«Quan tinc una crisi d’ansietat em col·loco un o dos diazepams sota la llengua, espero que es desfacin i a poc a poc em vaig calmant, o adormint. És el que he après a fer des de la pandèmia quan tinc una crisi d’ansietat. Ja no truco al psiquiatre, tarden massa a tornar-me la trucada i de vegades ni responen. Sé que el que faig no està bé, que no és bo. Però al moment em sento millor, és el que em serveix». Qui parla de la seva automedicació és una dona que prefereix ser identificada com la Sara, i que té diagnosticat un trastorn de depressió i ansietat des de fa ja més d’una dècada. En canvi Judit Palomar, que té un trastorn psicòtic, no té problemes per afirmar públicament que fa ja més de tres mesos que espera ser visitada pel seu psiquiatre. «Aquest any he passat moments molt durs, amb moltes davallades i fins i tot tendències suïcides», afegeix.