L’Ángel no havia sigut mai molt de gats, però ara cuida els quatre –«tres gates i un gat», puntualitza– de la seva antiga veïna com si fossin seus. Li fan companyia, una mica d’agrair en els forçosament solitaris temps que corren. Va entrar en aquest pis quan el van desnonar del seu anterior domicili, al mateix replà, després que la senyora, malalta de càncer, no tornés mai del seu últim ingrés hospitalari. Ell tenia les claus perquè l’antiga habitant l’havia deixat encarregat de cuidar els seus gats, precisament, quan ella s’absentava. El petit pis, a l’Hospitalet, és propietat d’una entitat bancària des que la difunta l’entregués en dació en pagament al no poder assumir el pagament de la hipoteca. «Li van fer un lloguer social perquè pogués seguir allà», explica l’Ángel. Això, un lloguer social, és el que demana per a ell. I no ho fa sol. Compta amb el recolzament dels seus veïns, que li han escrit –i firmat entre tots– una carta en què expressen la seva bona relació amb ell i demanen que el deixin quedar-se allà. «Amb el que es veu, és el millor veí que podíem tenir», resumeix la Nidia, la seva veïna de baix, mentre aguanta en braços el seu nadó de dos mesos. El decret de prohibició dels desnonaments sense solució habitacional aprovat aquest dimarts després de mesos de pressió per part dels moviments socials li dona un baló d’oxigen.