De l’any més càlid a la nevada del segle

El 2020 ha sigut un any nefast. Per oblidar. I no només per la pandèmia i els seus efectes, per aquests milers de persones que han perdut la vida per culpa del coronavirus o per la crisi econòmica, sanitària i social. També perquè l’estadística ha tornat a confirmar que el canvi climàtic és una evidència científica. A escala planetària ha sigut el més càlid des que es tenen registres. A escala local hi ha una mica de tot. Com a referent, serveixen les dades de l’observatori Fabra de Barcelona, que recull informació meteorològica des del 1914. Confirma l’escena global: han sigut els 12 mesos amb la temperatura mitjana més elevada: 16,8 graus, dues dècimes més (que és molt) que les anteriors plusmarques del 2006 i el 2015. A l’any tòrrid, no obstant, l’ha seguit una arrencada del 2021 gèlida. Però no per les baixes temperatures, sinó per com de prolongat ha resultat aquest temporal amb nom de personatge d’Ibáñez. El ‘Filomena’ ha deixat un Madrid per als vianants, amb ciutadans caminant per l’M-30, els nens sense escola, les escombraries sense recollir i la neu passant de la gràcia inicial al gel traïdor. La nevada més intensa dels últims 50 anys. Barcelona, en canvi, s’ha quedat sense la postal blanca malgrat que alguna cosa va caure a Vallvidrera la matinada de divendres a dissabte. Desengany important. Alfons Puertas, meteoròleg del Fabra, posa les coses al seu lloc. Des que va començar el 2021, la temperatura més baixa registrada en aquest reconeixible edifici del Tibidabo és de -0,2 graus. Va succeir el 8 de gener. Res extraordinari si s’observen els últims 15 anys, on s’ha arribat als -4,2º (2012) i als -4,7º (2005). «Quant a la temperatura com a valor absolut, no hi ha notícia, però sí que és menys freqüent la continuïtat del fred». Els altres episodis Després d’analitzar des d’inicis de segle, el guardià del Fabra posa negre sobre blanc. Resulta que des que va començar el segle, aquest observatori ha registrat tres episodis, de la mateixa durada, pitjors que el dels últims dies. Entre l’1 i el 10 de gener, la mitjana ha sigut de 4º, però entre l’1 i el 12 de febrer del 2012 va ser de 2,3º; entre el 14 i el 23 de desembre del 2001 va ser de 3,7º, i entre el 23 de gener i l’1 de febrer del 2005 va ser de 3,9º. Així les coses, diploma olímpic per a les engrunes del ‘Filomena’ a la capital catalana. Eliseu Vilaclara, director del Servei Meteorològic de Catalunya, confirma el que exposa Puertas. «No són temperatures extremes, però sí que pot cridar l’atenció la persistència del fred». Tal és la situació, tal és la normalitat, que ni tan sols ha llançat una alerta d’onada de fred el Meteocat. Marcos Amores, l’home del temps de Betevé, entén que la falta de neu a Barcelona hagi generat certa decepció, més encara si es compara amb la blanca Madrid, ciutat, per cert, que està 660 metres per sobre del nivell del mar. Sergi Corral, meteoròleg de Ràdio l’Escala i encarregat d’una estació meteorològica de Sant Andreu, coincideix que un episodi com el d’aquests dies «no és estrany a casa nostra». Les seves dades coincideixen amb les del Tibidabo: el febrer del 2012 s’emporta la palma d’aquest segle. Negar l’evident En tot aquest paisatge han tornat a brollar els dubtes dels que no veuen clar això del canvi climàtic. El cas més recent, el del president d’Aragó, Javier Lambán, que a través de Twitter venia a dir que l’escalfament del planeta no sembla que posi en perill la neu a la seva regió. El missatge incloïa fotos de paisatges sota la neu. A la vista de las imágenes que nos deja la #TormentaFilomena, no parece que el cambio climático vaya a suponer necesariamente la desaparición de la nieve. El año pasado ya fue muy pródigo con nuestras montañas en ese sentido pic.twitter.com/ckWUMqIkVU — Javier Lambán (@JLambanM) 9 de enero de 2021 Els quatre experts consultats per aquest diari coincideixen al 100% que la crisi climàtica «és un fet irrefutable». I científicament provat. Venen a dir que no hi ha discussió, que per molt que personatges rellevants (Donald Trump, per exemple) no ho vegin clar, l’evolució de les dades certifica que el planeta ha pres un camí perillós. Puertas lamenta que es barregin conceptes. «Una cosa són els fenòmens meteorològics, i una altra cosa és el clima». Vilaclara afirma que no es tracta de creure o no creure, ja que en el dia d’avui, a diferència de dècades enrere, el canvi climàtic «no és discutible». «És ciència i observació, i això significa increment de la temperatura mitjana i increment dels extrems càlids que no impliquen que desapareguin els episodis freds, que poden arribar a ser més intensos», concreta el director del Meteocat. Amores demana perspectiva, ampliar el focus per quedar-se amb la foto gran de la meteorologia per «no caure en frivolitats» . «Ni tot el que és calor és canvi climàtic ni tot el que és una nevada deixa de ser-ho. El que hem de veure és la tendència, i això ens indica clarament que la temperatura mitjana va en augment, sense que això impliqui que hagi de deixar de fer molt fred». Corral està convençut que els negacionistes «no tenen massa on rascar». Recorda que la meteorologia treballa a llarg termini, que els estudis es fan partint de les dades acumulades durant dècades, i que d’aquí és d’on surt la tendència. En resum, la neu és idíl·lica, però el futur del planeta no és gaire encoratjador.

De l’any més càlid a la nevada del segle

Els primers 10 dies de gener han marcat el quart període més gèlid des d’inicis del segle a Barcelona

El Meteocat assenyala que la temperatura no ha sigut baixa però sí que ha sigut excepcional «la persistència del fenomen»

Els experts recorden que els fenòmens extrems de l’hivern no posen en dubte l’imparable canvi climàtic

El més llegit