Meses abans de l’arribada de la Covid, la plaça de Rafael Ferrer, al barri de Sant Ponç, un barri de classes populars de Sant Celoni que podria ser un barri de classes populars de qualsevol localitat catalana, vivia un moment dolç. Feia un temps que, gràcies a la tossuderia d’una veïna, havia reobert el local de l’associació de veïns i els quatre bars de la plaça, epicentre del barri, tenien també les persianes aixecades i les terrasses plenes de veïnes que es paraven a prendre un cafè a mig matí o una cervesa a mitja tarda, al tornar d’anar a comprar o a l’acabar el torn a la fàbrica. «Aquestes setmanes sense bars, el barri ha quedat mort. Els hem trobat molt a faltar. Molt», resumeix Dolors Moré, peça clau de la tribu del barri, mentre José Antonio Venegas passa un drap sobre una de les taules de Can Tapas, el bar al costat de l’associació de veïns, per preparar l’anhelada reobertura.