Arbres de Nadal, alè per a un negoci que s’esllangueix

Fa 13 anys que a la Puerta del Sol de Madrid no hi dona la benvinguda al Nadal un arbre. Ara, el verd de les branques dels avets s’ha substituït per estructures de ferro i llums led que imiten el que en un altre temps va ser un trosset de naturalesa. A Barcelona, l’arbre de 12 metres que lluïa majestuós al Portal de l’Àngel és només un record. Fa anys que el sector dels cultivadors d’arbres de Nadal s’esllangueix. Els substituts de plàstic i certa creença que no són ecològics són els dos mals a què atribueixen la caiguda els qui es dediquen al negoci. A Biscaia, fa 120 anys que Eugenio Garitaonandia va fundar el seu viver. El seu net, avui al capdavant de l’empresa, continua cultivant arbres de Nadal, però les hectàrees que els dedica no deixen de minvar. «N’hem arribat a vendre 50.000 en una campanya i ara si en vens 6.000 dona’t per satisfeta», explica al telèfon Idoia Aurrekoetxea, productora de Viveros Garitaonandia. «Les vendes deuen haver caigut... no ho sé, ¿un 70%? En veníem barbaritats i ara la producció és molt petita», assegura. En terres basques es cultiva entre el 5% i el 10% del total d’arbres del país. El 90% restant creix a les masies catalanes. Tot i que Espanya no és un gran productor i tot just ha arribat al milió d’exemplars venuts a l’any en les seves hores més altes (lluny dels vuit milions d’Alemanya o els cinc de França), Montseny-Guilleries és el punt de producció d’avets més al sud d’Europa. Malgrat el seu clima mediterrani, l’altura de les seves terres li dona un subclima atlàntic molt beneficiós. Absència de dades Prendre les mesures al sector és una tasca impossible. Ni el Ministeri de Transició Ecològica ni el d’Agricultura tenen dades desglossades i l’última vegada que els arbres de Nadal van aparèixer a l’Anuari d’Estadística Forestal va ser el 2007. A nivell privat tampoc s’ha fet cap estudi de mercat amb dades fiables. La majoria de productors són reticents a donar números, tot i que coincideixen a situar el 2008, l’any de la crisi, com el gran punt d’inflexió en les vendes. «Va ser un desastre, els productors estàvem gairebé a zero, vam arribar a uns nivells molt molt baixos», explica Albert Gallifa, president de l’Associació de Cultivadors d’Arbres de Nadal, que en produeix i comercialitza el 90%. «Vam començar a exportar el 50% de la nostra producció a països com Alemanya o Anglaterra», assenyala. El 2015 hi va haver un canvi de tendència, amb lleugers increments anuals, fins aquest 2020, l’any de la pandèmia, on les vendes han experimentat un «‘boom’ impressionant». «No hem pogut servir tota la demanda, que ha crescut un 30% o 40%», explica. Des de Mercabarna-flor, mercat a l’engròs de referència, el director adjunt Xavier Calvo coincideix que en aquesta campanya les vendes han anat «sorprenentment bé». Encara queden alguns dies, però ja s’han superat les xifres de l’any passat (prop de 1.000 exemplars d’‘Abies nordmanniana’ procedents de Barcelona i Girona i 88 ‘Abies Nobilis’ cultivats a Girona). Ho atribueixen a la pandèmia, a la necessitat de portar el Nadal a les cases en les quals passem ara més temps i a la reducció de les fires, que han desviat els clients a les floristeries que compren els seus productes a Mercabarna. Els preus també han crescut un 5% després de diversos anys sense canvis. «Vam tenir bastants anys de caiguda de vendes, però la tendència es va corregir el 2017, i el 2020 està sent especialment important perquè hi havia molta por de la pandèmia i ha sigut una sorpresa agradable», indica Calvo. El cultiu té set anys de cicle; això és, els arbres que es planten avui arribaran a la mida necessària per adornar les llars del 2027. Si un any no es venen tots, cal tallar-los o cremar-los. Per això els productors van començar a reduir les hectàrees. Segons Gallifa, amb prou feines queden ja els que es dediquen en exclusiva a cultivar arbres de Nadal. El preu mitjà depèn de si tenen o no arrel, del servei o la mida, i oscil·la entre els 15 i els 90 euros. Des de fa tres anys l’exportació es va tallar d’arrel, tret d’algun cas puntual, perquè la demanda està creixent i vendre aquí és molt més rendible. Des d’Euskadi, Viveros Garitaonandia assegura, al contrari, que el que els «salva» és vendre a altres països. «Portugal encara compra i França és una meravella», indica Aurrekoetxea. L’optimisme de Gallifa contrasta amb el pessimisme de la productora basca: «A Euskadi poquíssima gent posa un arbre natural. No tinc cap tipus d’esperança, cada any és pitjor», insisteix. El plàstic, principal competidor El principal competidor dels arbres és el plàstic. No necessiten cures i es guarden en un armari d’un any per a l’altre. Hi va haver temps en què fins i tot es creia que eren més ecològics que els arbres naturals, que es despertaven després de les festes tirats en escombraries. «És un fals ecologisme i jo només veig plàstic per tot arreu», es lamenta Aurrekoetxea, que recorda que els ornaments de Nadal es posen cada vegada més aviat i «és impossible que un arbre aguanti tot aquest temps». Els avets a la venda procedeixen de vivers de producció controlada. Per a Aurrekoetxea, són les administracions públiques les que haurien de començar per donar exemple: «Els ajuntaments haurien de promocionar-los i no posar arbrets de plàstic a la plaça del poble». Les administracions són també compradors. «Dona més diners, però serà un 15% de la facturació total», explica Gallifa. Quan arriba el moment de la tala dels avets que es produeixen per a la indústria fustera, els productors van al bosc per seleccionar els millors exemplars i donar-los un Nadal ‘de glòria’ abans de convertir-se en un moble. Són arbres amb 40 o 50 anys. Segons Gallifa, «fins ara tot eren cons de llum, però sembla que està tornant l’avet tradicional. Aquest any l’han posat municipis com Terrassa, Bolvir, Sabadell... tot i que encara estem molt per sota de ciutats com París, omple d’arbres nadalencs». Quan acaben les festes i els arbres ja han complert la seva funció, entren en joc les campanyes de recollida dels ajuntaments. Alguns col·loquen punts a la ciutat durant diversos dies de gener perquè els veïns puguin deixar allà els seus avets. La majoria es converteix en compostatge. A Barcelona, l’Ajuntament va recollir 8.809 arbres el 2019, que es van convertir en 150 metres cúbics de triturat que, després de madurar de dos a tres mesos, va passar a ser l’embuatat natural de parcs i jardins. La xifra és una mica superior als 8.034 arbres que el consistori va recollir el 2018, però no arriba encara als 11.358 del 2015. A la capital, els arbres es poden deixar a dos vivers de l’Ajuntament de Madrid, però només si compten amb pa d’arrels perquè puguin ser replantats, per això amb prou feines se’n recullen poc més d’un centenar a cada campanya. El que surt de la terra torna a la terra.

Arbres de Nadal, alè per a un negoci que s’esllangueix

El sector aplaudeix un repunt en les vendes aquest 2020 després d’anys en hores baixes

Catalunya produeix el 90% dels avets de tot Espanya

El més llegit