Els dies de Berta Castro amb prou feines tenien forats. Agafava el metro a primera hora del matí per acudir a classes de dansa al centre de Madrid, d’allà se n’anava a estudiar a la biblioteca, després feia algun encàrrec, dinava, assistia a classes a l’escola de Belles Arts i finalment, quan ja quedava poc perquè acabés la tarda, tornava a pujar al metro i arribava a casa a sopar. Tota aquesta activitat es va frenar al març en sec. «Al principi m’ho vaig prendre bé. No tinc unes condicions dolentes, visc en un xalet amb parcel·la, i vaig pensar que per fi tindria temps per a mi. Però després del primer mes em va afectar molt estar tant temps tancada, no veure ningú. Em vaig apagar. Ja havia tingut altres depressions, però aquesta vegada va ser molt més ràpida», explica.