El repte de tornar a casa en el ‘Nadal Covid’

No hi ha precedents d’un Nadal en què tants obstacles junts s’oposin alhora a un retorn temporal dels expatriats per passar a casa les festes nadalenques. És la Covid-19, clar, però sobretot una coalició de dificultats filles de la situació sanitària: normes de confinament, preus dels laboratoris, controls de viatgers, quarantenes i fronteres tancades. I, és clar, la por del contagi. La mà tova amb els pròxims no existeix per als que retornarien per aire o mar, i sí, curiosament, per als que venen amb tren. A una part del contingent d’espanyols pel món, l’obligació imposada per Espanya en ports i aeroports de portar una PCR negativa de no més de tres dies els encareix considerablement el viatge. Per a una altra part és impossible tenir la certesa que l’entrega dels resultats de la prova casi amb el dia del vol. Alguns busquen trucs d’última hora perquè sigui la sanitat del país la que els faci el test, mentre d’altres intenten no ser víctimes de la picaresca local. Per a aquests estudiants, treballadors i jubilats que van emigrar a Europa, Amèrica i Àsia el planeta sembla haver triplicat les seves distàncies. No és gens fàcil tornar en el Nadal de la pandèmia. «Si les coses van malament, és possible que ens quedem a Londres», per Begoña Arce «Si les coses van malament, és possible que ens quedem a Londres», per Begoña Arce «Vaig comprar el vol al setembre, però encara no sé si podré passar el Nadal amb la meva família». Laura Monte resideix a Manchester des de fa més de quatre anys i les últimes normes sobre el coronavirus li estan complicant molt el viatge que té previst realitzar el 23 de desembre a Barcelona. Una tornada a casa molt especial, després de mesos separada dels seus per la pandèmia. «Vaig comprar el vol ben aviat perquè aquest any va morir la meva àvia i jo no vaig poder estar allà. Ara volia que passéssim les festes tots junts, fer pinya amb la meva família». Com tants altres espanyols a l’estranger, aquesta psicòloga que treballa a la sanitat pública britànica topa amb el certificat de PCR que exigeixen les autoritats espanyoles per entrar al país. «Cal fer la prova 72 hores abans del vol i mai estàs segura que arribi a temps el resultat». Ella té cita en una clínica petita on li donen el resultat en 32 hores. «Però, com viatgem el 23, havíem de fer-nos la prova diumenge, que està tancat. Hem d’esperar a dilluns. És molt estrès. Si les coses surten bé anirà tot rodat, però si van malament és possible que ens quedem a terra». La Laura havia pagat 50 lliures pel bitllet d’avió. La PCR li ha costat 130 i el preu pot pujar a 300 lliures, depenent del temps que tardin a donar els resultats. Per a molts sumar al cost del bitllet el del PCR és prohibitiu. María D. Rotaeche que estudia empresarials a Londres sap de gent que busca altres sortides, com mirar de fer-se la prova gratis a la sanitat pública. «Diuen que tenen símptomes de la Covid, que és la manera que et facin el test sense cobrar.» Ella i la seva amiga Carlota Alonso, amb qui comparteix aula i pis, tenen bitllet a Madrid per al dia 18 d’aquest mes. La suposada clínica en la qual van demanar cita per internet per fer-se el PCR va resultar ser una farmàcia petita, on la gent entrava i sortia sense massa precaucions. «El dependent sense mascareta i sense posar-se gel va obrir un paquet amb un bastonet esterilitzat i em va demanar que jo prengués la mostra», explica la Carlota. «He vist que cal arribar molt fins al fons i no estic segura que ho hagi fet bé». A cada una els van cobrar 134 lliures i ara esperen tenir el resultat a temps en un correu electrònic. No han comprat bitllet de tornada encara, pendents de les quarantenes en vigor a principis de gener i les excepcions per viatjar per a estudiants. «Les normes canvien tota l’estona. Haurem de decidir sobre la marxa». »¡Me’n vaig de París; me’n vaig i al més aviat possible!», per Irene Casado Sánchez », per Irene Casado Sánchez »¡Me’n vaig, me’n vaig, i al més aviat possible!», exclama la Laia a l’altre costat del telèfon. La seva última escapada es va veure truncada el mes de novembre amb el segon confinament nacional decretat a França, aquesta vegada, espera que cap canvi d’última hora espatlli els seus plans nadalencs: «Tornar a casa». «Tinc el bitllet d’avió i cita en un laboratori per fer-me un PCR que compleixi tots els requisits –explica amb entusiasme-. Espero que no em cancel·lin el meu