Tot a punt a les pistes d'esquí davant la Covid, només falta que nevi

Les ganes de respirar natura i practicar esport a l’aire lliure lluny de la ciutat són dos desitjos que comparteix gran part de la població després dels confinaments d’aquest cruel 2020. I en aquestes ganes confia el sector de l’esquí, a punt d’iniciar una temporada tan incerta com anhelada. Però primer ha de nevar i començar la desescalada oficial del protocol davant la Covid. A partir del dilluns 7 de desembre, data prevista per a l’aixecament del confinament perimetral de les comarques els caps de setmana, en la majoria de les estacions del Pirineu català es confia que la meteorologia ajudi amb una bona nevada. I el 21 de desembre, quan es preveu el final del confinament perimetral i es pugui circular per tot Catalunya de divendres a dilluns, confien a comptar amb plena activitat en pistes. El descens de temperatures els últims dies ha permès començar a fabricar neu artificial. Les estacions lamenten que no es pugui aprofitar el pont de la Puríssima, que «representava un 5% del còmput general de la temporada», segons detalla Ricard Font, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que compta amb sis estacions d’esquí, ja preparades per obrir des de l’1 de novembre. «Però ja hem vist que aquest any el comportament quant a les sortides i l’esport és diferent del d’altres anys. Serà una temporada excepcional, sota criteris sanitaris i no econòmics ni meteorològics, en la qual la passió per la natura, amb el confinament, ha fet augmentar les ganes d’acostar-se al Pirineu a trepitjar neu i natura», apunta Font. Mascareta i silenci Els protocols sanitaris de prevenció de la pandèmia –explica el president de FGC– «han portat a accelerar la digitalització de l’obtenció de ‘forfets’ a través d’aplicacions mòbils i de manera anticipada per evitar el pas per taquilla. Les entrades es validaran amb el mòbil en màquines ubicades a les entrades». El lloguer d’esquís a les mateixes estacions també es pot fer telemàticament i anticipadament. En telecabines, telecadires i remuntadors hi haurà gel hidroalcohòlic i, segons destaca Font, «s’ha augmentat la velocitat de 6 a 7 metres per segon en el transport per cable per agilitar els accessos i s’han espaiat més els seients del telecadira». La mascareta serà obligatòria a les instal·lacions, excepte durant els descensos i recorreguts, com en tota pràctica esportiva. Per a més fiabilitat, «es demanarà als esquiadors guardar silenci en el transport d’ascens a pistes». Com ja es dona habitualment en cada temporada, Ricard Font també confia en tots aquells esquiadors que poden organitzar-se per pujar a esquiar entre setmana i que fins que finalitzi el desconfinament perimetral de cap de setmana puguin ser més els que puguin fer-ho. També ho destaca el president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), Joaquim Alsina. «Hi ha estacions que ja compten amb forfets per a dies entre setmana, quan s’esquia amb molta menys gent i més tranquil·litat. Així fem bullir l’olla a les valls, i que els que pugin a esquiar entre setmana siguin un canal importantíssim per transmetre la seguretat i el bon estat de les pistes a altres potencials esquiadors». Baqueira Beret, adaptant-se també a les dates de desescalada anunciades fins al moment pel Govern, treballa per obrir Baqueira el divendres 11 de desembre i tota l’estació a partir del 21 de desembre. L’estació estrena aquesta temporada una bassa d’aigua de 180.000 m3 d’aigua per a producció de neu artificial, amb la qual cosa, pot comptar amb gairebé el 50% de neu de collita pròpia sense dependre del cel. La digitalització de tots els seus productes i serveis també els permet evitar aglomeracions en taquilla. Això sí, amb el 30% dels seus esquiadors, procedents de Madrid, i altres d’habituals del País Basc, no podran comptar fins al 21 de desembre, «si tot continua segons el previst i en espera del que dictin aquestes altres comunitats», expressa el director comercial de Baqueira Beret, Xavier Ubeira. Revulsiu local Des de Lladorre, el municipi que allotja l’estació nòrdica i alpina de Tavascan, el seu alcalde, Salvador Tomàs, confirma que, a l’expectativa de l’evolució de la desescalada, «la nostra idea és obrir el 7 les pistes de nòrdic i el 21 les d’alpí, però falta neu encara». El petit municipi pallarès atrau unes 10.000 persones durant la temporada hivernal i despatxa uns 6.000 forfets. L’ajuntament contracta 20 persones cada hivern més una altra vintena que s’ocupa del lloguer de material, el refugi de muntanya i l’escola d’esquí, a més de la trentena de famílies de l’empresa subcontractada que porta l’estació. A més de l’activitat d’hotels i botigues del municipi i comarca que irradia, la pràctica de l’esquí dona a conèixer també multitud de pràctiques a la natura i visites culturals en qualsevol entorn d’una estació hivernal. És una cosa que també posa en relleu Rosa Pujol, vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, la demarcació que concentra la major part d’estacions d’esquí catalanes. «26.000 places d’hotel i turisme rural es vinculen directament a l’esquí i a un ampli ventall d’activitats complementàries en l’entorn de les pistes de Lleida», exposa. Pujol considera que hagués sigut millor una desescalada territorializada en funció de l’afectació dels contagis a cada zona i no homogènia a tot Catalunya, «perquè a nivell econòmic, per a determinades zones pot resultar ruïnós». De tota manera, Pujol confia en aquestes ganes de sortir al territori i descobrir el potencial del Pirineu lleidatà. «El sector està totalment preparat i, l’esport a la muntanya, les activitats a l’aire lliure, ja ho vam poder veure a l’estiu, no comporten perill i ja s’han fet les inversions necessàries per prioritzar la seguretat sanitària en tot moment», afirma Rosa Pujol. Les sis estacions d’esquí alpí de Lleida i les set de nòrdic donen feina a 10.000 persones, 2.000 de les quals amb llocs de treball directes.

Tot a punt a les pistes d'esquí davant la Covid, només falta que nevi

Les nou estacions catalanes d'esquí alpí i les vuit de nòrdic, pendents del cel i d'una possible desescalada,

El més llegit