar a final de mes Es va començar a endeutar per arribar a final de mes. Va demanar dos crèdits per pagar els subministraments, la hipoteca o els costos associats a l’escolarització dels nens o a la malaltia del seu marit. Fins que el 2017 va petar i va deixar de pagar la hipoteca. La van amenaçar amb un desnonament, però amb l’assessorament de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va aconseguir cedir el pis al banc (que aleshores era ja el BBVA) i firmar un lloguer social per tres anys. Ella i els seus fills, de 16 i nou anys, viuen al pis per 457 euros al mes. La meitat del sou el destina al lloguer. L’altra meitat se’n va a pagar els deutes pels préstecs demanats. «Jo vull tornar tots els meus deutes, i tampoc vull ser ocupa. Amb el poc que em queda mengem, i si m’ajuden els serveis socials intento arribar a final de mes», exposa. Aquest any ja deu tres factures de la llum. El problema està que, l’octubre del 2020, li vencia el lloguer social. Si s’aplica el decret de la llei catalana de vivenda, el propietari del seu pis (ara és el grup inversor Anticipa Real Estate) està obligat a renovar-l’hi. Però amb la suspensió de la norma en el Tribunal Constitucional, després d’un recurs presentat pel PP, la seva vida penja d’un fil. «Primer em van dir que entregués les claus o em desnonarien», explica la mare. Després d’entregar els corresponents informes dels serveis socials, li han respost que ho estan estudiant. «Ho he passat molt malament, però al final penso que si m’han de fer fora que em facin fora: que vingui la policia i m’enviïn al carrer. No em queda més remei», se sincera. Berta Villanueva, en canvi, assegura que si la desnonen se n’anirà a acampar al davant de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) amb el seu fill adolescent. La seva situació és molt semblant a la de la Laura. El 2005 es va comprar un pis de 235.000 euros, que anava pagant amb el seu marit. «Anàvem sobrats per arribar a final de mes», explica. La crisi financera es va carregar la família. Tots dos van perdre la feina. Ella, de netejadora en hotels, i ell, a la construcció. La parella es va separar i Villanueva va tirar endavant amb el seu fill i feines parcials que mai vorejaven els mil euros al mes. Farta dels deutes amb la hipoteca, va aconseguir negociar amb el banc i quedar-se al pis pagant un lloguer social de 217 euros. Aquest pacte es va extingir el 2020. Com Huaman, tampoc ha aconseguit renovar-lo. Treballadors essencials a punt del desnonament Arran de la pandèmia, Berta ha aconseguit treballar en una residència per a la tercera edat. Té un contracte de tres mesos, que de moment ha pogut renovar en dues ocasions. El seu salari és de 890 euros. «Jo sé que puc pagar un lloguer. I vull pagar, no viure d’ocupa. El problema és que aquí a Cornellà els lloguers que hi ha són de 700 euros cap amunt», explica. La resposta que li ha donat el consistori, diu, és que se’n vagi de l’àrea metropolitana, on els preus són més baixos. «Llavors em quedo sense res», respon. Sap que el TC ha suspès la llei que li permetia quedar-se a casa. «Estan jugant amb les nostres vides, amb la nostra esperança», es queixa. De moment, ningú li ha demanat que se’n vagi de casa, i ella ha anat pagant el lloguer social de forma regular, tot i haver-se extingit el contracte. Té por de quedar-se sense feina i sense casa. «¿És que ningú ens pot ajudar?», es pregunta. Elles són dues de les 3.200 famílies que estan esperant renovar un lloguer social a Catalunya i que, després de la sentència del Constitucional, han tornat a entrar a la roda dels desnonaments. Són les dades que va facilitar la Generalitat a la Plataforma d’Afectats de la Hipoteca el desembre passat. Tot i que aquí caldria sumar dades dels casos similars a les grans ciutats de Catalunya, que no consten en aquest registre. Per exemple Barcelona, Terrassa o Sabadell. També queden del lloguer social les famílies vulnerables als qui apugin el preu del lloguer. O les llars que estiguin ocupant vivendes per necessitat. Una decisió judicial, que arriba en plena pandèmia, quan la desigualtat i l’exclusió social no ha fet més que créixer. I que incrusta sal a les ferides d’aquells que encara no han pogut cicatritzar les pèrdues del crac anterior.

«No ens queda més remei que anar al carrer»

Més de 3.000 llars vulnerables a Catalunya estan pendents de firmar un lloguer social per tenir sostre. Molts ja van ser desnonats durant la crisi del 2008 i ara la pandèmia els ha tornat a posar en perill

Dues dones expliquen com les seves vides pengen d’un fil, amb la ja anunciada suspensió del decret de vivenda aprovat el 2019

El més llegit