La lentitud de la vacunació allunya l’objectiu de forjar la immunitat a l’estiu

Si la campanya de vacunació contra la Covid-19 continués avançant al ritme actual, hauríem d’esperar al voltant de dos anys i mig per tenir vacunada el 70% de la població més gran de 16 anys. Al contrari, si es volgués arribar a aquesta meta per a finals d’estiu, s’haurien d’administrar més de 220.000 vacunes al dia. Set milions al mes a partir de ja. Lluny d’acostar-se a aquestes xifres, la campanya de vacunació a Espanya avança lenta. A empentes i rodolons. Amb un calendari incert i moltes pedres al camí. Diversos experts interpel·lats per aquest diari dibuixen un balanç negatiu d’aquestes primeres tres setmanes mentre apunten una nota d’optimisme per al futur pròxim. Comencem pel principi. Espanya va entregar la primera punxada contra la Covid-19 el dia 27 de desembre del 2020, enmig de les festes nadalenques. Les previsions del Ministeri de Sanitat parlaven llavors d’un 70% de la població immunitzada per a finals d’estiu; amb més de 28 milions de persones vacunades i 56 milions de dosis repartides en un període de nou mesos. L’entusiasme inicial d’aquestes prediccions va xocar ràpidament amb una realitat molt més complexa. Problemes logístics, imprevistos al camí i retards en l’entrega dels lots han rebaixat les expectatives, i han deixat només un milió de vacunats en les tres primeres setmanes de campanya. «Cal vacunar més. Matí, tarda i nit si fa falta. La situació epidemiològica actual és tan greu que la campanya de vacunació no hauria d’allargar-se més de sis mesos», esgrimeix Fernando Moraga Llop, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia «Cal prémer l’accelerador ja. Millorar l’organització i la logística. I exigir més coordinació amb la farmacèutica. Si la vacuna no arriba a un nombre important de persones, tot l’esforç fet no servirà de res», reflexiona l’expert. Vacunes a comptagotes Fabricades entre els Estats Units i Bèlgica i transportades pel món en contenidors de gel sec, les primeres vacunes contra la Covid-19 aterren amb comptagotes a Espanya. La crònica de les primeres setmanes de repartiment parla d’una cridanera, tot i que esperada, escassetat de dosis, però també de problemes de logística i organització que entorpeixen el camí cap a la immunització. «Era d’esperar que en aquests primers dies hi hagués contratemps; sobretot si tenim en compte que les vacunes requereixen una logística molt complicada i que mai abans s’havia dut a terme una campanya de vacunació d’aquest estil», valora Silvia de Sanjosé, experta del grup multidisciplinari encarregat del seguiment científic de la Covid-19 a Catalunya. «Les dosis que s’han rebut fins al moment són molt poques; molt llunyanes a qualsevol expectativa. El proveïment està planificat, però estan sorgint retards deguts al fabricant i a la logística», afegeix Jesús Castilla, especialista en vacunes de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. «Si no s’ha vacunat més és per problemes d’organització i logística, no per falta d’infermeres. Hi ha prou personal per dur a terme tota la campanya», argumenta Diego Ayuso Murillo, secretari general del Consell General d’Infermeria d’Espanya. L’Hospital Universitari de Getafe, exemplifica l’expert, ja ha vacunat més de 3.000 sanitaris en cinc dies amb només sis infermeres. «Si arribessin més vacunes, les infermeres estarien disposades a vacunar les 24 hores si fes falta, però per a això primer s’ha de millorar l’organització», afegeix Murillo. ¿Entregar totes les vacunes o crear una reserva? La campanya de vacunació a Espanya va arrencar lenta per Nadal. Va accelerar el seu pols durant una setmana i va tornar a frenar després de l’anunci sobre la reducció temporal en el subministrament de vacunes de Pfizer (que es va donar a conèixer sense previ avís i sota la promesa que aviat s’acceleraria la seva producció). Aquest