vol a Barcelona o que no hi hagi qualsevol complicació». Sens dubte, una de les principals preocupacions dels espanyols a París són els imprevistos: davant la forta demanda, els resultats dels tests PCR pateixen importants retards i el principal requisit per arribar a l’altre costat del Pirineu amb avió és una prova negativa realitzada 72h abans d’arribar a Espanya. »¡I, a més, el document ha d'estar redactat en anglès o en espanyol!», recorda la Laia, experta en retoc fotogràfic, una condició que no ofereixen tots els laboratoris. Malgrat els retards i traves lingüístiques, França compta amb un important avantatge: els tests PCR són gratuïts, no es necessita un volant mèdic, tampoc presentar algun símptoma de Covid-19, per sotmetre’s a la prova. «Jo prefereixo evitar tota la paperassa... Els laboratoris i les seves llargues cues. Res, res... ¡Jo aquest any me’n vaig amb tren!», explica l’Enric. «Per motius laborals passaré Nadal i Any Nou a París, però si tot va bé, m’escaparé per passar la nit de Reis amb la meva família». Apostant pel transport ferroviari, tot i que més costós i més lent, l’Enric, periodista de professió, no necessitarà cap test PCR, ja que la normativa espanyola afecta únicament els viatgers que arriben a través d’un aeroport o un port. Per ara, tornar a França serà molt més fàcil, l’Hexàgon no exigeix cap requisit als seus socis europeus per entrar al seu territori. I si molts estan desitjant tornar a casa per Nadal, alguns prefereixen evitar qualsevol tipus de desplaçament a l’epíleg d’aquest convuls 2020. «Gairebé sempre ens quedem a París, amb la meva filla vivint al sud de França i el meu fill a Espanya, és complicat ajuntar-nos tots, encara més aquest any [...] No està la situació per anar d’un costat per a un altre, toca conformar-se amb el mínim», comenta l’Azucena. «El meu germà vindrà a passar uns dies, hem comprat un bitllet de tren i anirem a buscar-lo a l’estació [...] I d’allà, ¡directament a casa! De tota manera, amb el toc de queda [que entrarà en vigor el pròxim dia 15 i només serà suspès a tall d’excepció les nits del 24 i 31 de desembre] i els restaurants tancats poc més podrem fer», explica resignada aquesta jubilada espanyola. «Simplement estarem junts, no podem demanar res millor aquest any ¡I creuem els dits perquè no hi hagi complicacions, és clar! Que difícil és fer plans aquest 2020 ...», deixa anar l’Azucena amb un sospir. «Som una família de cinc... Anar a Espanya des de Roma ens valia una pasta», per Rossend Domènech Álvaro M. es trobava ja a la porta de Fiumicino, a Roma, per embarcar-se quan li van demanar una prova PCR realitzada en les 72 hores anteriors, la va treure, va entregar i la hi van tornar. «Han passat 80 hores, no pot sortir». Va haver de tornar a casa, a la capital italiana, on està estudiant, sense vacances amb els seus pares. Julia F., de 23 anys, se n’anava també de vacances nadalenques a Espanya, però la van obligar a cancel·lar el viatge perquè portava una prova d’antígens i no un PCR. No és vàlida per certificar la negativitat al virus. La família d’Isabel T. cada any passa el Nadal a Barcelona, però aquesta vegada han decidit quedar-se a Itàlia. «Som cinc i ens sortia massa cara, afegit als bitllets», explica. Van intentar comprar un bitllet per anar en barco, però el mecanisme era el mateix: sense PCR un no embarca. El fill d’Eduardo R. està a punt de sortir cap a Londres, on té la nòvia. «Hi aniré, tot i que no sé si serà en el vol que vaig reservar, perquè m’han alertat que hi podria haver retards i canvis d’horari». ¿La PCR serà encara vàlida? «La meva mare venia a veure’ns cada any a Roma, però aquest no», explica Cristina C., casada i amb dos fills. La família es va plantejar la possibilitat d’anar-hi ells, però «sortia massa car». Idèntica situació per a Rocío S., que a la família sumen cinc persones. Per sortir d’Itàlia les companyies de transport demanen una PCR vàlida. L’Estat, no. Per sortir del país, aquest exigeix només, tot i que en poques ocasions algú ho demana, omplir un imprès, conegut com a «autodeclaració». En resum, un s’assumeix la responsabilitat de ser negatiu al coronavirus, de no tenir símptomes i de no haver freqüentat o haver-se creuat pel camí de cap positiu. Per a l’entrada a Itàlia és diferent. Fins al 25 del mes s’entra amb una PCR negativa i l’imprès de responsabilitat omplert. A partir de Nadal i fins al sis de gener, caldrà fer 14 dies de quarantena. Endurir