Pescadors i 'fake news', les claus de la fugida del Senegal

Els joves senegalesos que es llancen a la mar desconeixen que si no moren ells en l’intent, segur que ho faran les seves esperances en un moll. La precarietat econòmica que pateixen s’uneix a la desinformació i en un món globalitzat on sembla que tot se sap, els africans que són carn de pastera no saben que el seu perillós trajecte acaba amb sort al terra d’Arguineguín on, amuntegats sobretot amb marroquins, però també amb altres subsaharians, esperaran dia rere dia a terra que amb sort els traslladin a una de les carpes que el Govern central prepara com a única i molt criticada solució al repunt del flux migratori. Molts es preguntaran com pot ser que en ple segle XXI aquests joves, que marxen perquè manquen d’expectatives laborals i perquè el futur se’ls nega a la seva pròpia terra, no s’assabentin que surten d’una presó vital per ficar-se en una altra. Que no sàpiguen que el seu viatge es truncarà perquè l’Estat els tancarà en un arxipèlag en el qual ni tan sols es volen quedar. «Existeix una forta desconnexió amb la realitat», explica el periodista grancanari José Naranjo, que fa nou anys que viu a Dakar, la capital d’aquest país de la costa oest de l’Àfrica. Molts dels que ara s’escapen de la seva realitat són germans petits o fills dels que ja han aconseguit fugir, que mitifiquen la seva arribada a un món millor, com ja els va passar als illencs al seu dia. «El migrant que és allà explica que bé que està i no explica el dolent; és el mite d’El Dorado, que els canaris coneixen molt bé», afirma Naranjo. No hi ha màfies, aquí, aquesta idea serveix per criminalitzar la migració José Naranjo Periodista Aquesta idíl·lica i irreal visió, sumada al fet que des del març no s’operen vols de repatriació a causa de la pandèmia, transmet la falsa idea que tot ha anat bé, que han sigut acollits i han pogut començar una nova vida. També a l’Àfrica arriben les fake news i la rumorologia distribuïda com la pólvora pels grups de WhatsApp, on s’assegura que a Espanya estan encantats amb la seva arribada, que necessiten mà d’obra perquè la gent es mor pel coronavirus. «Els pescadors i els joves no llegeixen diaris, no s’informen de la realitat», assegura el periodista. Res de màfies Però, ¿què pinten els pescadors en aquesta història? Gairebé tot. Tenen un doble paper, el de migrants i el d’impulsors de la migració. «S’ha duplicat la presència de barcos industrials que es queden amb totes les reserves, els artesanals no agafen res i no els surt rendible pescar, es gasten més en el combustible». Per guanyar-se la vida i alimentar les seves famílies, opten per dedicar-se a organitzar els viatges a Europa. Naranjo desterra així el mite de les organitzacions criminals dedicades al trànsit de persones, almenys en el cas del Senegal. «Això de les màfies és una espècie de mantra que repeteixen els polítics per criminalitzar el fenomen migratori, però jo fa nou anys que visc a Dakar i no n’he vist cap per enlloc». El que sí que ha vist Naranjo, i molt, són pescadors que no pesquen i que volen viure. «Són també armadors que tenen diversos caiucs i utilitzant-los per a la migració alimenten la seva família. Sens dubte, es tracta d’un negoci. Però sense entrar en judicis morals d’aquí a anomenar màfia un paio que malviu i que té dues barquetes per guanyar-se la vida, hi ha una distància considerable», assegura el periodista de Telde. Un mantra que es va escapar també de la boca de la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, que diumenge va visitar el Senegal per reunir-se amb el president, Macky Sall, i prometre un control més ferri d’aquestes màfies amb l’enviament d’una patrullera i un avió de la Guàrdia Civil per reforçar la vigilància ja existent. «Repeteix constantment aquesta idea perquè és l’argumentari del Govern, però només és un recurs que ve molt bé per criminalitzar aquest fenomen», es queixa Naranjo. Els errors del Govern Aquesta estratègia és útil als governs europeus per fixar un enemic, un dolent al qual combatre, en lloc d’«assumir que aquest problema s’ha generat perquè no hi ha possibilitat de sustentar una migració legal». Malgrat que Laya va assegurar que aquest trànsit regular es fomentaria des dels dos països, l’any passat es va realitzar una experiència pilot de migració circular que va acabar en fracàs. La idea era que mig centenar de senegalesos arribessin a Espanya amb un contracte sota el braç i es quedessin allà per un temps limitat. No obstant, els criteris de selecció no van ser els adequats, segons opina Naranjo, i molts es van quedar a la Península com a irregulars. La solució a la migració resulta complexa, però l’actual Executiu central pot presumir d’una nefasta gestió, a ulls del periodista. «És molt difícil que el Govern d’Espanya ho faci pitjor del que ho ha fet», es lamenta Naranjo, que critica amb duresa que l’Estat s’escudi que les derivacions a terres peninsulars generen un efecte cridada. «S’agafen a aquesta mentida per convertir el flux migratori en un problema. El que era una espurna s’ha convertit en un incendi i això no ho ha fet ni la Covid, ni la pobresa a l’Àfrica, això ho ha fet el Govern de coalició». Naranjo lamenta que aquestes ficades de pota, descoordinació i falta de previsió davant un repunt en l’arribada de pasteres que era bastant fàcil de preveure generin angoixa i distanciament en la població, i donin ales a l’extrema dreta. «Em dol profundament», afirma el periodista.

Pescadors i 'fake news', les claus de la fugida del Senegal

La falta d'expectatives i l'exhauriment dels seus recursos per grans indústries empenyen els senegalesos a pujar a un caiuc

El més llegit