Dos exjugadors ACB del Barça i el Joventut van comprar la nau de Badalona el 2009

Dos exjugadors de l’ACB van comprar el 2009 la nau industrial de Badalona on han mort tres persones i vivien més d’un centenar de persones migrants sense papers d’origen senegalès, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. Aquest recinte era la seu, fins fa uns quinze anys, d’una empresa amb oficines. Quan la seva activitat es va aturar, l’espai va quedar buit i va ser comprat per la societat Casa & Home Asesores e Inversores Inmobiliarios SL. Segons l’última informació disponible al Registre Mercantil aquesta societat pertany a Antonio Medianero i Xavi Fernández, exjugadors dels primers equips de bàsquet del Joventut i el FC Barcelona, respectivament. Aquest diari ha intentat sense èxit contactar amb Fernández, que actualment és el director del club de bàsquet femení UniGirona. Segons els Mossos d’Esquadra, aquesta societat no ha denunciat la usurpació d’una propietat de la qual legalment és 100% responsable i que s’ha deteriorat a passos gegants durant una ocupació que ha acabat en tragèdia: la xifra de tres morts encara és provisional i a més les flames han deixat tres ferits crítics, quatre de greus i una desena de lleus. No haver denunciat la usurpació significa que no hi havia cap procés judicial en marxa per desallotjar-la. Segons l’Ajuntament de Badalona, l’amo de l’immoble «passava olímpicament de la propietat» i havia obert un procés «sancionador» per «incompliment d’usos». Malgrat que el portaveu de la policia catalana, el comissari Joan Carles Molinero, ha remarcat que no es tractava d’una ocupació delinqüencial, feia anys que els veïns de la zona també es queixaven per problemes de convivència derivats de l’ocupació. Segons l’últim cens que van portar a terme entitats com la Creu Roja o els serveis socials, que atenien els habitants de la nau, actualment hi vivien unes 140 persones. Foc mortal Es tracta d’una nau formada per dos edificis que els habitants utilitzaven com un pavelló únic a causa que la majoria dels envans havien desaparegut. Les flames es van originar en la planta inferior de l’edifici 1, el més pròxim al carrer de Guifré. Es van estendre ràpidament a l’edifici 2 i aviat van tallar la sortida al carrer dels inquilins de les plantes superiors, als que no els va quedar cap més remei que fugir cap amunt. L’acumulació de persones a la teulada va provocar una situació agònica, tant que alguns van saltar al buit a causa de la desesperació. Els tres ferits crítics són persones precipitades. La majoria van poder ser rescatades in extremis pels bombers, a través d’una motoescala del camió apropat a l’edifici 1 des del carrer i ajuntant dues escales –en una maniobra perillosa– per arribar fins a les finestres de l’edifici 2 des del descampat, van salvar-ne la majoria. Va ser cosa de minuts, el balanç mortal hauria pogut ser més catastròfic del que ja és. I del que serà si es compleixen les pitjors previsions quan s’acabi la inspecció dels equips d’emergència al llarg del dia. 140 ocupants Les 140 persones que vivien o rondaven per la nau, segons l’últim recompte dels serveis socials o entitats com la Creu Roja, són tots subsaharians però no pertanyen a una comunitat única sinó que són unitats diverses que s’havien repartit l’espai. La tensió entre ells havia provocat trucades veïnals per baralles. Ahir dimecres la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Badalona van acudir poc abans de l’incendi a controlar una d’aquestes discussions. Les plantes amb prou feines tenien parets i el bloc s’havia convertit en un recinte compartimentat precàriament, amb cortines o mobles vells, que dividia els grups. Un espai ple de matalassos, roba o ferralla convertits en combustible que van entregar a les flames una força devastadora. Les dues o tres deflagracions que es van registrar possiblement guardin relació amb l’existència d’aerosols o bombones de gas arribades pel foc. L’absència de separadors d’obra va multiplicar la gravetat del cas, la nau es va comportar com un recipient estanc que es va omplir de fum reduint dràsticament les possibilitats de fugir. «Quan van arribar els primers agents, al carrer hi havia unes cinquanta persones que van ser identificades. Però d’altres van marxar. «No som aquí per comprovar la seva situació legal sinó per atendre’ls però alguns van fugir», raona Molinero. Del que no hi ha dubte és que si algú no va poder escapar, deu haver mort. La virulència de les flames va ser tan intensa que és impossible que algú hagi sobreviscut. Els bombers i els Mossos han utilitzat drons i gossos per accedir per les finestres i investigar si hi ha víctimes, una primera inspecció prèvia a l’entrada dels funcionaris. La primera revisió de l’edifici 1 ha finalitzat sense que animals o màquines haguessin detectat cossos, ha aclarit David Borrell, cap dels bombers. La revisió de l’edifici 2 encara no s’ha acabat. En aquest segon espai és on, de moment, han trobat els tres cadàvers: dos homes i una dona, les restes dels quals ja han sigut recuperades. Els bombers ja han descartat entrar a l’edifici 1, ho farà una empresa especialitzada a retirar runa, i encara no saben si podran acabar entrant a l’edifici 2. El risc de col·lapse és elevadíssim. Investigació en marxa Es tracta d’un edifici que feia quinze anys que estava ocupat i que s’ha anat «degradant» amb el pas del temps, assenyalen fonts dels bombers. La força de la combustió ha acabat convertint els dos edificis ja deteriorats en un esquelet que es podria enfonsar. Els bombers van intentar entrar en diverses ocasions de matinada, fins a les 3.00 hores, quan es van escapar pels pèls d’un dels quatre despreniments que s’han produït a l’interior. Han caigut parts de les plantes i també de la teulada. La llum de l’immoble estava punxada, cosa que eleva el risc que una sobrecàrrega elèctrica originés el foc. Alguns ocupants han assenyalat l’ús d’espelmes com una altra causa possible. «El que veiem menys probable és que es tracti d’un incendi intencionat», remarca Molinero, que afegeix que la científica analitzarà detalladament el terreny quan sigui segur i s’hagi contingut l’emergència social, els esforços es focalitzen ara a atendre els migrants. Una comunitat heterogènia «No era una ocupació delinqüencial», remarca el portaveu policial. «No consten denúncies per robatoris o per tràfic de drogues o per delictes sexuals», raona. Un altre tema, no obstant, és la percepció veïnal sobre una nau ocupada durant tants anys i els problemes convivencials que ha pogut causar. Veïns com el Juan Carlos afirmen que aquests eren molt freqüents.

El més llegit