la tornada ha sigut la idea del govern per impedir, o frenar, els viatges de vacances a l’estranger. Una PCR en la sanitat pública italiana té un import únic de 22 euros, preu imposat pel govern i les regions. A cada territori hi ha també una llista de laboratoris privats autoritzats a realitzar-los. Cobren entre 60 euros i 160 euros. Alguns, pocs, atenen en dissabte i una part de diumenge, el que torna més complicat sortir de viatge amb avió un dilluns a primera hora, ja que no es rep el resultat a temps. I si es fa la PCR divendres, se sobrepassen les 72 hores de validesa. «Tinc localitzats dos hospitals a Nova York per fer-me la prova abans de volar», per Idoya Noain Dijous, si l’aerolínia no torna a fer-li cap altre canvi de plans per un vol cancel·lat, Isabel Sellés iniciarà a Nova York el viatge que, via Londres, l’ha de portar a Barcelona per passar el nadal. És una reunió especialment important per a tothom aquest any perquè a la taula, després d’una mort en la família, n’hi haurà un menys. I per això aquesta catalana que porta gairebé tres dècades als Estats Units i que té permís de residència mai ha dubtat que aniria a casa per les festes, tot i que molt menys clar té com complirà el requisit de portar una prova PCR negativa realitzada en les 72 hores prèvies a l’aterratge. «Tinc localitzats dos hospitals i en un, que és públic, les proves són gratis, però no posen al document de resultats el número del passaport o del DNI, només el nom i la data de naixement. En l’altre no sé si la prova estaria coberta per l’assegurança», explica, aprofitant per lamentar l’«horror» d’un sistema sanitari on ella ha de posar de la seva butxaca més de 200 dòlars d’una pòlissa que aconsegueix per la seva ocupació que costa gairebé 600 dòlars mensuals i que, en qualsevol cas, no comença a donar-li cobertura plena fins que ella ha pagat els primers 6.000 dòlars de despeses. A cap dels dos hospitals, a més, hi ha garanties que li puguin donar els resultats a temps. I el que Sellés té clar és que no desemborsarà els 450 dòlars que cobra, per exemple, una empresa que ha obert centres de proves a Nova York que li garantiria la velocitat necessària i la inclusió de les dades requerides pel govern espanyol. La seva història és la de molts espanyols als Estats Units, empitjorada en termes de dificultat d’aconseguir els resultats en el termini de 72 hores per als qui viatgen des de la costa oest i en qualsevol cas quan molts viatges, amb els vols directes reduïts, són amb escala. La situació és encara més complexa per als espanyols que no tenen ciutadania o permís de residència nord-americana o algun dels pocs visats que permeten moure’s lliurement entre Espanya i els EUA i, si volen anar-hi per Nadal, han de demanar una exempció especial a l’ambaixada nord-americana per poder tornar després. Per això potser no estranyava escoltar en una recent sessió informativa online organitzada per la Cambra de Comerç Espanya-EUA al vicecònsol Gaudencio Villas. «Aquests són temps difícils i excepcionals i davant el risc de quedar-se sense la possibilitat de tornar, sincerament crec que és just el moment de passar el nadal als EUA», deia. «A l’estiu la situació era igualment poc clara o fins i tot menys que ara i la conclusió a què semblava portar el sentit comú era no viatjar», reflexionava també el cònsol, Rafael Conde de Saro. És la conclusió a la qual, per altres motius, ha arribat Belén Cilleruelo, una madrilenya de 52 anys casada amb un nord-americà i amb permís de residència que, per primera vegada en els 19 anys que porta a Nova York, no passarà amb els seus pares i les seves germanes el nadal. «No val la pena», assegura, esmentant per exemple el risc de contagiar-se a l’aeroport o a l’avió i portar el virus a casa. «No vull moure’m més del necessari», diu. «Ja hi haurà un altre nadal». «Aquest any seran unes festes ‘online’ des de Moscou», per Marc Marginedas per Marc Marginedas Per a Rafael Martínez, professor d’espanyol a Moscou, nascut a Badalona fa 45 anys, casat amb una ciutadana russa i amb dues filles hispanorrusas, aquest serà el setè Nadal a Rússia, però també el «més trist». Cada any, al voltant del 15 de desembre, viatjava a Espanya per passar uns dies amb la família, per tornar al país de residència abans del 24 de desembre, Nit de Nadal. «Aquest any haurem de compartir aquells dies via ‘online’«, explica. Amb la frontera tancada entre Espanya i Rússia, els viatges entre els