Anna Cabré: «Quan me’n vaig anar a l’Antàrtida, em preguntaven qui cuidaria els meus fills»

L’oceanògrafa Anna Cabré forma part de l’associació Elles lideren, un projecte espanyol integrat per expertes en diferents àmbits que estan relacionats d’una forma o una altra al canvi climàtic i la protecció del planeta. «Treballem en la intersecció de crisi climàtica i igualtat de gènere», explica a aquest diari, amb la idea de desenvolupar iniciatives a Espanya i col·laborar amb l’Amèrica Llatina. «Falten dones en posicions d’influència, i sabem que la igualtat de gènere és una de les solucions més importants per aconseguir un planeta sostenible i just. Volem generar consciència i crear ponts entre la societat, les entitats científiques i la presa de decisions que ens afecten a tots», remarca. Cabré va conèixer les altres científiques de l’associació a través de ‘Homeward Bound’, un programa global de lideratge per a dones en ciència i tecnologia que té la missió d’incrementar la influència i impacte de les dones en la creació d’un món sostenible. Aquest programa és el que les va portar a participar en una expedició a la península Antàrtica el 2019. TORNAR A COMENÇAR from Isaakdeponts on Vimeo. ¿Què recordes del moment en què vas decidir anar a l’Antàrtida amb el grup de dones científiques? Emoció, il·lusió. En aquell moment estava investigant la interacció entre el gel marí i l’oceà que envolta l’Antàrtida, des de models climàtics a l’ordinador. Passava moltes hores treballant remotament des de casa, per compaginar-ho més amb els nens, que eren molt petits. Amb molta flexibilitat, però molt aïllada. Necessitava una mica d’aventura i sobretot un projecte amb un grup de dones motivades com jo. Em va semblar ideal. També estava planificant un canvi de carrera, i vaig pensar que el programa em donaria les eines per saber com canalitzar la meva energia personal i professional. ¿Com els ho vas explicar als teus fills? Els vaig escriure un conte perquè entenguessin a un nivell molt senzill què anava a fer a l’Antàrtida. I els vaig preparar un calendari perquè obrissin una finestreta amb sorpresa cada dia que era fora. Vaig anar a la seva escola bressol a explicar-ho i així tots els nens i nenes de la classe van poder aprendre a caminar com pingüins. Vaja, que vaig anar preparant el terreny però sense aclaparar massa fins al dia que me’n vaig anar. I al cap d’una mica més de tres setmanes, ja tornava a ser a casa. Més xocant va ser la resposta del seu entorn quan va comunicar la seva decisió d’enrolar-se a l’expedició a l’Antàrtida. «M’al·lucinava que molta gent em preguntava qui cuidaria els nens. El pare, ¿oi? ¡Me n’anava tres setmanes, no un any!». El llibre ‘La mama se’n va a l’Antàrtida’ va tirar endavant gràcies a una campanya de Verkami que va organitzar Cabré. «Va ser un èxit, es va vendre a racons que no sabia que existien, i vaig rebre molts missatges de recolzament de pares i mares que m’agraïen el treball que vaig fer per visibilitzar les científiques, per parlar del tema». L’oceanògrafa considera que hi ha grans ànsies d’educar una nova generació de nens amb referents actualitzats i de deixar enrere la invisibilització de dones exploradores i aventureres. El llibre finalment va ser publicat per Zahorí Books, cosa que va permetre arribar a més lectors, tot i que el confinament n’ha dificultat la promoció. «Em van impactar els comentaris de les mares que van venir amb mi a l’expedició. Tot i que era un llibre pensat inicialment per als meus fills, moltes altres mares van poder explicar el viatge». A Cabré també la va entusiasmar el suport de molts homes que han reforçat el recolzament a filles o nebodes a partir de les experiències del llibre. Amb tot, l’oceanògrafa entén que la conscienciació de les mares és clau per arribar a un segment de la població més important. «Està demostradíssim que les dones, de mitjana, ens preocupem més pel planeta, pel futur a llarg termini, votem a partits més verds, i això va lligat amb el paper tradicional que hem tingut, amb la societat patriarcal en què vivim». Cabré apunta que les dones han sigut tradicionalment les responsables de cuidar nens, avis, persones vulnerables i també les responsables de l’educació primària a futures generacions. «Si la informació arriba d’una científica del clima que a sobre és mare, li afegeix valor emocional a la mare que està escoltant», considera. I és que pensar a molt llarg termini, sobre com deixarem el planeta per a les futures generacions, «es converteix en una realitat tangible quan ets mare», assegura. ¿I els teus fills, com van reaccionar quan van veure el llibre infantil que els vas escriure? Els agrada molt la part on parlo d’ells, on surten dibuixats i on surten els seus ninots de dormir. Fa un any vaig anar a una escola a explicar el conte i vaig anar amb el Pau (tenia 4 anys). Em va sorprendre veure que s’ho sabia tot de memòria. ¡Bàsicament va explicar ell el conte! El llibre només va ser un principi. Quan es va declarar la pandèmia del coronavirus, amb un grup de les seves col·legues científiques va decidir tirar endavant ‘Elles Eduquen’ , i es van llançar a escriure un llibre per a nens sobre els virus, ‘La vida secreta dels virus’, il·lustrat per Mariona Tolosa Sisteré i publicat també per Zahorí Books. «La idea del llibre és explicar la multitud de virus que hi ha, i com la majoria, inofensius per a l’humà, són crucials per a l’equilibri ecològic del planeta: la nostra salut està connectada amb la salut dels animals i del medi ambient i si protegim el planeta, també ens estem protegint nosaltres mateixos».

El més llegit