El Consell d'Europa apressa Espanya a posar el focus en totes les formes de violència masclista

Sis anys després de la ratificació per part d’Espanya del Conveni d’Istanbul, el primer instrument vinculant a nivell intergovernamental per combatre la violència masclista, el camí recorregut continua sent insuficient. Malgrat la «sòlida» agenda política posada en marxa pel govern espanyol des de l’adopció de la llei orgànica del 2004 sobre mesures contra la violència de gènere, el Grup d’experts en la lluita contra la violència contra les dones i violència domèstica del Consell d’Europa (Grevio) alerta, en un informe que es fa públic aquest dimecres, que Espanya es concentra «exclusivament» en la violència exercida per la parella en detriment d’altres com la violència sexual, l’assetjament sexual, el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina i l’esterilització forçada. «En absència de polítiques integrals i holístiques per abordar aquestes formes de violència, les respostes regionals donen lloc a diferents pràctiques institucionals que no ofereixen un enfocament consistent centrat en les víctimes», adverteixen els experts en el primer informe que avalua l’aplicació del Conveni d’Istanbul. I és que, malgrat les mesures de coordinació adoptades, ja que les competències en prevenció i lluita contra la violència contra la dona són compartides –entre govern central i autonòmics– existeixen diferències en l’abast de la legislació, la prestació de serveis i el finançament assignat en les diferents comunitats autònomes. «No es garanteixen nivells comparables de protecció i suport» en particular respecte a altres formes de violència masclista fora de la llar. «Molt poques» ofereixen serveis especialitzats per a víctimes d’agressió sexual i violació i hi ha encara «menys serveis especialitzats de suport» per a dones en risc de patir matrimoni forçat, mutilació genital femenina, assetjament i esterilització o avortament forçat, alerta l’informe que recomana a les autoritats espanyoles un reforç del marc legal, la millora dels serveis de suport en totes les comunitats autònomes –en particular garantint allotjament a les víctimes– així com l’ús i la dedicació de recursos adequats. Preocupació per les violacions grupals L’informe, que avalua la situació fins al març del 2020, veu amb preocupació l’augment de les violacions grupals en els últims anys i el fet que les cometin joves menors contra noies també menors. Malgrat la revisió del codi penal en marxa, critiquen l’excessiva durada dels processos judicials, l’exclusió de proves forenses recollides sense ordre judicial i l’elevat llindar exigit per demostrar una violació, fet que pot derivar en una «revictimització de les víctimes i contribuir a condemnes més baixes». En aquest terreny, els experts insisteixen a garantir «l’existència d’un delicte de violació fermament arrelat en la falta de consentiment que sigui operatiu a la pràctica i aplicat efectivament per les forces de l’ordre, les fiscalies i el poder judicial» per garantir sancions apropiades per a tots els actes de naturalesa sexual sense el consentiment de la víctima, fins i tot encara que no hi hagi resistència i quan les circumstàncies del cas impedeixin un consentiment vàlid. Menors víctimes de violència masclista Quant a les mesures legals per garantir la seguretat de dones i menors víctimes de violència masclista, l’informe denuncia «deficiències» en la implementació que donen com a resultat la concessió de custòdies compartides i amplis drets de visita a persones condemnades que, amb freqüència, es mantenen malgrat les evidències d’abusos aportades per nens o professionals. «El personal dels punts de trobada familiar i els jutges sovint sembla que jutgin malament les situacions d’abús o que desconeguin les dinàmiques de gènere de la violència de la parella i l’impacte que té en els nens l’abús cap a les seves mares i el fet que els pares utilitzin la custòdia i les visites per continuar amb l’abús», critiquen. També veuen amb preocupació el poder atorgat als tribunals espanyols en l’esterilització de persones legalment incapacitades, particularment dones amb discapacitat. «S’han de garantir els drets reproductius de les dones amb discapacitat oferint-los la gamma completa d’opcions de control de la natalitat sense recórrer a mesures invasives i permanents com l’esterilització», apunta l’informe, que també recomana que els procediments d’asil permetin identificar potencials víctimes de violència sexual entre les sol·licitants de protecció internacional. Dels 47 països del Consell Europeu d’Europa, 34 han ratificat el conveni d’Istanbul i 12 més l’han firmat. Espanya el va firmar el maig del 2011 i el va ratificar l’abril del 2014. Segons la respostes aportades pel Govern al document, que destaca el paper pioner de la legislació espanyola, els esforços de recol·lecció de dades i el treball de sensibilització pública a través dels mitjans de comunicació, Espanya té el «ferm compromís» de «continuar progressant en l’erradicació de la violència de gènere».

El Consell d'Europa apressa Espanya a posar el focus en totes les formes de violència masclista

El primer informe que avalua l'aplicació del Conveni d'Istanbul alerta que es concentren en la violència domèstica i deixen de banda altres agressions

El més llegit