Investiguen dos monitors per la mort d’una nena de 14 anys en una activitat en un riu a Cantàbria

Novetats en el cas de la mort de l’adolescent madrilenya morta quan baixava el Cares el passat 3 de juliol. La magistrada titular del Jutjat de Llanes ha comunicat avui que hi ha possibles indicis de criminalitat respecte als dos monitors de l’empresa que en el moment dels fets baixaven el riu amb el grup de nens. Els dos havien de declarar avui en qualitat de testimonis, i s’ha posposat la declaració per garantir els seus drets processals. Fins al moment figurava com investigat un càntabre, propietari d’una empresa de turisme actiu amb seu a Panes, la declaració del qual està prevista per al 13 de gener, a les deu del matí. L’empresari va ser detingut el dia 7 d’octubre per agents de la Guàrdia Civil com a presumpte autor d’un delicte d’homicidi imprudent. Segons es desprèn de la investigació, el negoci va cometre quatre irregularitats: no tenia autorització per realitzar piragüisme en aigües ràpides, els monitors no disposaven de la formació necessària en primers auxilis i seguretat, no complia la ràtio de guies per client i no disposava de mitjans alternatius de comunicació, com emissores o vehicles de recolzament. El grup d’adolescents passava uns dies en un campament de Cantàbria. Entre altres activitats es va incloure realitzar una pràctica esportiva descendint el riu Cares. Els acompanyaven tres monitors. Durant el descens, la canoa inflable en la qual descendia la jove morta i una companya va bolcar en una zona de ràpids i roques. Una de les dues va aconseguir sortir de l’aigua, però l’altra no va córrer la mateixa sort i va quedar atrapada. Per al rescat es van necessitar diverses hores i la Guàrdia Civil va iniciar aquella mateixa nit, després d’observar situacions irregulars, una investigació per determinar les responsabilitats d’aquell succés. Les tasques de rescat, portades a terme per la Guàrdia Civil i en les que van participar efectius de Seguretat Ciutadana, del GREIM de Cangas de Onís, del Grup Especial d’Activitat Subaquàtiques (GEAS) i de Bombers d’Astúries, van acabar a les 00.00 hores d’aquell 3 de juliol negre, amb l’extracció del cos sense vida de l’Ana. La mateixa companyia organitzadora de l’esdeveniment va confessar a LA NUEVA ESPAÑA que van estar «a punt de cancel·lar l’excursió». «Vam veure que hi havia poca aigua i això fa que el riu vagi amb força», van explicar. Independentment d’això, el punt on va morir la nena madrilenya, a Mildón, és «perillós», «exigent» i, sens dubte, «molt complicat» per a menors, segons el testimoni d’altres empresaris del sector. De fet, fa dècades que molts no passen per aquest tram. «Fa 25 anys que no naveguem per allà. No val la pena complicar-se la vida. És una zona molt complexa. I jo em pregunto: ¿quina necessitat hi ha de posar criatures allà tenint altres zones molt més adients?», va afirmar ahir Manuel Lamadrid, responsable de Devatur, que organitza precisament activitats al Cares. Les investigacions realitzades per la Guàrdia Civil durant més de tres mesos van demostrar que l’empresa d’aventures va incórrer fins i tot en quatre irregularitats. La primera: no tenir autorització per a piragüisme d’aigües ràpides, tot i que «publicitava el contrari a la seva pàgina web». «El Cares, en alguna de les seves zones, i concretament en el ràpid on es va produir l’accident, està considerat com un riu d’aigües braves, per a la qual cosa s’ha de tenir autorització per a l’activitat de canoa-raft», diu la Guàrdia Civil. Segona irregularitat: els monitors «no disposaven de formació en matèria de primers auxilis, seguretat i protocols de prevenció d’accidents i evacuació».

El més llegit