Els Maristes reconeixen 25 víctimes d’abusos sexuals a les seves escoles

L’Institut Germans Maristes reconeix els abusos sexuals que van patir 25 dels seus exalumnes durant l’escolarització en escoles catalanes de la germandat. Un gest que arriba 30 o 40 anys després que ocorreguessin els fets per a molts dels afectats i gairebé cinc després que EL PERIÓDICO destapés el ‘cas Maristes’. La comissió de reparació que va arrencar el febrer d’aquest any ha escoltat aquestes 25 víctimes aportades per la Fundació Mans Petites i ha donat credibilitat al seu relat. Els exalumnes seran indemnitzats econòmicament per l’organització religiosa, que també els ha fet arribar una carta en la qual la institució es mostra «profundament avergonyida» i els demana «perdó» de «tot cor». A aquesta xifra de 25 perjudicats per la pederàstia de docents maristes s’hi han de sumar les quatre víctimes per les quals va ser condemnat el professor Joaquim Benítez –que segueix en llibertat–. Un còmput que encara es manté lluny de la quantitat real de menors d’edat que van patir abusos sexuals, durant dècades, en escoles de la institució. La investigació d’aquest diari, iniciada el febrer del 2016, ha acumulat ja 51 denúncies policials contra 18 docents (12 germans religiosos, cinc professors seglars i un monitor de menjador) de les escoles de Sants-Les Corts, la Immaculada i Anna Ravell (Barcelona), Champagnat (Badalona), Valldemia (Mataró) i Montserrat (Lleida) per fets esdevinguts entre el 1962 i el 2018. Aquest diari, a més, va localitzar més víctimes que no van presentar denúncia d’aquestes escoles i d’altres escoles de Vic o Girona. En total, gairebé un centenar d’afectats. Indemnitzats És la primera vegada a Espanya que una organització religiosa compensa públicament víctimes de pederàstia sense que la justícia els obligui a fer-ho. La llei no forçava els Maristes a pagar aquests exalumnes, perquè es tracta d’afectats que van patir delictes ja prescrits. Els docents que els van perpetrar no han sigut jutjats i, en conseqüència, les seves víctimes no havien pogut ser compensades. La insistència de Manuel Barbero, fundador de Mans Petites i pare de l’exalumne amb qui va engegar el ‘cas Maristes’ el febrer del 2016, ha sigut clau per crear la comissió de reparació. La resta de víctimes que no van fer el pas de contactar amb Mans Petites encara poden reclamar dirigint-se directament a la institució marista, que ha afirmat en aquest diari que estudiarà cada nou cas. Formada per dues psicòlogues expertes en violència sexual –una elegida per Mans Petites i una altra pels Maristes– i per un advocat –proposat pels Maristes i acceptat per Mans Petites–, la comissió va acceptar 31 exalumnes aportats per Barbero. Sis d’aquests, no obstant, van renunciar finalment a participar-hi. Les entrevistes als 25 que van seguir endavant van començar a la seu del Col·legi d’Advocats al febrer. A causa de la pandèmia van haver de traslladar-se a un edifici marista. Les dues psicòlogues i l’advocat han donat credibilitat als relats –«estremidors», en alguns casos– de tots, una admissió explícita dels abusos que van cometre docents dels seus claustres, tant germans religiosos com laics. No ha sigut una comissió d’investigació interna com les desplegades per l’Abadia de Montserrat o els Jesuïtes de Catalunya, quan van esclatar casos en el seu si –tots dos investigats també per aquest diari–, la finalitat de les quals era esbrinar quantes víctimes van patir abusos en les seves organitzacions i prendre mesures sancionadores contra els agressors, però no indemnitzar-les econòmicament. La dels maristes ha fet el contrari: no ha sigut impulsada per castigar els germans que segueixen sota la seva tutela, però sí que compensarà els afectats. Reparació agredolça L’acord que els Maristes i Mans Petites van firmar a principis d’any deia explícitament que les quantitats que l’organització religiosa abonaria com a indemnització a cadascuna de les víctimes reconeguda prendria de marc de referència casos reals recollits en la jurisprudència. Segons la sentència redactada per l’Audiència de Barcelona contra Benítez la primavera passada, els abusos més greus comesos per aquest professor (delictes reiterats amb penetració) han de ser indemnitzats amb 60.000 euros i els més lleus (tocaments), amb 10.000 euros. Són quantitats insuficients, en molts casos. La suma total que desemborsaran els maristes voreja els 400.000 euros. Algunes de les víctimes es mostren satisfetes amb aquest gest. Per d’altres, no obstant, no n’hi ha prou per reparar el mal causat ni per extingir la sospita que la institució únicament persegueix netejar la seva reputació. En cap cas, aquest reconeixement no tindrà cap repercussió sobre els 18 pederastes que ha investigat aquest diari. Només un dels que van acabar sent denunciats durant el ‘cas Maristes’, Joaquim Benítez, ha sigut jutjat i condemnat a 21 anys de presó, tot i que ha respost per quatre de la vintena de denúncies que es van presentar contra ell, les més recents, i segueix en llibertat a l’espera que la seva sentència sigui ferma. En el procés judicial contra Benítez tampoc es va investigar en cap moment el paper de l’ordre. Aquest diari va trobar proves de l’encobriment sistemàtic dels maristes en el passat a professors com Arnaldo Farré, Feliu Martí, A.E., A.B. i Lucio Zudaire, entre d’altres. Van desatendre denúncies presentades contra Farré; van canviar d’escola el germà A.B. fins en tres ocasions per queixes de progenitors de fills abusats; van promocionar Martí després de prometre a una mare que seria apartat del centre; van dissuadir de comunicar a la policia els tocaments d’A.E., i van refugiar en una casa de colònies Zudaire –on va continuar abusant de criatures– després de treure’l de Badalona per les protestes de famílies.

El més llegit