El Tribunal Constitucional ha emparat una dona, el dret a la tutela judicial efectiva de la qual, en relació amb el dret a la mateixa imatge i a la protecció integral dels fills, es va vulnerar a l’acordar-se que el primer cognom de la seva filla menor fos el del pare i no el seu. Per reparar-ho ordena a l’Audiència de Madrid dictar una nova sentència en la qual ponderi especialment el benefici més gran de la menor i tingui en compte que «el dret al nom integra la seva personalitat».
El cas és una cosa alambinada. La dona va interposar una demanda de determinació de filiació paterna no matrimonial de la seva filla, menor d’edat, contra la seva parella, i que això es reflectís en els cognoms, de tal manera que el primer fos el del pare. El demandat va accedir-hi, però el dia de la vista, la mare va demanar que es mantingués en primer lloc el seu cognom, a la qual cosa el pare s’hi va oposar.
El jutjat li va donar la raó a ella i el pare va recórrer, i l’Audiència li va donar la raó, a l’entendre que l’alteració de cognoms no s’ajustava a la legalitat vigent recollida al Reglament de la Llei de Registre Civil i en el Codi Civil. El Suprem va confirmar aquest criteri.
Preval el benefici del menor
El Constitucional, en canvi, considera que en tot procediment de família que afecta béns o drets dels menors «no han de prevaler les pretensions dels progenitors, sinó exclusivament el real benefici del fill menor». I per valorar-les «s’ha d’atendre especialment les circumstàncies concretes del cas», cosa que no va fer ni l’Audiència ni el Suprem.
«La qüestió que s’havia de resoldre en aquest supòsit no era tant si el canvi de cognoms era perjudicial per a la filla comuna, com si, partint que ostentava com primer des del seu naixement, el cognom de la mare, li era més beneficiosa una alteració d’aquest ordre», explica la resolució. L’Audiència «havia d’haver justificat raonadament (...) el benefici que per a la menor suposava l’alteració dels seus cognoms respecte a la situació jurídica i de fet de la qual ja gaudia».