El febrer passat, poques setmanes abans que tot canviés, l’Ajuntament de Calella va inaugurar una interpretació artística del poble obra de Pilarín Bayés. Es pot veure al carrer de l’Església, el més comercial del municipi. Aquesta auca, amb els traços tan reconeixibles de la veterana il·lustradora, revisa i repassa tots els símbols del lloc: el foraster alemany, la teixidora d’un passat fabril, els nens a la platja, les vinyes, els castellers, els gegants, les persones grans, els pescadors, la Volta a Catalunya, l’Ironman (un triatló en plan bèstia), les escoles i els noms d’alguns fills predilectes, com Vicenç Ferrer, Margarida Flaquer de Vall o Concepció Organ. Era una Calella imperfecta, segur, però previsible dins d’un ordre. Avui, vuit mesos després, ningú discuteix l’ànima de la peça, però moltes de les figures s’han desdibuixat. El turisme internacional s’ha esvaït i tot ha anat caient com un castell de cartes, fins al punt que una de cada 10 famílies ja ha sol·licitat ajuda a Càritas en aquests últims mesos.
ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA
Calella torna al 1953
El municipi del Maresme paga l'eterna dependència del turisme internacional, que s'ha esvaït
El nombre de famílies que han acudit a demanar ajuda a Càritas ha crescut un 71% respecte a l'any passat

zentauroepp55518983 21 10 20 calella maresme hotel cactus vacio zona de 201022145755
El més llegit
- «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni
- ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?