imprevist ha obligat les autonomies a reorganitzar el seu calendari de vacunació d’un dia a l’altre i amb menys de la meitat de les dosis previstes per garantir que els primers vacunats rebin la segona dosi 21 dies després de la primera punxada. Cada comunitat autònoma ha intentat esquivar aquest imprevist d’una manera diferent. Galícia, les Canàries, Cantàbria i el País Valencià, per exemple, han subministrat pràcticament la totalitat de les dosis entregades, mentre que Extremadura, Euskadi i Catalunya han optat per crear reserves estratègiques de vacunes. «No és fàcil dir quina estratègia és la més adequada, perquè totes dues tenen la seva raó de ser. En aquest tipus de debats no hi ha una resposta clara», valora el portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH). El calendari de vacunació, per tant, se sembra de caos i incertesa. També per la falta d’informació clau sobre les entregues que arribaran. Aquest mateix dimarts, per exemple, Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, va mostrar el seu descontentament davant la falta de transparència en els contractes entre farmacèutiques i governs. «No sabem si s’han pactat vials o dosis», explicava el salubrista durant una roda de premsa. Un dia més tard, la companyia ha anunciat que enviaran a Espanya el 17% menys de vials del fàrmac, ja que ara es pot treure una dosi extra de cada ampolla. Aquesta dada podria distorsionar encara més les previsions amb què treballen els equips de vacunació. ¿Immunitat de grup? Bones i males notícies Si la campanya de vacunació no accelera el seu pols, molt difícilment arribarem a l’estiu amb un 70% de la població vacunada. En aquests moments, el percentatge de vacunats amb una dosi ascendeix a poc més del 2%, i nombre de persones que han rebut la pauta completa està entorn del 0,03%. Les primeres immunitzacions han sigut repartides entre residents i treballadors de centres sociosanitaris. Ara ha arribat el torn dels sanitaris de primera línia. En breus tocarà a les persones amb alt grau de dependència. El Ministeri de Sanitat estima que a finals de març es passarà a vacunar els més grans de 80 anys. La bona notícia és que ben aviat la campanya de vacunació podria donar un tomb. Primer, per l’augment de la capacitat de producció de Pfizer i BioNTech, que doblarà les previsions amb un total de 2.000 milions de dosis fabricades al llarg del 2021. I segon, perquè aviat s’aprovaran més vacunes contra la Covid-19. El dia 29 de gener l’Agència Europea del Medicament (EMA) es pronunciarà sobre l’aprovació de la fórmula d’Oxford i AstraZeneca. I al llarg de l’any és probable que Janssen, Sanofi i Curevac facin un pas endavant i reclamin l’autorització dels seus antígens. L’arribada d’aquests medicaments servirà, segurament, per accelerar el camí cap a la immunitat de grup. Mentre la campanya de vacunació recupera el seu pols, els experts demanen una mica més de paciència. «L’arribada de les vacunes ha sigut un gran pas, però no podem abaixar la guàrdia. Hem d’extremar les mesures de prevenció fins que la transmissió del virus estigui controlada», reflexiona Sanjosé amb referència a les alarmants dades que deixa aquesta tercera onada de contagis. «Les persones vacunades han de seguir exactament les mateixes precaucions que les altres», recorda el portaveu de SEMPSPH. El final de la pandèmia no arribarà d’un dia a l’altre, però per sort és cada vegada més a prop.

La lentitud de la vacunació allunya l’objectiu de forjar la immunitat a l’estiu

L’escassetat de dosis, els problemes logístics i la mala organització són un llast per a l’inici de la campanya de vacunació contra la Covid-19 a Espanya

Mentre l’entrega de vials de Pfizer s’estanca, algunes autonomies opten per crear una reserva estratègica de vacunes

En tres setmanes s’ha entregat una dosi d’antigen al 2% de la població i dues dosis al 0,03%

El més llegit