Passar fred o por. És la disjuntiva a què s’han d’enfrontar les famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, en plena escalada dels preus de l’energia i enmig d’una pandèmia amb seqüeles socials encara incertes. No són poques. Uns opten per apagar els aparells i abrigar-se com en el passat. Bé per estalvi, o bé pel temor d’un deute acumulat que no deixa de sumar. D’altres punxen de forma fraudulenta el corrent elèctric, afrontant el temor de morir en incendis, com ja ha passat en massa ocasions. Un temor que s’inunda per tot el veïnat, que acaba sobrecarregant la xarxa elèctrica i que deixa altres veïns sense llum, que al seu torn acusen les elèctriques de no mantenir correctament les instal·lacions als barris més humils. La roda és perversa, i de vegades difícil d’entendre. Però la realitat és que són centenars de famílies –no hi ha ni dades oficials– que continuen pendents d’aquesta decisió. O el fred. O la por.