El bullit és boníssim. Complint al peu de la lletra el cànon madrileny, hi ha tres tombs: sopa, cigrons amb verdures i carns. El restaurant, molt conegut a Madrid, potser la ciutat d’Espanya que posa les coses més senzilles a l’hostaleria, està ple. L’escena és una mica irreal: totes les taules ocupades tret d’una, olles que es comparteixen, ventilació escassa i clients que des que entren fins que surten van sense mascareta, com si n’hi hagués prou d’asseure’s aquí perquè el coronavirus deixés d’existir, i després la pandèmia reaparegués al carrer, a l’aire lliure, on el contagi, en realitat, resulta molt menys probable. És com entrar en una realitat paral·lela, sobretot si es mira amb els ulls de Catalunya, amb els seus bars i restaurants tancats des de fa un mes, sense rebre cap ajuda més enllà de l’entrega de menjar per portar. Madrid tenia pitjors dades sanitàries que Barcelona, però aquí tot és diferent.