Les sis de la tarda. Amb tot fet, després d’haver allargat el matí a les pistes d’esquí, d’haver dinat a casa després d’una dutxa calenta per recuperar la vida als dits dels peus i d’haver fet una becaina, el tòpic imposa conduir fins a Puigcerdà i participar de la litúrgia del pixapí: aparcar on es pugui, embolicar-se en capes de roba tèrmica, entrar a la plaça dels Herois i recórrer la ruta comercial que delimiten els carrers d’Espanya, Escoles Pies i Major. Xocolata calenta, unes compres, potser uns xurros, parades al bigarrat parc infantil si hi ha criatures a bord i tornada a casa. Clar que la Cerdanya és molt més, clar que hi ha més casolans i eviten tardes de saludar les mateixes persones que a Barcelona, i clar que també hi ha Bellver, Alp, Martinet o Llívia. Però el cert, perquè sempre ha sigut així, és que el foraster, d’idees fixes, es concentra en la capital de la comarca quan el dia cau. Per això, i per culpa d’això, aquest Nadal és com el de fa mig segle: només els de casa.