La violència masclista que es rabeja amb les mascotes de les maltractades

Durant el 2020, a Espanya s’han interposat 70.761 denúncies per violència masclista i han sigut assassinades 41 dones en mans de les seves parelles o exparelles, segons les últimes dades del Ministeri d’Igualtat. Es tracta d’unes xifres inferiors a les d’anys anteriors, no perquè la societat hagi adquirit més consciència feminista, sinó perquè la pandèmia ha obligat a confinar les víctimes juntament amb els seus agressors i ha invisibilitzat encara més la problemàtica. En aquest sentit, en els últims anys, experts mundials en conducta criminal han revelat una nova variable que suposa un altre fre més a l’hora de demanar ajuda per part de les víctimes, i és la relació existent entre la violència masclista i el maltractament animal. Diversos estudis recollits per l’Observatori de Violència cap als Animals assenyalen que al voltant d’un 80% de les dones i del 70% dels menors maltractats que tenen mascotes refereixen que els agressors han amenaçat de matar (o han matat) els seus animals de companyia. Així mateix, entre el 25% i el 54% de les víctimes no són capaces de deixar una situació de violència a causa de la preocupació pels animals amb què conviuen. «A Espanya existeix una xifra negra de dones maltractades que no surten de les seves llars per por de deixar les seves mascotes amb els seus maltractadors», explica Núria Querol, professora de Perfilació i Anàlisi de Conducta Criminal de la Universitat de Barcelona i representant del Col·legi de Metges en la Comissió Nacional contra la Violència Masclista. «Això que sona anecdòtic és molt més freqüent del que sembla, per això és tan important escoltar les víctimes», descriu. «El grau de maldat és brutal. S’han donat casos aberrants tals com obligar la dona a mirar mentre l’agressor viola, pega o mata l’animal», denuncia. Núria Querol és, també, la directora de VioPet, un programa espanyol pioner al món, l’objectiu del qual és ajudar les víctimes de maltractament i als seus animals a trobar espais segurs. VioPet és la sucursal del Safe-T, un programa marc de bones pràctiques per a les cases d’acollida de víctimes de violència de gènere als Estats Units, que també allotgen els seus animals de companyia; i que va néixer de la preocupació de la fiscal americana Allie Phillips a l’observar aquesta problemàtica. Articulat sota el paraigua de la Direcció General de Drets dels Animals i el Ministeri d’Igualtat, Espanya va ser el primer país del món en implantar VioPet de forma oficial entre els anys 2013 i 2014. Des d’aleshores, s’ha actuat en 120 casos d’alt risc i compta amb una xarxa de 1.000 cases d’acollida per a animals a tot el país. Cases d’acollida En moltes ocasions, els animals que conviuen en una llar violenta són utilitzats com a eina d’amenaça i coacció per part del maltractador contra la víctima. L’animal es converteix en objecte de venjança o control sobre la parella i fills. Per aquesta raó, la víctima retarda la seva marxa de la llar i fins i tot es nega a anar a cases d’acollida per a dones ja que no es permeten mascotes. «S’ha de tenir en compte que l’animal sol ser un important recolzament emocional per a la víctima i és normal que no vulgui separar-se d’ell», explica Querol. «Quan es detecta un cas, activem la nostra xarxa de cases d’acollida d’animals perquè la dona pugui anar a un refugi tranquil·la, sense preocupar-se per l’estat del seu animal de companyia», continua. La Leticia, que prefereix no publicar el seu cognom, és una voluntària de VioPet que ha acollit un gos provinent d’un entorn de maltractament. «Quan vaig veure en Ruco em va caure l’ànima als peus. Venia brut i desnodrit. Es nota que va estar sotmès a molta violència», comenta. La voluntària descriu que l’animal patia molt estrès, sentia pànic i es mossegava a si mateix. «Ara està moltíssim millor i crec que els meus fills han sigut molt terapèutics per al gos», explica. «Sé que quan la seva propietària es recuperi, en Ruco tornarà amb ella, però l’experiència està sent molt satisfactòria», resumeix. Policies sensibilitzats Segons la directora de VioPet, el desenvolupament del programa no seria possible sense una xarxa de policies adherits, que han rebut «formació específica i estan sensibilitzats» amb la problemàtica. És el cas de l’agent de la Guàrdia Urbana de Badalona, Valeska Alvarado, molt compromesa amb la causa feminista i animalista. «En la meva feina he pogut comprovar com el 85% de les persones denunciades per maltractament animal també tenien altres denúncies per violència de gènere o agressions violentes», revela. «Aquests casos requereixen una investigació i seguiment a fons, per això considero tan important que tota la policia conegui el programa VioPet i implanti el servei, perquè és molt efectiu», argumenta. De cara al futur, els nous objectius de VioPet passen per crear refugis per a dones maltractades on puguin conviure amb les seves mascotes; que les ordres de protecció per a les víctimes també englobin els seus animals; i que el maltractador es faci càrrec de les despeses de la mascota com a part de la seva responsabilitat en la reparació del mal. Testimoni d’una supervivent Marta García és una supervivent de violència masclista que ha volgut prestar el seu testimoni a EL PERIÓDICO per il·lustrar la importància de relacionar el maltractament animal amb la violència de gènere. El seu nom és fictici per preservar la seva seguretat. García explica que ella i el seu gos van patir maltractaments en una relació de parella, que va durar dos anys i mig, en un moment en què no hi havia una alternativa com VioPet i valora molt positivament que existeixi un programa d’aquestes característiques.

La violència masclista que es rabeja amb les mascotes de les maltractades

El 80% de les dones vexades que tenen animals de companyia són amenaçades amb la mort de les seves mascotes

El programa espanyol VioPet, pioner al món, ofereix una xarxa de cases d'acollida per a animals

El més llegit