Què menjar. On dutxar-se. Veure la platja. I poc més. Aquest és el dia a dia de l’Emilio, un home de 54 anys que des del 2017 viu als carrers de Barcelona. «Intento pensar en el present, perquè si penso en el futur, si planejo el que m’agradaria fer, m’enfonso», respon. L’Alberto, un argentí de 59 anys, distingeix la gent entre si viu o malviu. «I jo soc dels qui malviu», assumeix. Tots dos formen part del grup de més de 4.000 persones sense llar a la ciutat que han assumit viure en la pobresa extrema d’una forma rutinària. «Un any al carrer són com tres anys per a la gent normal», diu l’Emilio. «I a més et mata», afegeix l’Alberto.
Viure en la pobresa extrema
«O t’espaviles o et podreixes al carrer»
Durant el dia, les més de 4.000 persones sense llar de Barcelona van d’un costat a l’altre per arreglar-se, menjar i aconseguir sortir del remolí d’exclusió en el qual estan ficats
El menjador social Navas, ubicat a la Meridiana, reparteix al dia més de 340 lots de menjar i els seus treballadors temen per un erto que sembla surrealista
Els afectats senten un autèntic terror a perdre la vida, ja sigui per les inclemències del temps o per les agressions nocturnes
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)