El Pallars reviu la nit en què un Junkers es va estavellar a les muntanyes de Sort

La nit del 24 de març del 1944, en plena segona guerra mundial, un avió de combat alemany es va estavellar a la muntanya d’Enviny, un petit nucli del Pallars Sobirà, al municipi de Sort. Des de Llessui i Saurí, pobles de valls pròxims, algunes persones van veure una gran resplendor al cel després de sentir tres forts terrabastalls, provocats pel xoc de l’avió contra la muntanya. Més tard van saber que era un Junkers JU-88 A1 en flames. Al matí següent, molt aviat, Maria Sabarich, que tenia llavors 17 anys (ara 93), es dirigia a una borda al poble de Llarvent per donar menjar a les vaques, quan es va trobar un veí que li va preguntar: «¿Ja saps què ha passat aquesta nit a la muntanya?». Em va dir: «Aquesta nit s’ha cremat la muntanya d’Enviny, el nostre Ton ens ha vingut a despertar per dir-nos-ho», recorda la Maria. «I no vam saber res més fins que el carter, l’endemà, ens va portar la notícia que havia caigut una avió i havia socarrimat la muntanya», afegeix la veïna d’Enviny, filla de casa Forn de Llarvent. Els llibres de la guerra expliquen que els Junkers es van utilitzar en múltiples estratègies de bombardeig. Els anomenaven ‘les noies per a tot’. Aquell cap de setmana de la primavera de fa 76 anys, molts veïns d’Enviny i més pobles van pujar al lloc de l’accident per contemplar l’empremta del desastre. El pilot, únic ocupant de l’avió, va aparèixer mort. «El meu marit, que havia estat al front en la guerra civil, ja havia vist molts morts, va ser un dels voluntaris que va ajudar a baixar el cadàver», recorda Maria Sabarich. Un veí de casa Aytés de Enviny va cedir un espai propi al cementiri del poble per enterrar-lo, fins que algú vingués a buscar les seves restes. Expectació total Josep Escales, de casa Pei d’Enviny, era llavors un nen de 9 anys, però recorda bé que l’avió va caure un divendres a la nit. «El diumenge següent em vaig creuar amb una veïna que em va preguntar si ja havia vist l’avió. Però jo no havia pujat. Ni el meu pare, ni el capellà van creure al principi la història de l’aquell accident. No s’ho podien imaginar. Però aquell diumenge a la tarda, després de dinar, vam veure diverses persones del poble reunides a la plaça, algunes havien pujat a la muntanya a veure l’avió i una d’elles portava a les mans un cabdell de fil de filferro. I allà, escoltant tot el que van explicar, el meu pare es va adonar que era veritat», explica Josep Escales. Ell va ser dels pocs que van tardar més a pujar, «però va pujar tothom», assenyala. «Recordo haver vist dues ales, la cua, dos motors, i una bomba ovalada d’uns 35 centímetres que vam fer explotar», diu. «Jo tenia molta por i em vaig amagar en una cabana, mentre altres nois tiraven la bomba muntanya avall, i al cap de poca estona vaig escoltar l’explosió», recorda en Josep. Pocs dies després –prossegueix–, «la Guàrdia Civil va aparèixer per vigilar l’avió, i va organitzar una brigada amb voluntaris del poble per ajudar-los a enterrar totes les bombes, unes de més petites, granades, i altres de més grans. Hi havia centenars, que encara, imagino que deuen estan enterrades». Una suposició compartida per més veïns d’Enviny. Abans que aparegués la Guàrdia Civil, ja havien anat pujant molts veïns de diferents pobles. I qui més, qui menys, baixava amb si algun objecte de l’avió: el casc del pilot, una brúixola, bengales d’alerta... La Guàrdia Civil va passar per les cases per a requisar-los. Alguns veïns, no obstant, encara conserven relíquies. Les ulleres del pilot les va fer servir un veí per protegir-se