El drama dels geriàtrics rebrota a Tremp

«Només vull saber què ha passat; no ho entenc», diu el Miquel Albert, poc després d’haver enterrat el seu pare, l’Antonio, al cementiri de Tremp (Pallars Jussà). L’Antonio és una de les 18 víctimes del brot de coronavirus registrat a la residència Sant Hospital, que, de moment, no està sota control malgrat que la Generalitat la va intervenir fa una setmana. «La residència va ocultar el brot i s’ha arribat tard», exposen fonts que segueixen el rastre del que està passant. Un lament que també reprodueixen les famílies i els treballadors del centre gestionada per una fundació parroquial. El focus de Tremp agita la por dins i fora de les residències catalanes. En la segona onada del coronavirus, la Generalitat ha intervingut 13 geriàtrics, des de Falset fins a la Bisbal del Penedès. L’autoritat sanitària vol evitar que es repeteixi el desastre humà de la primera fase de la pandèmia. Contagi exponencial Tot indica, exposa l’alcaldessa Maria Pilar Cases, que el brot es va iniciar amb un cuidador que va contraure el virus a mitjans de novembre. «Va començar a notar símptomes i ens van fer un primer cribratge», diu una treballadora. Va ser el 19 de novembre quan es van detectar set treballadors i 45 avis infectats. Dues setmanes després, són 32 els treballadors contagiats, 18 les persones mortes i 113 els avis positius. D’aquests últims, 19 estan ingressats a l’hospital de la localitat. Un hospital que, de fet, tem col·lapsar-se i que no disposa d’ucis. Sis persones lliure del virus han sigut traslladades a un geriàtric a la Pobla de Segur (Pallars Jussà); dues més, a Guisona (Segarra), i dues més continuen al de Tremp. Des del centre, els treballadors demanen més mans. «Només volem que acabi aquest infern». Incomunicats Al cementiri, el Miquel Albert sosté la mirada amb els ulls entelats. Al costat dels seus cosins i la seva mare, acaba d’acomiadar el seu pare, l’Antonio, mort el dia anterior al geriàtric. «A mitjans de novembre em van dir que era positiu, però que no tenia símptomes, que tot anava bé», explica. Fa tan sols quatre dies el seu pare va donar els primers símptomes, i el virus el va fulminar. Gairebé no es van poder acomiadar. «Van emmalaltir la directora del centre, les treballadores socials... no hi havia manera de saber res, fins que va morir», diu el fill. «Jo no vull buscar culpables, només entendre el que ha passat», afegeix a la porta del cementiri, on un altre cotxe de morts posa rumb al geriàtric. «És un moviment constant, no donen l’abast», diu una altra veïna. Davant la residència, a les dues del migdia, una altra família s’emporta les pertinences d’un familiar. En aquest cas és el Joaquim, un home de 89 anys que va expirar dilluns a la tarda. «Ens van trucar a mitjanit i el seu cos encara és allà», exposa el Pau, el gendre de la víctima. Durant tot el dia, surten familiars del centre embolicats en llàgrimes: D’altres miren de calmar l’angoixa. És el cas d’una veïna de la capital del Pallars Jussà que té l’àvia (86 anys) vivint al geriàtric. «Estem molt espantats; pinta molt malament. Diumenge ens van trucar perquè el meu pare anés a veure-la. I avui hi han tornat a insistir», explica. «Aquestes setmanes han sigut horribles». Idèntica explicació ofereixen N. i T. Els seus familiars (mare i sogra) van donar negatiu en el primer cribratge, però avui ja compten com a infectades. «Aquí hi ha alguna cosa que no s’ha fet bé; la Generalitat ha arribat tard», asseguren. Intervenció tardana Malgrat els primers cribratges, que ja mostraven el 30% d’avis infectats i el 10% de la plantilla afectada, Salut no va intervenir el centre fins al cap de setmana del 26 de novembre. Llavors, gairebé la meitat de la plantilla ja estava aïllada. «Els avis estaven aïllats, però els treballadors havíem d’anar de planta en planta. I més quan van començar a caure companys. No podíem atendre a tothom, no podíem respondre a les trucades dels familiars... vèiem responsables de Salut rondar pel centre, però el que ens faltaven eren mans a les habitacions», assumeix una treballadora al parlar de la setmana més fatídica. Una vegada que hi va intervenir la Generalitat, es va incrementar la plantilla, però no prou. Sanitaris del CAP i de l’hospital s’han traslladat a treballar allà. Falten cuidadors. «Fem torns de 12 hores, i sí, venen voluntaris, però als dos dies se’n van. Necessitem una plantilla estable», insisteix una cuidadora. És el cas de la Lucía, una jove de Guissona que durant tres dies va venir a ajudar. Aquest dimarts passat se n’anava. Algunes famílies sí que entreveuen un canvi amb la intervenció. «Sembla que ja s’ha recuperat el control, ara ens truquen i hem començat a fer videotrucades. L’angoixa no ens la traiem de dins», afegeixen. El drama del geriàtric embolcalla tots els racons de Tremp com la boira del desembre. «Tots coneixem algú que és a la residència o que hi té familiars», comenta el Rubén des de la barra del bar La Canonja. «Les monges ho han volgut ocultar i això s’ha fet molt gros», suposa el cambrer. D’altres el miren amb resignació. «Durant la primera onada va tocar a la Pobla, Àger... ara ens tocava a nosaltres». «Sembla que hàgim tornat al març», sentencia el Josep, el conserge del poliesportiu mentre observa com desenes de veïns participen en el cribratge d’antígens a les pistes de futbol municipals. Una pregunta li retruny al cap: «¿Aquesta mortalitat era evitable?».

El drama dels geriàtrics rebrota a Tremp

El contagi de 113 avis i 30 treballadors en una residència del Pallars sega 18 vides en dues setmanes

El centre va sol·licitar la intervenció de la Generalitat «massa tard», denuncien familiars i veïns

El més llegit