La família del dictador Francisco Franco va presentar ahir, Dia dels Sants Innocents, un recurs d’apel·lació al Jutjat de Primera Instància Número 1 de la Corunya contra la interlocutòria del dia 4 d’aquest mes que va confirmar a l’Estat com a dipositari de tots els béns que estan dins de la casa pairal de Meirás.

Els Franco recorren així la resolució del jutjat, en una peça separada de mesures cautelars, que va confirmar una altra interlocutòria del 9 de novembre que ordenava realitzar l’inventari de tots els béns i prohibia a la família retirar béns fins que aquest estigués realitzat, i a més estimava la petició de l’Estat de convertir-se en dipositari de tots ells. Els advocats de la família Franco impugnen les mesures cautelars i reclamen que, si s’estima el seu recurs, s’indemnitzi els germans Martínez-Bordiú i la societat Pristina SL per «tots els danys i perjudicis se’ls hagin ocasionat en raó o a partir de tals mesures cautelars». L’Audiència resoldrà ara aquest recurs.

Els lletrats, amb Luis Felipe Utrera Molina al capdavant, consideren que aquesta interlocutòria «no s’ajusta a Dret i resulta perjudicial per als interessos» de la família Franco. Qualifiquen d’«improcedents» les mesures cautelars acordades pel jutjat, no l’entrega de la casa pairal, o com l’anomenen, «l’immoble en qüestió», sinó «les coses, objectes o béns mobles existents a l’interior». Defensen que l’entrega d’un bé inclou coses «no separables» però no el «contingut», i n’hi hauria hagut prou amb la «revisió presencial de l’immoble i la identificació» dels elements que es prohibia «arrencar», en lloc de resoldre el dipòsit de tot en favor de l’Estat.

En el recurs es destaca que en la interlocutòria judicial en tot moment es parlava de la parcel·la, les finques registrals de la casa pairal i les seves edificacions «sense incloure cap cosa, objecte o bé moble» de l’interior, i tot el relatiu al «contingut» ha sigut «sorprenentment i innovadorament introduït» arran de la petició de mesures cautelars».

Remarquen que en cap moment es va plantejar la qüestió del contingut de la casa pairal i a més podria haver-se dilucidat quan sigui ferma l’entrega de l’immoble, i no ara en execució provisional. Afegeixen que s’ha fet per la «inquietud» de si a la família se li ocorria retirar béns. És més, el lletrat afirma que «no és veritat» que els seus representats haurien arribat a «contractar res per efectuar l’esmentada mudança» tot i que uns paràgrafs més endavant admet que els Franco «projectaven retirar les coses, béns o objectes» de l’interior, tot i que això sí, mai haurien contractat «cinquanta camions».

Utrera Molina es pregunta per què són mereixedors els seus representats de la «sospita» de fer desaparèixer els elements de l’interior de la casa pairal, perquè ja van poder fer-ho també, amb aquest mateix temor, en aquests últims 45 anys.

Insisteix que aquestes mesures cautelars són improcedents perquè es prenen per assegurar una tutela judicial «que no ha sigut objecte del present procediment» i no pot introduir-se ara perquè es «vulneren frontalment» els «principis capitals» de tota mesura cautelar. Reitera que es van introduir en el procediment d’execució «qüestions que no han sigut objecte de debat i resolució» en la «fase declarativa» del litigi.

Assegura a més que si el mateix jutjat va dir que no es pot allargar la declaració BIC de la casa pairal al seu interior, tampoc aquesta declaració pot emparar donar-li la possessió cautelar a l’Estat. Afegeix que quan es va declarar BIC, la Xunta va dir «Torres de Meirás», sense referència a cap bé moble concret.