de les espigues quan ventava el blat. «El meu marit va baixar un tros de la cua, que encara conservo al rebedor de casa. Un antiquari me la va voler comprar però jo no vaig voler, perquè la guardo com a record», explica Angelina Camp, veïna de la Seu d’Urgell i oriünda de Casa Fuster de Enviny. Una altra veïna, Trini Ponsico, filla de Casa Toni, recorda que algú li va baixar a la seva mare una caixa de la farmaciola de l’avió alemany, que contenia una xeringa molt més moderna de les que s’utilitzaven aquí. «Com que la meva mare havia estat a l’hospital de Sant Pau a Barcelona amb un oncle metge que li havia ensenyat a posar injeccions, a Enviny ella va poder fer de practicant, i va utilitzar aquella xeringa durant molt temps. Jo l’havia vist a casa», afirma la Trini. Pujar a la muntanya de Cabristà va ser una atracció durant dècades. Salvador Sabarich, de casa Forn de Llarvent, va trobar un tros de l’ala de l’avió. La va guardar en una borda. «La seva intenció era vendre-la com a ferralla, a una pesseta el quilo, però com que ningú li donava el que demanava, la va conservar més de 50 anys», expliquen els seus descendents. Fins que, per iniciativa del llavors alcalde de Sort, Agustí López Pla, i mitjançant un conveni amb l’ajuntament, va cedir la peça per a un futur museu dedicat a la segona guerra mundial. L’actual Presó Museu Camí de la Llibertat de Sort ja exposa en una vitrina la cua d’una bomba, una bombona d’oxigen, una finestra de l’avió, i alguna altra peça, a la qual s’unirà, pròximament també el tros d’ala recuperada. «La nostra idea és ampliar el museu que ara ens parla de l’exili dels jueus i de la segona guerra mundial, i al qual voldríem incloure també la nostra guerra civil», necessita l’alcalde de Sort, Raimon Monterde. Inspiració literària Molts dels detalls d’aquell succés els recull també l’historiador de Balaguer Josep Pla al llibre ‘Avions alemanys caiguts al Pallars durant la II Guerra Mundial’ (Garsineu). S’hi explica, a més, que el pilot va ser enterrat, de manera temporal, al cementiri d’Enviny. El 1982 va ser traslladat al cementiri de soldats alemanys de Cuacos de Yuste (Càceres), sota una làpida escrita en alemany: ‘soldat desconegut’. Després de llegir el llibre de Pla, Jaume Albert Ollé, un empleat de banca, fill d’Espui (Pallars Jussà), ha escrit la novel·la de ficció ‘Els llops sempre tornen’ (Pagès Editors) sobre la història de l’avió d’Enviny . «L’accident és només el vehicle sobre el qual em recolzo per poder parlar de la gent que és testimoni de la història, un homenatge a tots aquells que ens podrien aportar tanta informació del passat que no faria falta inventar novel·les», declara Ollé. «Donar valor a aquests objectes i a la memòria de les persones que el van viure o el recorden dels seus avantpassats dignifica aquesta part de la nostra història, i Jaume Albert Ollé ho ha fet també inspirant tota una novel·la a partir d’aquest episodi», diu l’alcalde de Sort. Un avió caigut, un pilot indocumentat al qual li tallen un dit per treure-li l’anell i al qual ningú mai va reclamar són matèria que ha inspirat el relat de misteri, intriga i acció d’Ollé. Però, ¿per què aquell pilot viatjava només quan es va estavellar l’aeronau?, ¿Qui era...? No són misteris de la novel·la, queden encara sense resoldre en la història real d’aquell Junkers JU-88 A1.

El Pallars reviu la nit en què un Junkers es va estavellar a les muntanyes de Sort

El succés esdevingut el març del 1944 inspira una novel·la ('Els llops sempre tornen') refrescada per un historiador i la memòria d'alguns veïns longeus del nucli d'Enviny

El més llegit