Angela Merkel va intervenir en el Parlament alemany el 9 de desembre i les seves paraules van formar alguna cosa més que un discurs. Davant els 709 diputats del Bundestag va mostrar una emoció desacostumada. No era l’exaltació de la batalla política, tampoc les llàgrimes d’una situació insuperable. Merkel no és una gran oradora, però la seva al·locució demanant contenció davant les elevades xifres de contagis de coronavirus va ser vibrant. «Amb tot el dolor del cor», va apel·lar a les consciències. Era el poder i, alhora, era una ciutadana. Un encreuament entre la verticalitat del càrrec i l’horitzontalitat de la comunitat.