Pobresa, policia o elèctriques: ¿qui té la culpa dels talls de llum?

Les víctimes són massa, i ben visibles. Avis que temen no poder avisar a l’ambulància o ofegar-se en plena nit, mares que han de banyar els seus fills en cassoles i que no tenen per escalfar-los el biberó, i famílies que lluiten cada dia per no congelar-se entre la neu. EL PERIÓDICO ha visitat alguns dels barris que aquest hivern viuen constants i llargues apagades de llum. ¿Per què es produeixen aquests talls que impedeixen una vida digna? ¿Com es resolen aquestes incidències? ¿Qui n’és el culpable? No són respostes fàcils. Les administracions admeten que faran falta mesos per conèixer la causa real d’aquests talls de subministraments, pendents de les dades que els puguin proporcionar les companyies elèctriques. A ningú se li escapa que els talls es produeixen en barris oblidats i abandonats des de fa anys, i on les seqüeles de les successives crisis econòmiques mai aconsegueixen cicatritzar. Els veïns del Raval clamaven aquest dijous de nou a les portes d’Endesa, demanant una treva als constants talls de llum que viu el barri. A la mateixa hora, el regidor del districte es reunia amb representants de la companyia. Segons les seves paraules, de poc va servir la trobada. Moltes bones intencions, i poques dades. Les úniques xifres que poden ajudar a conèixer la magnitud dels talls de llum a Catalunya aquest hivern van arribar en una reunió d’alcaldes de l’Àrea Metropolitana, Terrassa i Sabadell amb la Generalitat divendres passat, 15 de gener. Es van comptar fins a 390.000 llars afectades d’una trentena de municipis. Oficialment, la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, qui té competències en la distribució de la xarxa elèctrica a Catalunya, diu desconèixer l’abast real de la problemàtica. «Sabem el que ens comuniquen els alcaldes o els veïns, però desconeixem quantes vivendes ho estan patint», comenten fonts de la direcció general d’Energia del Govern. Per aclarir-ho han demanat a Endesa un registre dels talls de llum produïts a Catalunya des del novembre del 2020 fins al febrer del 2021. «I a partir de llavors podrem saber què és el que hi ha», puntualitzen. Entre el ‘tiepi’ i el ‘niepi’ A diferència de l’aigua, la distribució de l’energia elèctrica és una competència estatal, que es regula a través del reial decret 1955/2000. Allà s’estableixen dos paràmetres amb els quals es calcula la qualitat de la xarxa elèctrica. Es diuen tiepi i niepi. El primer compta el temps que duren les interrupcions de la llum i el segon el nombre d’interrupcions produïdes. Segons la llei, les empreses distribuïdores d’electricitat no poden tallar la llum més de 12 vegades durant sis hores en un any. I si ho fan, han d’oferir descomptes als seus clients a la factura, a més de reparar la xarxa elèctrica. Les dades que té a la Generalitat, com també les auditories realitzades per l’ens públic, assenyalen que la xarxa d’Endesa està per sota d’aquests paràmetres. Una dada rellevant com que aquesta companyia és qui distribueix més del 90% de l’electricitat a Catalunya. Però malgrat els registres, és evident que alguna cosa falla. «Pot ser que els indicadors marcats en la llei no siguin correctes, i que s’hagi de modificar», apunten des del Govern. Aquesta decisió és a les mans del Ministeri de Transició Ecològica, que es limita a aclarir que any a any realitza un seguiment d’aquests indicadors de qualitat. Les últimes dades disponibles, del 2018, deien que tot es trobava correctament. Sobrecàrregues i sense ajudes La companyia defensa que és la sobrecàrrega de la xarxa, derivada de les instal·lacions fraudulentes, les que fan que se’n vagi la llum. Expliquen que els talls es produeixen «per seguretat» i per evitar «problemes de més índole que podrien generar incendis». «Si tenen raó, i la xarxa no està en mal estat, les conseqüències podrien ser pitjors», apunten des de la Generalitat. «No se li escapa a ningú que les vivendes han de renovar el seu cablejat elèctric a mesura que passen els anys. Hi ha famílies que no s’ho poden permetre, i escassegen ajudes en aquest sentit», reconeixen les mateixes fonts del Govern. Una altra qüestió està en les ‘punxades’ de subministrament per les famílies que ocupen vivendes. Tot i que es tractés de llars vulnerables en espera d’un lloguer social, la llei no permet instal·lar comptadors en una casa si el propietari no hi està d’acord. Menys encara si no té cèdula d’habitabilitat, o si s’ha de reparar la xarxa de nou. L’alcalde Xavier García Albiol, a Badalona, s’ha compromès a canviar aquesta situació. Falta per veure si ho aconsegueix, i si la companyia també hi accedeix. La Generalitat desconeix quantes llars ocupades hi ha a Catalunya, ni les que estan punxades a la xarxa elèctrica. Resposta policial i porta a porta I finalment hi ha les plantacions il·legals de marihuana. Catalunya s’ha convertit en l’horta d’Europa d’aquesta droga i les plantacions ‘indoor’ necessiten electricitat perquè el gènere creixi, on s’arriba a multiplicar per 20 el consum habitual d’una família. Aquí tant les administracions com l’empresa tenen clar que la resposta és únicament policial. Trobar i detenir tots els delinqüents que utilitzen els pisos per a tals causes. «En el fons, la solució passaria per conèixer cas a cas: donar ajuts a uns perquè puguin tenir llum de forma legal, i posar les manilles als altres que infringeixen la llei», reflexionen fonts de la Generalitat. «La clau està en la possibilitat física d’acabar amb el frau», afegeixen des del Govern. ¿Qui té temps i diners per visitar família per família? ¿Per abordar la realitat que segueix malgrat la penombra? Una altra pregunta sense resposta.

El més llegit