En una Espanya perimetrada –també en una Catalunya perimetrada– en la qual els límits autonòmics són ara frontera, qui més estan patint la situació són els que viuen de la gent que es mou. La falta de visitants ha enfonsat comerços grans i petits, bars i restaurants, allotjaments, establiments que lloguen bicicletes per hores i tot tipus de negocis dedicats al sector turístic... I s’ha carregat l’economia de pobles sencers. El litoral català acull clars exemples de municipis dependents del monocultiu turístic que han viscut la pandèmia com el pas d’un tsunami.