dos països es fan molt complicats, i és necessari obtenir un permís especial del Govern, i sotmetre’s a períodes de quarantena que pocs semblen disposats a assumir. Es dona la circumstància que a Rússia, el Nadal, al ser una festa religiosa ortodoxa, se celebra segons l’antic calendari julià, que porta un desfasament d’unes dues setmanes respecte al calendari occidental, amb la qual cosa se celebra el 7 de gener. Això no impedeix al Rafael congregar tota la família al voltant de la taula malgrat que als carrers es tracta d’una jornada laboral qualsevol, amb el molt català caganer. L’Any Nou, com a commemoració pagana, és celebrat a Rússia el 31 de desembre i el protagonista a la llar del Rafael és «Ded Moroz, és a dir, Santa Claus en rus. «En aquests dies fem una barreja cultural gastronòmica amb plats dels dos països, i entre el vodka i el cava, sobrevivim al fred hivernal moscovita», rememora. Molt diferent és el cas de l’Alejandro Sánchez Cosials, de 26 anys i desplaçat a Moscou temporalment durant un any per treballar a l’oficina comercial de l’Ambaixada d’Espanya amb una beca de l’Institut Exterior de Comerç (ICEX). Acabat el seu període a la capital russa, es disposa a tornar a Espanya, una tornada gens fàcil a causa de les dificultats burocràtiques. Vaig venir a la Xina a l’octubre, no té sentit tornar ara a Espanya», per Adrián Foncillas Als mercats de la Seda o de la Perla s’aglomerava la comunitat d’expatriats pequinesa en aquestes dates per resoldre en una tarda tots els regals prenadalencs abans de l’èxode massiu. No hi ha tragí aquest any als seus passadissos i les dependentes es barallen a crits per l’atenció de l’escassa clientela. Molts celebraran a la Xina per primera vegada unes festes sense tradició, blindats del virus però a milers de quilòmetres de les seves famílies. Només una urgent necessitat empeny aquest any cap a Espanya. Espanya no exigeix proves PCR als arribats des de la Xina, s’ha recuperat una raonable freqüència de vols i els seus preus ja no són exorbitants. El problema no és l’anada sinó els requisits que imposa la Xina per a la tornada. Els estrangers que van passar el nadal passat a casa van patir una llarga i caríssima odissea de diversos mesos i milers d’euros per tornar en el millor dels casos. D’altres no van tornar i molts estudiants van perdre el curs. La Xina va tancar durant mesos les seves fronteres i va exigir després d’obrir-les tres PCR i dues setmanes de reclusió en una habitació d’hotel. «Vaig tornar a finals d’octubre, no té sentit que me’n torni a anar ara. M’és igual no estar amb els meus familiars, ja vaig estar amb ells deu mesos aquest any i sempre tenim el recurs de les videotrucades», desdramatitza el Javier, consultor de 40 anys. «A mi la distància no em va afectar, però si ets enginyer i has d’anar a la fàbrica, estàs fotut», assenyala. La incertesa, insisteix. Desconcerta que la Xina no hagi inclòs encara Espanya en una llista negra en la qual sí que figuren països europeus amb més densitat de contagis i ningú sap quan la lògica acabarà amb la mesura de gràcia. Podria ser demà o el mes següent. Però, encara si la Xina continua permetent els vols des d’Espanya, els requisits evolucionen i sempre a pitjor. Ha baixat de 72 a 48 hores el temps que exigeix entre la PCR, l’allau de positius importats amb un resultat negatiu ha justificat un altre test addicional d’anticossos IGM i els vols amb escales han quedat a la pràctica descartats. «No saps quan tornaràs ni com. La vacuna està a la cantonada, podem esperar una mica més», assenyala el Manuel. «Les possibilitats que la Xina tanqui la porta una altra vegada són altes», jutja l’Hel·lena, professora de castellà. «És un risc que només assumeixes si és imprescindible, moltes empreses no poden permetre’s que el seu treballador es quedi cap altre any encallat a Espanya», afegeix. A la inquietud de la tornada s’afegeix la de la salut. «Si vas per Nadal és per veure gent. Els meus pares porten vuit mesos enclaustrats a casa i jo estaria entrant i sortint cada dia, seria molt imprudent posar-los en perill», jutja. No s’escolten retrets cap a la Xina. Les barreres d’entrada, al costat d’altres protocols que superen en rigor els adoptats a Occident, expliquen que el país on es va originar la pandèmia sigui avui el més segur. Un nadal a la Xina, sense restriccions de mobilitat interna i amb restaurants i bars plens, s’entenen com una factura raonable.

El més llegit