El febrer passat, poques setmanes abans que tot canviés, l’Ajuntament de Calella va inaugurar una interpretació artística del poble obra de Pilarín Bayés. Es pot veure al carrer de l’Església, el més comercial del municipi. Aquesta auca, amb els traços tan reconeixibles de la veterana il·lustradora, revisa i repassa tots els símbols del lloc: el foraster alemany, la teixidora d’un passat fabril, els nens a la platja, les vinyes, els castellers, els gegants, les persones grans, els pescadors, la Volta a Catalunya, l’Ironman (un triatló en plan bèstia), les escoles i els noms d’alguns fills predilectes, com Vicenç Ferrer, Margarida Flaquer de Vall o Concepció Organ. Era una Calella imperfecta, segur, però previsible dins d’un ordre. Avui, vuit mesos després, ningú discuteix l’ànima de la peça, però moltes de les figures s’han desdibuixat. El turisme internacional s’ha esvaït i tot ha anat caient com un castell de cartes, fins al punt que una de cada 10 famílies ja ha sol·licitat ajuda a Càritas en aquests últims mesos.